Espanya continua creixent per damunt dels seus veïns. L’economia espanyola es troba en un període de desacceleració que reflecteix la moderació pròpia d’una fase més madura del cicle (el 2019 es completarà el sisè any d’expansió) i l’impacte d’un entorn exterior menys favorable. Així, quan falta un mes per acabar l’any, tot fa pensar que el PIB creixerà l’1,9% el 2019, clarament per damunt de l’1,1% esperat per a la zona de l’euro. Aquest creixement és inferior a la mitjana del 2,7% dels anys 2014-2018, però, com s’argumenta a l’article «L’economia espanyola el 2020: no estem tan malament», del Dossier d’aquest mateix Informe Mensual, el risc de recessió és d’un contingut 15%. Així, de cara al 2020, s’espera que l’economia mantingui un creixement al voltant de l’1,5%, esperonada per la demanda domèstica i pel creixement de la renda disponible de les famílies. Així mateix, l’economia espanyola afronta aquesta desacceleració amb menys desequilibris macroeconòmics que en el passat. Així, segons les nostres previsions, la balança per compte corrent tancarà el 2019 amb un superàvit de l’1,6% del PIB, quan, el 2007, l’any previ a la Gran Recessió, presentava un dèficit del –9,4%; el deute de les llars se situa al voltant del 65% del PIB, quan, el 2007, s’acostava al 90%, i el de les societats no financeres se situa al voltant del 90%, quan, al final del 2007, superava el 120%. La competitivitat relativa de l’economia espanyola també ha millorat de manera dràstica des del 2007, i la pujada recent dels costos laborals està lluny de revertir aquesta tendència. En aquest sentit, el diferencial d’inflació amb la zona de l’euro el 2019 és negatiu, –0,4 p. p., mentre que, el 2007, els preus pujaven a Espanya 0,6 p. p. més que a la zona de l’euro. No obstant això, queden deures per fer. Entre ells, l’entorn exterior menys favorable resta un factor de suport a la millora de la posició inversora internacional neta (que ha passat del –97,8% del PIB en el 2T 2014 al –80,0% en el 2T 2019). De la mateixa manera, la correcció del deute públic, que ha avançat molt lentament en uns anys de fort creixement (el 97,8% del PIB en el 3T 2019, a la vora del màxim del 100,9% del 1T de 2015), comptarà amb vents de cua cíclics més fluixos.

Bon funcionament de l’activitat, tot i que amb la dicotomia entre serveis i manufactures. Abans de tancar l’any, però, els últims indicadors disponibles apunten a un creixement de l’activitat en el 4T semblant al del trimestre anterior (quan va ser del 0,4% intertrimestral). Aquest funcionament favorable, però, amaga comportaments dispars entre sectors. A l’octubre, l’índex PMI de serveis es va situar en els 52,7 punts, en zona expansiva (per damunt de 50), però 6 dècimes menys que al setembre i 2,1 punts menys que en la mitjana del 2018. En canvi, el PMI de manufactures continua en cotes indicatives de contracció de l’activitat del sector (46,8 punts a l’octubre, 9 dècimes menys que al setembre i 6,1 punts per sota de la mitjana del 2018), mentre que l’índex de producció industrial es troba estancat (el +0,8% interanual al setembre), després de les abruptes caigudes de les acaballes del 2018 i del començament del 2019. Per la seva banda, els indicadors de demanda també exhibeixen dicotomies. Així, el bon funcionament de les vendes minoristes (el 3,9% interanual al setembre, sense les estacions de servei) reflecteix el fons de resistència del consum privat, però les vendes d’automòbils repliquen la feblesa manufacturera i no superen l’ensopegada (en l’acumulat dels 12 últims mesos fins a l’octubre, es van situar el 6,6% per sota dels registres del mateix període de l’any passat).

Desacceleració gradual al mercat laboral, coherent amb el menor creixement de l’economia. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar el 2,3% interanual a l’octubre (el 2,4% al setembre), la qual cosa representa un increment del nombre d’afiliats de 436.920 persones en els 12 últims mesos. En el mateix període, els aturats van disminuir en 77.044 persones. Per sectors, l’afiliació al sector de la indústria va registrar un ritme d’avanç moderat, de l’1,2% interanual, 1 dècima inferior a la registrada al setembre, i l’afiliació a la construcció va moderar el ritme de creixement fins al 3,7% interanual, 4 dècimes menys que al setembre. En canvi, l’afiliació als sectors de serveis i turisme va mantenir el ritme d’avanç, del 2,7% i del 2,8% interanual, respectivament.

Inflació en cotes moderades. Al novembre, la inflació general es va situar en el 0,4% interanual, xifra que representa un inici de recuperació en relació amb els registres dels mesos anteriors (el 0,1% al setembre i a l’octubre). Aquesta millora reflecteix, en especial, que es comencen a desfer els efectes de base del preu del petroli, en passar a comparar el preu del novembre del 2019 (al voltant dels 56 euros per barril) amb el del novembre del 2018 (58,03 euros, molt per sota dels 70 euros del mes anterior). Així, en els propers mesos, a mesura que s’esvaeixi aquest efecte, la inflació general s’aproparà a la subjacent, que continua en un moderat 1,0%.

El deteriorament del superàvit exterior continua. Al setembre, el saldo comercial de béns va empitjorar a causa de la balança de béns no energètics. Així, el dèficit comercial es va situar en el 2,8% del PIB (acumulat de 12 mesos). Això representa un deteriorament de 0,29 p. p. en relació amb un any abans, atribuïble íntegrament a l’empitjorament de la balança de béns no energètics. En concret, les exportacions no energètiques van avançar molt per sota de les importacions no energètiques (l’1,5% inter­anual en l’acumulat de 12 mesos, en relació amb el 3,1%).

El preu de l’habitatge s’estabilitza. El preu de taxació de l’habitatge va avançar el 0,1% intertrimestral en el 3T i el 3,1% en termes interanuals i va repetir els registres del trimestre anterior. Es tracta d’un ritme de creixement una mica inferior al previst, de manera que l’alentiment del sector podria acabar sent una mica més intens del que s’havia anticipat. La tendència de desacceleració del preu de l’habitatge s’emmarca en un context en què la demanda també mostra un cert retrocés, tot i que es manté en cotes elevades. Per la seva banda, els indicadors d’oferta també revelen un cert alentiment, malgrat que, en aquest cas, de nou, cal esmentar que encara creixen de manera vigorosa i per damunt del conjunt de l’economia. De cara als propers trimestres, la moderació del ritme de creixement del sector tindrà continuïtat. Tot i que això no s’ha d’interpretar com un signe de feblesa, sinó, més aviat, com una normalització cap a taxes de creixement més sostenibles després del fort repunt experimentat durant la recuperació.