Els mercats financers canalitzen l’inici de la recuperació. Al maig, el sentiment inversor va mantenir la millora incipient de l’abril i l’apetència pels actius de risc va augmentar. Entre els principals catalitzadors que van afavorir l’optimisme dels inversors, van destacar la contenció en les xifres de morts per la pandèmia, els avanços de possibles tractaments per a la COVID-19 i la retirada creixent de les mesures de restricció a l’activitat a les principals economies internacionals. En aquesta línia, el sentiment inversor també es va beneficiar del programa de reconstrucció econòmica proposat per la Comissió Europea per donar suport a la recuperació de l’activitat a la regió (per a més detalls, vegeu la secció d’economia internacional). Mentrestant, els principals bancs centrals van continuar actuant com a garants de la liquiditat dels mercats financers, en un entorn econòmic que anticipen que serà exigent en els propers trimestres, i es van comprometre a ampliar les mesures en cas que fos necessari.

Les borses es recuperen lentament. Els principals índexs borsaris van mostrar un bon comportament i van ampliar els guanys registrats a l’abril, tot i que en un entorn més volàtil i amb avanços més continguts. En el cas de les economies desenvolupades, durant la major part del mes, els índexs nord-americans van registrar més avanços que els homòlegs europeus, quelcom que ja succeïa des de l’inici de la crisi sanitària. No obstant això, durant la segona meitat de maig, amb el programa de recuperació proposat per la Comissió Europea, aquesta situació va fer un gir i els índexs europeus es van equiparar a l’evolució de l’S&P 500. Al bloc emergent, també es va apreciar un funcionament dispar entre economies. Des del començament d’enguany, el descens que registra l’índex MSCI Amèrica Llatina és tres vegades superior a l’experimentat per l’homòleg de l’Àsia emergent. Les raons d’aquesta evolució tan dispar són la vulnerabilitat econòmica que ja travessaven diversos països de Llatinoamèrica (com el Brasil, Mèxic i l’Argentina), que s’hauria agreujat amb la pandèmia arran de l’abaratiment de les primeres matèries i de la depreciació de les divises. Una altra evidència d’aquesta feblesa va ser l’impagament, al seu venciment, d’una part del deute sobirà argentí, que va demanar 10 dies de marge per renegociar-ne les condicions.

El mercat de petroli s’estabilitza. Després de les turbulències patides al mercat de cru durant el mes d’abril, quan els des­equilibris entre oferta i demanda van dur el preu del barril de WTI (la referència als EUA) a negociar-se puntualment a preus negatius, al maig es va tornar a una certa normalitat. A l’augment incipient de la demanda de carburants (derivat de la reobertura gradual de l’activitat a la majoria de països) i a la millora del sentiment dels inversors, es va afegir l’entrada en vigor de les retallades de producció acordades per l’OPEP i els seus aliats (9,7 milions de barrils diaris al maig i al juny). Així mateix, l’Aràbia Saudita, Kuwait i els Emirats Àrabs van anunciar retallades addicionals en la producció, acordades amb la resta dels membres del càrtel. A més a més, als EUA, diversos pous d’extracció de shale van interrompre l’activitat per relaxar les tensions derivades de la sobreoferta que es va produir en el mes anterior. La resposta dels mercats va ser contundent, i el preu del barril de Brent va pujar i es va situar per damunt dels 35 dòlars.

Els bancs centrals es comprometen a augmentar les mesures. Al maig, la Fed i el BCE van continuar incrementant els balanços arran de les compres d’actius dels respectius programes d’estímul monetari per combatre la crisi. L’efectivitat de les mesures es va posar de manifest en la reducció de les tensions als mercats monetaris i de crèdit, però les dues entitats van insistir que estan preparades per utilitzar més eines si és necessari. Un altre dels focus d’atenció en el mes va ser la sentència del Tribunal Constitucional d’Alemanya, que qüestionava aspectes de la política monetària del BCE. En concret, el Tribunal va considerar que el programa de compres de deute públic al mercat secundari que el BCE ha implementat des del 2015 (l’anomenat PSPP) no respecta el principi de proporcionalitat (en particular, el Tribunal va considerar que no s’ha fet una anàlisi dels costos i dels beneficis del programa en termes del mandat d’inflació i dels impactes econòmics de les mesures). Així, el Tribunal va assenyalar que, sense una anàlisi en els propers tres mesos, requerirà al Bundesbank que deixi de participar en el programa. Per la seva banda, el BCE va assenyalar que està subjecte a la jurisdicció de les corts europees, les quals ja havien dictaminat, en una sentència anterior, a favor de la legalitat del PSPP i de la seva adequació al mandat del BCE. A curt termini, no s’espera que la sentència afecti la capacitat d’estímul del BCE (a més a més, la sentència no fa referència al PEPP, el gran programa d’estímul que el BCE ha llançat per afrontar la crisi de la COVID-19). No obstant això, el conflicte posa en relleu el risc de tensions entre els diferents nivells jurisdiccionals de la UE.

Es redueixen les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro. La major apetència pels actius de risc també es va traslladar al mercat de deute públic, on el protagonisme va ser per a les corbes sobiranes dels països de la perifèria de la zona de l’euro. Les compres de deute d’aquests països per part del BCE (al mercat secundari) i el programa de reconstrucció econòmica proposat per la Comissió Europea, anunciat en el tram final del mes, van reduir les primes de risc d’Espanya, de Portugal i d’Itàlia entre 30 i 45 p. b. Així, al final del mes, aquests diferencials, en relació amb el bund alemany, es van situar només lleugerament per damunt dels previs a la pandèmia. Per la seva banda, els tipus d’interès sobirans a Alemanya i als EUA es van mantenir en cotes baixes.