El creixement de la zona de l'euro es consolida en el 2T, tot i que ho fa amb lentitud. Els signes de recuperació persisteixen a tots els països de la zona de l'euro (llevat de Grècia). El PIB de la regió va créixer el 0,3% intertrimestral en el 2T 2015, una dècima per sota de la dada del trimestre anterior, però a un ritme superior al dels dos anys precedents. Per països, contrasta el vigor de l'economia alemanya (+0,4% intertrimestral) amb l'estancament de la francesa (+0,0% intertrimestral). En el cas de França, preocupa que la demanda interna, un dels pilars tradicionals de la seva economia, hagi contribuït de manera negativa al creixement (–0,3 p. p.). Itàlia segueix un procés gradual de recuperació, amb un creixement intertrimestral del 0,2% en el 2T. Per la seva banda, Espanya, amb un registre de l'1,0% intertrimestral, continua liderant el creixement entre les grans economies europees.

S'aprova el tercer programa d'ajuda financera a Grècia. Després de mesos d'elevada incertesa per les difícils negociacions entre Grècia i les institucions, es va arribar a un acord per dur a terme un tercer programa de rescat: està previst que l'ajuda financera arribi als 86.000 milions d'euros (al voltant del 48% del PIB grec). El programa conté reformes estructurals exigents (privatitzacions i reformes fiscal, laboral i de pensions), i la seva implementació serà sotmesa a una estricta vigilància. Les primeres mesures aprovades al Parlament grec no van tenir el suport d'una part significativa dels diputats de Syriza, la qual cosa va forçar el primer ministre a anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per a mitjan setembre. L'acord no inclou la reestructuració del deute (el que ha motivat que l'FMI no participi en l'esquema) i no permet esvair els dubtes sobre la seva sostenibilitat, tot i que és probable que més endavant se suavitzin els venciments. Una part important dels fons del programa (25.000 milions d'euros) es destinarà a recapitalitzar la banca, molt danyada després dels controls de capitals. S'observen ja símptomes que la sortida de dipòsits de les llars i de les empreses, que es va intensificar a mesura que s'es­­tan­­caven les negociacions, s'ha frenat. Malgrat que s'esvaeix el risc que Grècia surti de la zona de l'euro, la crisi ha evidenciat la necessitat de continuar enfortint el govern econòmic de la regió si es vol evitar que un país membre es torni a trobar en una situació similar.

L'FMI alerta del baix potencial de creixement de la zona de l'euro si no es duen a terme reformes profundes. La institució internacional constata la millora econòmica de la regió, però recomana una combinació de diferents polítiques econòmiques per apuntalar-ne el creixement. A curt termini, l'FMI aposta per estimular la demanda interna mantenint les polítiques monetàries actuals i impulsant polítiques fiscals expansives als països amb finances públiques que ho puguin permetre. Per al sector bancari, recomana reparar els balanços de les entitats, reduint el percentatge de crèdits dubtosos i millorant-ne la supervisió, així com completar la unió bancària. A mitjà i a llarg termini, la institució preveu que el creixement de la zona de l'euro serà limitat (al voltant de l'1,5% el 2020). En especial, preocupa l'escassa capacitat de creixement de la demanda i, sobretot, de la productivitat. Aquesta circumstància fa que la zona de l'euro sigui més vulnerable a xocs externs. Per contrarestar-ho, és clau implementar reformes estructurals que permetin augmentar la productivitat i reforçar la governança econòmica de la regió (per a més de­talls, vegeu el Focus «Quins són els passos imprescindibles per completar la unió econòmica i monetària a la zona de l'euro?»).

L'activitat econòmica continua en zona expansiva en el 3T. L'índex PMI compost i l'índex de sentiment econòmic per a la zona de l'euro van anotar, en el 3T, registres superiors als de la primera meitat de l'any, la qual cosa apunta a un creixement sostingut durant aquest trimestre. No obstant això, tot indica que la divergència entre les dues economies més grans de la regió es manté. A Alemanya, l'índex PMI compost va millorar a l'agost (i se situa ja en els 54,0 punts), mentre que, a França, va empitjorar per segon mes consecutiu, tot i que continua encara en zona expansiva (51,3 punts). La valoració general per a l'índex PMI compost de la resta de països de la zona de l'euro, que continua, i fins i tot accelera a l'agost, la tendència ascendent observada en els últims mesos, és clarament positiva.

El consum es continua recuperant, però lentament. El ritme d'avanç de les vendes al detall va ser de l'1,2% interanual al juny, una mica inferior al dels mesos anteriors. De tota manera, la mitjana per al conjunt del 2T ha estat similar a la del 1T. El descens de l'índex de confiança del consumidor al juliol i a l'agost indica que no va augmentar la contribució al creixement del consum privat. No obstant això, esperem que recuperi la tendència positiva en els pròxims mesos. D'una banda, la recuperació gradual del mercat laboral donarà suport al consum privat (la taxa d'atur es va situar en el 10,9% al juliol, dues dècimes menys que en el mes anterior). De l'altra, el descens recent del preu del petroli incrementarà el poder adquisitiu de la població, la qual cosa es traduirà, en part, en un augment del consum de les llars.

La inflació continua estable, malgrat el descens del preu del petroli. La variació interanual de l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) de la zona de l'euro es va situar en el 0,2% interanual a l'agost, la mateixa dada que en els dos mesos precedents. En gran part, la forta recaiguda del preu del petroli va ser compensada per l'augment del preu dels aliments frescos. En la mateixa línia, la inflació subjacent es va mantenir estable a l'agost, en el 0,9%. Es tracta del mateix registre que al juliol, però se situa en nivells superiors als de la primera meitat de l'any, la qual cosa reflecteix la recuperació gradual de la zona de l'euro. Les pressions inflacionistes a la regió continuaran sent moderades en els pròxims mesos, a causa del descens del preu del petroli, però la inflació subjacent anirà pujant de forma gradual.

Augmenta la contribució del sector exterior a la recuperació. Les exportacions de béns van créixer l'11,2% interanual al juny, impulsades per la devaluació de l'euro. A més a més, els indicadors de la Comissió Europea d'expectatives del volum d'ex­­por­­ta­­cions per als tres pròxims mesos i de noves comandes per ex­­portar mostren unes perspectives favorables per al sector exportador a curt termini. Malgrat la desacceleració de les principals economies emergents, tot fa pensar que la demanda externa continuarà contribuint de forma decisiva al creixement de la zona de l'euro a curt i a mitjà termini.

Alemanya continua sent el motor econòmic de la zona de l'euro. El creixement del PIB alemany es va situar en el 0,4% in­­tertrimestral en el 2T (l'1,6% interanual), un registre similar a la mitjana dels dos trimestres anteriors. El principal estímul de l'avanç va ser el sector exterior, la contribució del qual al creixement va ser de 0,8 p. p., beneficiat per la devaluació de l'euro i per la recuperació gradual dels principals socis comercials del país. En canvi, l'avanç de la demanda interna va ser més feble del que s'esperava, amb una contribució al creixement de 0,1 p. p. Van sorprendre, per la seva feblesa, tant la inversió, que va presentar una taxa de creixement negativa (en particular la construcció), com el consum de les llars. No obstant això, l'evo­­lu­­ció d'aquests dos factors queda matisada quan es té en compte una visió més àmplia de la situació. És important tenir present que el consum de les llars va créixer amb força en els dos trimestres precedents. A més a més, la bona situació del mercat laboral i el creixement dels salaris, del 2,2% al juny, sug­­ge­­reixen que els factors de fons que sostenen la dinàmica positiva del consum són sòlids. Pel que fa a la inversió, el més probable és que es tracti, també, d'una desacceleració puntual. Així ho sug­­ge­­reix l'augment de la utilització de la capacitat productiva que ha tingut lloc en els últims trimestres. La bona evolució de l'índex IFO de clima econòmic alemany evidencia, també, que les perspectives de la inversió en particular i del conjunt de l'economia en general són favorables a curt i mitjà termini.

L'Europa emergent manté el ritme de creixement. En el 2T, els països de l'Europa central i oriental van registrar un creixement notable. Polònia, la principal economia de la regió, va avançar el 0,9% intertrimestral, una xifra similar a les registrades per la República Txeca i per Eslovàquia. Hongria i Bulgària van mostrar, també, un ritme d'avanç sòlid, i Romania, després d'un 1T excepcionalment fort, va moderar el ritme d'avanç en el trimestre següent. En termes interanuals, el creixement dels països de la regió se situa, en la majoria dels casos, a la zona del 3%-4%, equivalent al seu creixement tendencial a llarg termini. Aquesta positiva evolució de fons és deguda, principalment, al fet que la regió capitalitza de forma adequada la consolidació del creixement de la zona de l'euro i, en particular, el bon moment d'un dels seus mercats centrals, l'alemany. Així mateix, cal destacar que, en un moment en què les economies emergents han patit, en conjunt, un repunt de la incertesa financera, els països de l'Europa emergent amb prou feines s'han vist afectats per aquest factor, gràcies, precisament, al fet que la seva estreta vinculació amb la zona de l'euro els ha diferenciat d'altres economies emergents més vinculades al cicle econòmic global.