Un dels aspectes que criden més l’atenció de l’actual crisi derivada de la pandèmia per COVID-19 ha estat l’extraordinari repunt de la taxa d’estalvi de les llars espanyoles, que es va situar en màxims històrics el 2020 (el 14,8% de la renda bruta disponible). En crisis anteriors, el gros de l’increment de l’estalvi de les famílies es va produir per motius de precaució, arran de la forta incertesa que sol envoltar un període recessiu i de la percepció d’un deteriorament de la situació financera futura.

No obstant això, les peculiaritats d’aquesta crisi sanitària han comportat que les llars, a més d’estalviar de manera precautòria, han acumulat estalvi de manera forçosa. La raó és que les famílies que han mantingut un nivell de renda similar a l’anterior a l’esclat de la pandèmia han vist que no podien mantenir el nivell de consum habitual, en especial en determinats béns o serveis. Segons les dades de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre Activitat Empresarial (EBAE), les restriccions imposades per contenir l’expansió de la COVID-19 han comportat que les vendes del comerç al detall hagin caigut el 16% el 2020; les d’hoteleria, el 46%, i les d’oci i activitats culturals, al voltant del 26%. Aquestes caigudes del consum revelen una gran demanda embassada,⁸ que sembla que és el germen de l’estalvi forçós acumulat per les llars. Quantificar la demanda embassada a través de l’increment de l’estalvi que hem vist i analitzar quin paper tindrà aquesta demanda després de la retirada de les restriccions a la mobilitat seran claus per entendre l’evolució del consum el 2021.

Segons un estudi del Banc d’Espanya, les llars van acumular prop de 65.000 milions d’euros més d’estalvi que el 2019, l’equivalent al 5,3% del PIB del 2019. Tal com es pot observar al gràfic següent, d’aquesta acumulació d’estalvi, s’estima que amb prou feines 0,7 punts van ser resultat de l’estalvi precautori, derivat de la incertesa i de les expectatives de crisi econòmica. D’altra banda, la contribució de l’estalvi forçós va ser molt superior (s’estima al voltant dels 3,5 punts de PIB). Dit d’una altra manera, el 66% de l’estalvi es va acumular de manera forçosa. Aquesta gran acumulació d’estalvi forçós indica, al seu torn, l’existència d’una gran demanda embassada.

Factors que han contribuït a l’increment de l’estalvi el 2020

% del PIB de 2019

A més a més, segons les dades disponibles del Banc d’Espanya, la major part d’aquest increment de l’estalvi de les llars es va derivar cap a efectiu i cap a dipòsits. Tot i que la compra d’accions i la participació en fons d’inversió van guanyar pes durant l’any passat, quan va passar de ser el 5% de l’adquisició neta total dels actius financers el 2019 al 22% el 2020, l’increment d’efectiu i de dipòsits va continuar sent l’instrument financer d’estalvi més utilitzat (el 94% del total). Aquestes xifres suggereixen que una gran part de l’estalvi acumulat per les llars el 2020 continua en actius molt líquids i que, per tant, és probable que les llars disminueixin la taxa d’estalvi quan desapareguin les restriccions sobre el comerç i sobre la mobilitat.⁹

Instruments d’estalvi: adquisició neta d’actius financers de les llars

Milers de milions d’euros

En aquest sentit, quan es resolgui la crisi sanitària, amb la vacunació i amb la  immunització de la major part de la població, esperada per als mesos d’estiu, juntament amb una recuperació en les arribades de turistes internacionals (segons les nostres previsions, l’activitat turística es recuperarà fins a situar-se en el 55% del nivell del 2019), una gran part de l’estalvi acumulat en l’últim any i mig de pandèmia hauria de servir d’estímul al conjunt de l’economia en els propers trimestres. La reactivació serà major també a mesura que el mercat laboral i la renda disponible de les famílies es comencin a recuperar.

No obstant això, és important assenyalar que no tot l’estalvi acumulat per culpa de les restriccions incentivarà de manera directa un increment del consum quan s’aixequin. Esperem que la taxa d’estalvi de les llars continuarà sent relativament elevada durant el 2021, pel fet que la incertesa i el distanciament social, tot i que molt més moderats que en l’actualitat, continuaran presents. A més a més, cal assenyalar que una gran part de l’estalvi acumulat es concentra en les rendes més altes, que han estat menys afectades per la crisi actual¹⁰ i que són, precisament, les que tenen una propensió al consum més baixa; és a dir, quan les restriccions es relaxin i comencem a recuperar els nostres hàbits de consum prepandèmia, les llars amb un poder adquisitiu més elevat podrien ser les que menys incrementin el nivell de consum malgrat ser les que més estalvi han acumulat. D’altra banda, també cal tenir en compte que una part significativa d’aquest estalvi prové del fet que s’ha deixat de consumir una varietat de serveis no ajornables en el temps, com el consum turístic i l’oci, de manera que pot ser que no hagin generat una gran demanda embassada.

Per entendre a quina velocitat i en quines quantitats es reactivarà el consum, efectuem un exercici de sensibilitat del consum i de la taxa d’estalvi a la incertesa i a les restriccions de mobilitat que ens permet elaborar diferents escenaris. En concret, elaborem un escenari central de consum, en línia amb l’escenari central de previsions de CaixaBank Research, en què s’assumeix una retirada gradual de les restriccions a partir del maig; un escenari optimista, en què s’assumeix una retirada més ràpida de les restriccions, que són eliminades gairebé del tot al començament del 3T, i un escenari pessimista, en què assumim que el nivell de restriccions del primer trimestre de l’any es manté al llarg de tot el 2021. Com podem observar al gràfic següent, les diferents hipòtesis sobre la retirada de les restriccions tenen un efecte molt important sobre les previsions de consum.

Així, segons els resultats obtinguts en l’escenari central, la taxa d’estalvi de les llars passaria a ser el 12,6% el 2021 (el 14,8% el 2020), la qual cosa duria el consum a créixer el 6,6% en el conjunt de l’any. Com es pot observar, es tracta d’un escenari relativament conservador, atesa la petita moderació de la taxa d’estalvi que esperem (el 2019, va ser del 6,3%). No obstant això, atesa la gran incertesa que encara envolta l’evolució de la mobilitat a curt termini, estimem que aquest és l’escenari més probable. Per la seva banda, en l’escenari optimista, al qual assignem una probabilitat petita, la taxa d’estalvi es reduiria fins al 10,9% i el consum creixeria el 8,7%. Finalment, l’escenari pessimista, en què les restriccions es mantenen en el temps (li assignem una probabilitat residual), la taxa d’estalvi amb prou feines disminuiria (el 13,8%) i el consum creixeria significativament menys (el 5,2%). Les grans diferències entre l’escenari optimista i el pessimista evidencien la importància de rebaixar les restriccions per contenir l’estalvi forçós de les llars i per incentivar el consum.

En conclusió, les previsions de consum de les llars per al 2021 són molt positives, gràcies, entre altres motius, a la retirada de les restriccions sobre el comerç que permetrà la vacunació de la població, a la recuperació del turisme domèstic i internacional i, també, al paper de la demanda embassada. En aquest sentit, el sector del comerç al detall serà un dels beneficiats més directes de la recuperació del consum. Malgrat tot, el comportament relativament bo de les vendes al detall durant el 2020 indica que els nivells de demanda embassada en el sector són una mica inferiors al d’altres béns i serveis menys consumits durant la pandèmia. En qualsevol cas, el 2021 es presenta com un any de forta recuperació del consum, i això és una gran notícia per al sector, que veurà com la millora de l’activitat s’accelerarà amb gran força durant la segona meitat de l’any.