Qui és la classe mitjana?
Pertànyer a la classe mitjana és una ambició? Com és la qualitat de vida de la classe mitjana? Com ha evolucionat en les últimes dècades? I com evolucionarà? Les persones de la classe mitjana estan satisfetes amb la seva vida? Totes aquestes preguntes són molt rellevants, però, abans d’abordar-les, és necessari respondre qui és la classe mitjana?
Malgrat que no existeix una definició exacta de la classe mitjana, hi ha un cert consens a l’hora de descriure-la, si més no a les economies avançades, com una part majoritària de la societat que comparteix uns valors determinats, que té una relativa estabilitat financera i que gaudeix d’una bona qualitat de vida, que espera traspassar a la seva descendència. També s’entén que la classe mitjana és una part de la societat capaç de viure de forma confortable, sigui quin sigui el significat de «confortable», que pot incloure elements com tenir accés a un habitatge, gaudir d’oci, d’una bona atenció sanitària, d’un cert nivell educatiu o d’una jubilació decent o tenir prou capacitat per assumir despeses inesperades.
Atès que els economistes necessitem mesures objectives, intentem identificar la classe mitjana mitjançant els seus patrons de consum o de nivell de renda. Així, per exemple, als estudis de l’OCDE, sol ser habitual l’ús dels ingressos per identificar la classe mitjana, mentre que una altra branca de la literatura acadèmica la defineix en funció d’uns nivells de consum determinats. A més a més, també és necessari constatar que, tant si s’utilitzen patrons de consum com d’ingressos, aquests patrons poden estar definits en termes relatius o en termes absoluts.
Les definicions de classe mitjana basades en mesures absolutes classifiquen el consum o l’ingrés de les llars dins uns llindars específics i comparables entre països. Per exemple, una bona part de la literatura acadèmica considera que tenir despeses diàries entre 11 i 110 dòlars per persona (en paritat de poder adquisitiu) és una mesura raonable per identificar la classe mitjana a la majoria de les economies emergents,1 tot i que és cert que, a les avançades, el llindar inferior d’11 dòlars diaris se situa, en molts casos, per sota del que entenem a la nostra societat com a classe mitjana.
També es pot definir la classe mitjana mitjançant mesures relatives:
- Diverses institucions utilitzen la distribució de la renda per classificar com a classe mitjana les llars que es troben entre el percentil 30 i 60.2 Un avantatge d’aquesta definició és que considera classe mitjana el terç de la societat que es troba al centre de la distribució de renda. No obstant això, una limitació d’aquest mètode d’identificació és la impossibilitat d’estudiar com evoluciona la dimensió de la classe mitjana, ja que, per definició, sempre representarà el mateix percentatge de la societat (el 30%).
- Una mesura que pot solucionar aquesta limitació és la utilitzada per l’OCDE a l’últim informe sobre desigualtat,3 que classifica com a classe mitjana les llars amb una renda entre el 75% i el 200% de la renda mediana de la seva regió i any.4 Aquesta classificació és la més atractiva entre les mesures relatives, de manera que és la que utilitzarem en la resta de l’article.
Aquesta falta de claredat en la definició de classe mitjana explica, probablement, el biaix en la percepció de la pertinença a aquesta classe. Segons les dades de l’OCDE, als països desenvolupats, es consideren de classe mitjana, de mitjana, més persones de les que realment ho són (vegeu el primer gràfic). Cal destacar, però, que aquest no és el cas d’Espanya, ni molt menys el de Portugal, on una bona part de la classe mitjana considera que no ho és.
- 1. Per a més detalls, vegeu «L’emergència de la classe mitjana: cosa d’emergents», en aquest mateix Dossier.
- 2. En altres casos, s’utilitzen els percentils 40 i 70. Vegeu, per exemple, Brainard (2019), «Is the Middle Class within Reach for Middle-Income Families?», Reserva Federal dels EUA.
- 3. Vegeu OCDE (2019), «Under pressure: The squeezed middle class».
- 4. La renda s’ajusta, prèviament, per la dimensió i per la composició dels individus dins la llar.
Pes i ingressos
Si es fixen llindars de renda diferents a cada comunitat autònoma, tenint en compte els diferents nivells d’ingressos mitjans, els ingressos d’una persona de classe mitjana a Espanya oscil·len entre els 7.750 i els 39.000 euros, amb una mitjana de 18.100 euros.
Aquest gran ventall d’ingressos és degut a la disparitat entre la renda que és necessària a cada comunitat autònoma per ser considerat com a classe mitjana. Per exemple, al País Basc, una persona amb una renda entre 14.400 i 38.400 euros es considera classe mitjana, mentre que, a Andalusia, ho és amb una renda entre 8.900 i 23.800 euros
El pes poblacional de la classe mitjana a les diferents comunitats autònomes és relativament semblant, tot i que amb alguna excepció (a Navarra, és classe mitjana el 71% de la població, en relació amb el 59% de tot Espanya).
Mercat laboral
Es tracta d'un percentatge gairebé idèntic al de la classe alta i molt superior al 49% de la classe baixa (que pateix un nivell d’atur molt elevat).
Així mateix, dins els treballadors per compte d’altri, la classe mitjana presenta una taxa de temporalitat moderada en comparació amb la de la classe baixa (el 16% i el 39%, respectivament). No obstant això, hi ha diferències substancials en la temporalitat entre comunitats autònomes.
Finalment, i coincidint amb l’estabilitat laboral que, històricament, s’ha atribuït a la classe mitjana, només el 6% de la classe mitjana va canviar de feina el 2017 (en comparació amb el 5,3% i el 16% a la classe alta i a la baixa, respectivament).
Educació
El percentatge de llars de classe mitjana en què el cap de la llar té un títol d’educació superior (el 32%) duplica el de la classe baixa, tot i que és clarament superat pel de la classe alta (el 68%).
Aquest fet és coherent amb la literatura econòmica, que assegura que la classe mitjana acostuma a invertir força en educació, la qual cosa sol ser un motor per al creixement econòmic mitjançant l’acumulació de capital humà.7
- 7. Vegeu, entre d’altres, Perotti, R. (1996), «Growth, Income Distribution an Democracy: What the Data Say», Journal of Economic Growth, 1(2), 149-187.
Aquestes característiques, que no li pertanyen en exclusiva, afavoreixen un creixement inclusiu i, de retruc, un nivell elevat de cohesió social.
Aquesta última afirmació la podem il·lustrar mitjançant l’estreta relació que presenten, en l’actualitat, la dimensió relativa de la classe mitjana i l’indicador agregat de cohesió social (IACS) elaborat per CaixaBank Research.9
- 9. Aquest índex agrega i sintetitza en una sola mètrica la informació continguda en els 33 indicadors de cohesió social dels quals disposa l’OCDE, els quals s’agrupen en cinc pilars en funció del tipus d’interacció: satisfacció personal, entorn social, confiança, inquietud política i nivells de criminalitat. Per a més detalls, vegeu «Cohesió social i creixement inclusiu: indissociables», a l’IM01/2019.
A més a més, la dimensió de la classe mitjana està estretament relacionada amb quatre dels cinc pilars que formen l’IACS. Els països amb una classe mitjana més àmplia exhibeixen nivells de confiança, d’inquietud política i de relacions socials més elevats i pateixen un nivell de criminalitat més baix. En canvi, avui en dia, una classe mitjana més àmplia no té cap implicació sobre els nivells de satisfacció personal. Això podria suggerir que, en l’actualitat, pertànyer a la classe mitjana ja no és una garantia per ser feliç, una hipòtesi ja apuntada per diversos autors que parlen d’un augment del malestar social de les classes mitjanes davant les grans incerteses del món actual.10
- 10. Vegeu Costas, A. (2017), «El final del desconcierto», Península, Barcelona, 289.
Demografia
How does demographics affect economic growth, the reallocation of the model of production, the labour market and productivity?
