A poc a poc, les condicions de finançament dels diferents països de la zona de l'euro van convergint. Una mostra d'això és la reducció del diferencial de tipus d'interès dels nous préstecs inferiors a un milió d'euros, els més utilitzats per les pimes, entre els països del centre i de la perifèria. Segons les dades més recents, del mes d'octubre, aquest tipus d'interès era, de mitjana, del 4,6% a la perifèria (el 4,2% a Espanya) i del 2,7% al centre, la qual cosa representa un diferencial de 2,0 p. p. (vegeu el primer gràfic). En el punt culminant de la crisi del deute sobirà de la zona de l'euro, aquest diferencial es va arribar a situar una mica per damunt de 2,7 p. p. L'anunci del programa OMT1 a l'estiu del 2012 per part del BCE, juntament amb el compromís de fer tot el que fos necessari per garantir la continuïtat de l'euro, va marcar un punt d'inflexió i va impedir que la fragmentació anés a més. De llavors ençà, el procés de reintegració ha avançat de forma notable. Les millores s'observen en molts segments: les yields del deute sobirà dels països perifèrics es troben en mínims històrics, els tipus d'interès dels bons corporatius i bancaris han convergit de manera substancial i la fragmentació dels fluxos financers transfronterers ha disminuït. No obstant això, les diferències entre països encara continuen sent importants, sobretot si es comparen amb les condicions d'accés al crèdit abans de la crisi del deute sobirà, quan el diferencial de tipus d'interès era gairebé nul i el crèdit fluïa amb més facilitat entre països.2

El procés de convergència, per tant, ha de continuar. De nou, el BCE està destinat a jugar un paper important. En aquest sentit, les mesures anunciades en els últims mesos haurien d'ajudar a relaxar encara més les condicions monetàries a la zona de l'euro. No obstant això, la baixa demanda a les dues primeres TLTRO (operacions de finançament a termini més llarg amb objectiu específic) i les compres de titulitzacions de crèdits (ABS) i de cèdules hipotecàries podrien ser insuficients per assolir aquest objectiu.

La millora de les perspectives de creixement a la perifèria també ha contribuït a reduir la fragmentació financera. Durant l'últim any, els analistes han revisat a l'alça les previsions de creixement per al 2014 i el 2015 dels països perifèrics, inclosa Espanya (vegeu el segon gràfic). La recuperació econòmica d'aquests països ha comportat una millora de la qualitat creditícia dels demandants de crèdit i, en conseqüència, un relaxament de les condicions per accedir-hi.

Més enllà de l'impuls que proporcionen la política monetària i el creixement a curt i a mitjà termini, és imprescindible progressar en el pla institucional per assolir una integració financera duradora. En aquest sentit, són molt po­­sitius els avanços cap a la unió bancària, tant en matèria de supervisió com de resolució. Aquesta nova arquitectura ha contribuït a reforçar la credibilitat del sector ban­­cari i a trencar el vincle entre el risc bancari i el risc so­­birà, causant inicial de la fragmentació financera. Però això no és suficient. En una unió monetària, és indispensable establir mecanismes que permetin una major coordinació de les polítiques econòmiques i un repartiment efectiu dels riscos, uns mecanismes que, perquè es legitimin, han d'anar acompanyats d'un major grau d'integració política. En definitiva, perquè el crèdit torni a fluir en igualtat de condicions a totes les economies de la zona de l'euro, és ne­­cessari continuar avançant cap a una unió econòmica i monetària genuïna, tal com s'establia en el full de ruta acordat als pitjors moments de la crisi del deute sobirà.

1. Programa de compres il·limitades de deute sobirà al mercat secundari, transaccions monetàries directes (OMT, per les sigles en anglès).

2. Així i tot, cal esperar que, en equilibri, persisteixi un cert diferencial.