El creixement que ha experimentat l'economia alemanya en els últims anys no és gaire diferent del que va mantenir durant els anys previs a la crisi. No obstant això, els elements sobre els quals es basa han canviat de forma notable. Sembla que la demanda interna i la demanda externa han intercanviat els papers. Entre els anys 2000-2007, la contribució al creixement de la demanda interna va ser, només, de 0,6 p. p., mentre que, en els tres últims anys, ha augmentat fins als 1,2 p. p. Podem esperar la consolidació d'aquesta embranzida de la demanda interna?

Si aïllem els components de la demanda interna, observem que el gran protagonista de l'augment de la contribució al creixement ha estat el consum privat. Mentre que, durant el període 2000-2007, només va créixer a una taxa anual del 0,6%, durant els anys 2011-2013, ho va fer a l'1,3%. Per tant, cal entendre si el repunt del consum està ben fo­­namentat i, sobretot, si pot perdurar o, fins i tot, augmentar en els pròxims anys.

Una millora del creixement de la renda disponible de les llars és fonamental per sostenir l'increment del consum, i l'evolució de la taxa d'atur i dels salaris ha estat molt favorable en els últims anys. D'una banda, la taxa d'atur (del 10,2% de mitjana durant els anys 2000-2007) va baixar fins al 6,8% el 2013. Observem, també, que el creixement del salari per hora mitjana entre el 2011 i el 2013 ha estat superior al que es va produir durant els anys previs a la recessió. Tot i que és cert que una part de la reducció de la taxa d'atur s'ha produït mitjançant un augment de l'ocupació a temps parcial, això no ha evitat que la renda bruta disponible de les llars hagi mantingut un ritme notable d'avanç. Entre el 2011 i el 2013, el creixement anual mitjà ha estat del 2,8%, enfront del 2,1% del 2000-2007. Atès que la taxa d'atur es troba ja en mínims històrics, cal esperar que, en els pròxims anys, s'anirà reduint l'ocupació a temps parcial i es mantindrà el ritme de creixement dels salaris, factors que ajudaran a consolidar el creixement dels ingressos de les llars i, per tant, del consum.

Dos elements que també convé tenir en compte, ja que, en els pròxims anys, incrementaran el protagonisme del consum, són l'evolució de la taxa d'estalvi de les llars i el seu nivell d'endeutament. La taxa d'estalvi d'Alemanya, que, històricament, s'ha mantingut en nivells superiors a la dels seus veïns europeus, es troba, en l'actualitat, en el 16,2% de la renda bruta disponible, que cal comparar amb el 15,0% de França, el 10,5% d'Espanya o el 5,0% dels EUA. D'uns anys ençà, però, ha iniciat una lleugera tendència a la baixa, que es podria intensificar si les bones perspectives econòmiques es consoliden i els tipus d'interès reals es mantenen baixos. El nivell d'endeutament de les llars alemanyes tampoc no hauria de representar un fre per al consum, ja que es troba en el 58% del PIB, un nivell inferior a la mitjana de la zona de l'euro (del 65%) o al d'Espanya i al dels EUA (a la vora del 80% en els dos casos).

En definitiva, tot indica que el dinamisme del consum de les llars alemanyes, en particular, i de la demanda interna, en general, es pot intensificar de forma definitiva en els pròxims anys, la qual cosa ajudarà a encarrilar el procés de recuperació de la zona de l'euro i reforçarà el lideratge que l'economia alemanya ha exercit en els últims anys. Tots els elements estan disposats perquè així sigui.