El 2016 és un any excepcionalment bo per al turisme estranger a Espanya. Entre el gener i l’agost, van arribar 52,5 milions de turistes, el 10,1% més que en el mateix període del 2015. Aquestes xifres situen Espanya entre els tres primers països del món en recepció de turisme internacional (juntament amb els EUA i la Xina). Una altra xifra que mostra de forma clara el bon moment que travessa el sector, i la importància que això té per al conjunt de l’economia, és que els ingressos del turisme estranger representaran gairebé el 5% del PIB el 2016.

L’impacte del turisme estranger a Espanya és relativament elevat quan es compara a nivell internacional:1 el sector aporta el 7,7% del PIB, una xifra superior a la de països similars en dimensió i oferta, com Itàlia (el 2,8%) o França (el 2,6%), tot i que inferior a la de països com Portugal i Grècia, amb el 10,8% i l’11,2%, respectivament (vegeu el primer gràfic). La importància del sector turístic, per tant, fa imprescindible valorar-ne l’evolució més recent i les perspectives de futur.

En l’últim any, el turisme estranger a Espanya ha crescut més de pressa que en països amb un atractiu turístic similar. Així, mentre que les pernoctacions de turistes estrangers a Espanya s’han accelerat el 2015 i el 2016, a Itàlia –potser la destinació més comparable– i a Grècia, s’han desaccelerat, i el creixement, en els 12 últims mesos fins al juny, s’ha apropat al 0,5%. Croàcia té un patró similar a l’espanyol, però parteix de nivells molt més baixos. Podem esperar que continuï aquesta bonança?

Els bons resultats del 2016 es basen, en gran part, en l’elevada competitivitat del sector turístic espanyol. Espanya ocupava el primer lloc en el rànquing mundial del World Economic Forum el 2015 (8è el 2011 i 4t el 2013), per damunt de França (2n), d’Itàlia (8è), de Grècia (31è) o de Croàcia (33è). En relació amb Itàlia, Espanya sustenta el seu avantatge en la competitivitat de preus i, en especial, en unes millors infraestructures de transport i de serveis.

D’altra banda, també cal destacar que les destinacions turístiques europees, i, en especial, Espanya, s’han beneficiat de factors externs, com les turbulències geopolítiques en destinacions del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà, com Egipte o Tunísia, que produeixen un redireccionament del turisme que anava a aquesta regió cap a destinacions més segures, com Espanya o Itàlia. Ja que no es preveu una disminució ràpida d’aquestes tensions, aquests factors externs propiciarien la continuïtat de la bona temporada del 2016. No obstant això, cal matisar aquesta observació. Si analitzem el creixement dels turistes que rep Espanya per país d’origen, s’observa que l’arribada de turistes britànics s’ha accelerat (l’11,8% interanual en els 12 últims mesos fins a l’agost) i la de turistes alemanys ha perdut pes (el 2,5%).

En aquest sentit, és interessant destacar la major sensibilitat del turisme britànic a les condicions econòmiques do­­mèstiques. En concret, la correlació de les entrades de tu­­ristes per procedència amb el creixement del PIB del país d’origen és elevada en el cas dels britànics, mentre que, en el cas dels alemanys o dels francesos, és més mo­­de­­rada. Pel que fa al turisme britànic, cal afegir que, tot i que representa el 23,5% del total, va contribuir en un 35% a l’in­­crement dels ingressos turístics en els 12 últims mesos fins a l’agost (com ho mostra el segon gràfic). Ateses aquestes xifres, no hi ha dubte que la gestió del brexit és un important factor de risc per al sector turístic espanyol.

1. Dades d’Oxford Economics i del World Travel & Tourism Council.