La corba de Beveridge mostra la relació entre la taxa d'atur i la taxa de vacants. Els moviments al llarg de la corba, en què les vacants i l'atur prenen direccions oposades, mostren l'impacte sobre aquestes variables de les fluctuacions cícliques de l'activitat econòmica. D'aquesta manera, una etapa expansiva es caracteritza per una taxa d'atur baixa i per una ràtio de vacants elevada, i, en una etapa recessiva, s'observa el contrari. D'altra banda, un desplaçament cap a l'exterior de tota la corba, és a dir, una major taxa d'atur per a la ma­­­teixa ràtio de vacants, indica un possible deteriorament del procés d'emparellament. Aquest fenomen, en què és més difícil cobrir una vacant i, per tant, més em­­preses manifesten que la falta de mà d'obra limita la producció, s'associa a un major desajustament entre les habilitats que necessiten les empreses i les disponibles en la força laboral.1

Així, durant la crisi, la corba de Beveridge per a la zona de l'euro es va desplaçar cap a fora (vegeu el primer gràfic) i, llevat d'Alemanya, tots els països van empitjorar, en major o menor grau, l'emparellament del mercat laboral. És significatiu que la millora del cicle econòmic s'apreciï ja en la corba sense que, ara com ara, hi hagi hagut un desplaçament cap a l'interior, és a dir, una recuperació de l'eficiència de l'emparellament.

Una forma de valorar l'efecte del desajustament de les habilitats sobre l'emparellament la proporciona l'índex de desajustament d'habilitats (IDH), que compara el nivell educatiu de la població activa (que representaria l'oferta laboral) amb l'ocupada (una aproximació a la demanda).2 Aquest índex creix quan la diferència entre el nivell educatiu dels dos grups augmenta, situació que es va donar a la zona de l'euro durant la recessió, quan l'IDH es va triplicar. Espanya va ser la principal responsable d'aquest creixement (vegeu el segon gràfic), la qual cosa no sorprèn per la naturalesa de la seva crisi, estretament vinculada al sector immobiliari, on la força laboral es caracteritza per un nivell educatiu més baix. El cas irlandès és semblant, perquè també va patir un xoc al sector de la construcció, tot i que menys sever. Amb la millora de l'entorn econòmic, s'observa una correcció de l'índex als dos països. No obstant això, el descens és molt lent, ja que una gran part de l'escalada de l'IDH va respondre no solament a factors cíclics, sinó també estructurals.

A la resta de països, la crisi es va concentrar menys en un sec­­tor en concret, així que cal esperar una trajectòria de l'IDH menys depenent del cicle. En efecte, l'augment que s'observa a França, per exemple, és gradual, la qual cosa suggereix que el desajustament al mercat laboral francès s'incrementa de forma progressiva i estructural. L'IDH alemany va ser, de nou, la gran excepció, ja que va seguir una tendència decreixent, i això va afavorir el bon comportament del mercat laboral. Finalment, altres economies, com els Països Baixos, tenen un nivell de desajustament d'habi­­li­­tats molt reduït, la qual cosa, sens dubte, propicia que el pro­­cés d'emparellament funcioni millor.

En definitiva, l'augment del desajustament d'habilitats dificulta el procés d'emparellament al mercat laboral a la majoria de països de la zona de l'euro. Malgrat que una part d'aquest moviment ha estat cíclic i, per tant, s'anirà revertint amb la recuperació econòmica, una altra part important és estructural. Això justifica la necessitat d'incrementar la coordinació entre les polítiques passives i actives i de fomentar programes de formació que ajudin a alinear el capital humà de l'aturat i les necessitats de l'empresa.

1. Els canvis en el funcionament de les institucions del mercat laboral també poden desplaçar la corba de Beveridge.