El balanç del 2019 no pot ser qualificat de positiu. Abans de començar l’exercici, pensàvem que l’economia mundial podria créixer per damunt del 3,5%. A punt d’acabar-lo, sembla que ens quedarem per sota del 3,0%. En els 20 últims anys, només s’havia crescut menys el 2009, l’any de la Gran Recessió, i el 2001, el dels atacs terroristes als EUA. La mitjana de creixement de l’últim decenni, que inclou el 2009, és del 3,4%, mig punt més que el 2019. La guerra comercial entre els EUA i la Xina, el brexit, els problemes al sector de l’automòbil europeu i l’impacte sobre els emergents de les pujades de tipus d’interès per part de la Fed el 2018 han llastat el creixement més del que es preveia.

Pel que fa a les expectatives, han decebut la zona de l’euro, el Regne Unit i grans emergents com l’Índia, el Brasil, Mèxic i Turquia. Curiosament, el creixement dels EUA i de la Xina ha satisfet les previsions, tot i que han estat els protagonistes d’un conflicte que ha fet molt de mal –en especial a la zona de l’euro, molt oberta al comerç. Espanya ha aguantat raonablement bé i tancarà l’any amb un creixement al voltant del 2,0%, només lleugerament per sota del que havíem previst. No hi ha dubte que, amb un entorn exterior més favorable i amb una major estabilitat política, l’economia espanyola hauria deixat curtes les previsions.

Per al 2020 esperem que el creixement mundial només millori lleugerament, fins a situar-se per damunt del 3,0%, gràcies al rebot dels emergents que ho han fet pitjor enguany. A les economies avançades, preveiem que la zona de l’euro mantindrà un creixement similar al d’enguany, al voltant de l’1%, i que els EUA perdran una mica d’empenta, perquè ja s’ha esvaït l’efecte de l’estímul fiscal i el cicle està molt madur. En aquest context, és previsible que la maduresa del cicle també provoqui una desacceleració del ritme de creixement de l’economia espanyola, fins a l’entorn de l’1,5%.

Aquest escenari de previsions es basa en diverses hipòtesis, principalment: el suport de la política monetària –en particular als EUA–, després de tres baixades de tipus d’interès en la segona meitat de l’any; un cert suport de la política fiscal en alguns països de la zona de l’euro, i, finalment, una valoració que les incerteses que han limitat la demanda no aniran a més, tot i que no s’esvairan del tot.

Sobre la guerra comercial, pensem que el més probable és que no empitjori, perquè al president Trump no li convé córrer el risc que l’economia dels EUA pateixi una desacceleració brusca en un any electoral. Però també és cert que la pugna amb la Xina, que va més enllà de la guerra comercial, li fa guanyar popularitat, i això fa que tingui incentius per mantenir-la viva. Pel que fa al brexit, l’altre gran focus d’incertesa, les eleccions d’aquest desembre poden servir per aclarir el panorama si, com apunten les enquestes, Boris Johnson aconsegueix tenir majoria al Parlament. En aquest cas, caldria esperar una ratificació ràpida de l’acord de sortida i el començament de les negociacions per al futur marc de relacions entre el Regne Unit i la UE, un procés que també serà complex.

Com els finals d’any també són temps per expressar desitjos, m’atreviré a demanar-ne tres relacionats amb l’economia: primer, un retorn al multilateralisme com a base de les relacions internacionals, quelcom imprescindible per afrontar desafiaments com el canvi climàtic i per evitar endinsar-nos en un procés de desglobalització que implicaria un enorme cost per a l’economia mundial. Segon, el reforç de l’arquitectura institucional de la zona de l’euro, que completi la unió bancària i la unió dels mercats de capitals i avanci cap a la unió fiscal, quelcom necessari per promoure el creixement i l’estabilitat a la Unió Econòmica i Monetària. I, finalment, a nivell nacional especialment, el llançament de reformes ambicioses per millorar la productivitat i la cohesió social, quelcom clau per alleujar la dependència de la política monetària –the only game in town– i per frenar els populismes.

Els desitjo també a tots vostès, benvolguts lectors, unes bones festes i un pròsper i feliç 2020.

Enric Fernández

Economista en cap

30 de novembre de 2019