La majoria de països de la UE presenten importants desequilibris econòmics. Aquesta és la conclusió que es desprèn del nou informe sobre desequilibris macroeconòmics (MIP, per les sigles en anglès) que ha elaborat la CE. Dels 27 països que integren la UE, 11 presenten desajustaments que fan perillar el funcionament de la seva economia i 2, Espanya i Eslovènia, presenten desequilibris excessius que han de ser corregits amb urgència. De fet, amb la nova normativa, la CE pot arribar a imposar sancions si no s'adopten les mesures necessàries. Finalment, 5 països més han rebut assistència financera condicionada al compliment de detallats programes de reformes (Grècia, Irlanda, Portugal, Xipre i, fora de la zona de l'euro, Romania).

L'elaboració del MIP és una de les noves peces que ha d'enfortir la governança de la UE. L'objectiu és coordinar i supervisar millor les diferents polítiques macroeconòmiques dels Estats membres. El procés és senzill. Basant-se en l'anàlisi d'onze indicadors econòmics, com, per exemple, el nivell de deute, l'evolució del preu de l'habitatge o la competitivitat exterior, la CE identifica, a l'inici de cada any, els desequilibris que presenta cada país, a partir dels quals recomana l'adopció de mesures en els àmbits identificats com a potencialment problemàtics, suggeriments que els Governs han de considerar a l'hora d'elaborar els Programes de Reformes.

Segons el vicepresident de la CE, Olli Rehn, l'endeutament excessiu, la baixa competitivitat i els elevats passius amb l'exterior són els principals desequilibris que pateixen els països de la UE. Pel que fa al deute privat, per exemple, 15 dels 27 països de la Unió Europea superaven el 2011 el llindar a partir del qual es considera que l'endeutament pot representar un risc per al creixement econòmic (el 160% del PIB). No obstant això, les diferències són significatives entre països. A Alemanya, se situava en el 128%, mentre que, a Irlanda, superava el 300%.

De fet, segons el MIP, l'economia alemanya no mostra desequilibris macroeconòmics preocupants. No obstant això, si no estimula la demanda interna, això podria deixar de ser així. En els tres últims anys, el superàvit per compte corrent s'ha mantingut, de mitjana, per sota del 6%, límit fixat per la CE, però, el 2012, ja es va situar en el 7,0%. Al costat oposat, hi ha els països perifèrics, que, després de molts anys amb amplis dèficits, sembla que, finalment, han pogut ajustar-los.

Dels països amb desequilibris, la CE destaca Eslovènia i Espanya. En el primer cas, la principal prioritat és enfortir el sistema bancari públic. L'elevada ràtio de morositat, que va arribar al 15% el 2012, manté la pressió sobre les necessitats de capital del sector, que diferents estimacions situen entre el 3% i el 5% del PIB. Les recomanacions de la CE se centren a impulsar la creació d'una entitat que agrupi els actius problemàtics dels bancs i millorar la supervisió bancària.

Pel que fa a l'economia espanyola, la CE considera que, malgrat els avanços registrats en els últims anys, presenta importants desequilibris. L'elevat endeutament i l'impacte que la recessió té sobre el mercat laboral i sobre les finances públiques són les principals preocupacions. En aquest cas, per tant, les reformes s'han de centrar a millorar la competitivitat, impulsar el creixement i consolidar la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà termini, suggeriments que l'Executiu espanyol ha tingut en compte a l'hora d'elaborar el Programa Nacional de Reformes.