La major tracció de l'economia espanyola i el final de l'ajust del preu de l'habitatge dibuixen un panorama immobiliari més esperançador. A nivell nacional, les dades de taxació indiquen que els preus gairebé es van estabilitzar en el 1T 2015 (amb una variació del –0,1% interanual) i que, fins i tot, van començar a créixer en termes reals. No obstant això, a nivell de submercat, s'ob­­serven grans diferències. Tot seguit analitzem els principals determinants d'aquesta dispersió.

La forta heterogeneïtat de l'evolució dels preus queda patent quan s'observen les diferents dinàmiques per províncies. A les regions amb grans ciutats (com Barcelona o Madrid) i als principals focus turístics (com les illes Balears o les Canàries), s'experimenten ja avanços positius en els preus. En canvi, en altres, els preus encara es continuen contraient amb força. En concret, en el 1T 2015, 18 províncies van experimentar caigudes en el preu de l'habitatge superiors al 2% interanual, mentre que 13 províncies van registrar avanços superiors al 2%.

Les diferències en l'evolució del preu de l'habitatge per províncies posen de manifest la diversitat de posicions de les regions en el cicle immobiliari. Així, mentre que el sector se situa ja al començament d'una etapa expansiva a les grans ciutats i a la costa mediterrània i a les illes, amb creixements positius en els preus i en les compravendes, la resta de regions espanyoles estan més endar­­rerides, immerses encara en una etapa d'estabilització del sector.

Les diferents velocitats que presenta la recuperació del mercat immobiliari s'expliquen per factors de demanda i d'oferta. Entre els primers, destaca la demanda estrangera, que ha incidit en l'evolució dels preus a les regions més turístiques. Pel costat de l'oferta, l'excés d'estoc d'habitat­­ges buits per vendre juga un paper important a l'hora d'explicar les diferents dinàmiques dels preus entre re­­gions. Com s'observa a l'últim gràfic, a les regions on l'ex­­cés d'oferta és major, els preus de l'habitatge es continuen contraient amb força. Per exemple, en el 1T 2015, les províncies amb un excés d'estoc tan elevat que necessitaven més de cinc anys de compravendes per buidar-lo, van patir caigudes en els preus del 2% inter­anual de mitjana, mentre que les províncies amb escassetat d'estoc (per sota del nivell d'equilibri) van experimentar, de mitjana, un avanç del 0,1% interanual.

Actualment, l'estoc a nivell agregat encara és molt elevat, la qual cosa continua condicionant l'evolució dels preus del sector immobiliari. No obstant això, la recu­peració va per barris i s'observa ja un major dinamisme a les zones on l'estoc es troba molt a la vora del nivell d'equilibri.