Una aposta decidida pel turisme de qualitat
El creixement del nombre de turistes internacionals s’ha contingut el 2019, a causa del context econòmic mundial i de la recuperació dels competidors al Mediterrani, però el sector turístic mostra una gran resiliència, amb el suport del consum del turisme resident i de l’aposta pel turisme de qualitat.
El 2019, el moviment de turistes internacionals va continuar creixent a nivell global, tot i que a un ritme més moderat que en els anys previs: segons les estimacions de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), les arribades de turistes internacionals van créixer el 3,5% el 2019, 1,9 p. p. menys que el 2018. Aquesta tendència s’observa de manera generalitzada a totes les regions del globus, amb l’única excepció del Pròxim Orient, que es continua recuperant després de la caiguda patida el 2016.
Pel que fa al Vell Continent, s’estima que la moderació del creixement turístic és significativa. En concret, el nombre de turistes internacionals que, el 2019, van triar Europa com a destinació va créixer el 3,7%, percentatge que contrasta de forma considerable amb l’avanç del 8,6% observat fa només dos anys. El nou entorn de desacceleració del creixement econòmic mundial, la major incertesa generada pel brexit o les tensions comercials entre els EUA i la Xina són les causes principals d’aquesta contenció.
De cara al futur, l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research assenyala que l’alentiment econòmic global no anirà a més. Així mateix, en les últimes setmanes, les notícies positives sobre l’evolució de les principals fonts d’incertesa (brexit i guerra comercial) fan preveure que el turisme internacional a la regió continuarà creixent a un ritme similar al de l’any que tanquem, una xifra gens negligible, tot i que inferior a la mitjana històrica (creixement del 3,8% anual).
Turistes internacionals a nivell global per zona de destinació
Variació anual (%)
Espanya no és una excepció pel que fa a la moderació del creixement de l’arribada de turistes internacionals. Entre el gener i l’octubre del 2019, el nombre de turistes internacionals que van visitar Espanya va ser de 74,7 milions, l’1,1% més que en el mateix període del 2018, la qual cosa representa un avanç similar al registrat el 2018. No obstant això, la tendència al llarg de l’any 2019 ha estat a la baixa: mentre que, en el primer semestre, el nombre de turistes internacionals va créixer el 2,8% interanual, entre el juliol i l’octubre (última dada disponible), va caure el 0,7% interanual. Malgrat l’alentiment en la segona meitat de l’any, estimem que el nombre de turistes internacionals que va visitar Espanya en el conjunt del 2019 va arribar als 83,7 milions, després de créixer l’1,1% en relació amb el 2018.1
- 1. Històricament, els mesos de novembre i de desembre aporten només el 10% de les arribades de turistes internacionals anuals.
Malgrat la moderació mundial del turisme, el nombre de turistes internacionals que visiten Espanya va continuar creixent el 2019: va avançar l’1,1% en relació amb el 2018 i va arribar als 83,7 milions de persones
La principal causa d’aquesta moderació del creixement va ser la reducció de les arribades de turistes del Regne Unit, d’Alemanya i de França, tres països que emeten gairebé el 50% del turisme que rep Espanya. Segons les nostres estimacions, per al conjunt del 2019, el nombre de turistes britànics va caure l’1,7%, mentre que els turistes alemanys i francesos ho van fer l’1,8% i l’1,6%, respectivament. Sembla que les causes d’aquesta tendència són la major competència amb Turquia i amb Egipte, la inestabilitat sorgida arran del brexit, el col·lapse del turoperador Thomas Cook al final de setembre (que analitzarem al final d’aquest article de conjuntura), la frenada de l’activitat del sector industrial alemany i les disrupcions causades per les protestes a França.
Davant la caiguda de turistes britànics, alemanys i francesos en la segona meitat del 2019, el sector es va diversificar cap a mercats menys tradicionals. Va augmentar l’entrada de turistes de l’Europa de l'Est i d’Amèrica, la qual cosa va contribuir a sostenir el creixement
En aquest context, va ser la diversificació del sector turístic cap a mercats emissors menys tradicionals el que va sostenir el creixement. Destaquen la regió de l’Europa de l’Est (el nombre de turistes russos va registrar un creixement del 7,4% anual) i del continent americà, on el creixement del nombre de turistes nord-americans va arribar al 12,1%.
Si tenim en compte l’evolució de les pernoctacions turístiques (hoteleres i extrahoteleres), observem que la tendència de moderació és més intensa. En concret, les pernoctacions efectuades pels turistes estrangers entre el gener i l’octubre van caure el 0,6% en relació amb el mateix període de l’any anterior. Aquestes xifres negatives es justifiquen, en part, per l’evolució a la baixa del nombre de dies d’estada dels turistes, un fenomen molt generalitzat a Espanya i que està motivat pel viratge del turista internacional cap al turisme urbà en detriment del turisme de sol i platja. El turisme urbà acostuma a presentar estades mitjanes properes a un cap de setmana (2,2 dies, segons les dades de l’INE), en relació amb el turisme tradicional de sol i platja, que presenta estades mitjanes més llargues (5,1 dies).2
- 2. Vegeu l’article «La lluita pel turisme internacional al Mediterrani», en aquest mateix informe.
Els ingressos per cada turista que visita Espanya milloren de manera ostensible: l’aposta per una oferta de més qualitat i el creixement del turisme urbà han ajudat a mantenir la tendència positiva de la despesa turística
Malgrat que totes les dades mostren una marcada moderació del creixement del nombre de turistes que visiten Espanya, la clara aposta del sector turístic espanyol per transformar la seva oferta en una de més qualitat i el creixement del turisme urbà, molt més intensiu en consum, ajuden a mantenir la tendència positiva de la despesa turística. A més a més, el fet que la despesa dels turistes internacionals creixi per damunt del volum de turistes és molt rellevant, ja que mostra una millora de la productivitat de la indústria turística. En concret, al final del 3T 2019, els ingressos que va generar el turisme internacional van pujar a 70.900 milions d’euros en termes acumulats de 12 mesos, el 3,9% més que en el mateix període de l’any anterior3 . Si els comparem amb l’evolució del nombre de turistes internacionals (el 2,1% més) i de les pernoctacions (el 0,2% menys) durant el mateix període, es confirma que hi ha un guany significatiu de productivitat, tal com s’il·lustra al gràfic següent.
- 3. Exportacions de serveis turístics reflectits a la balança de pagaments. No es comptabilitzen les despeses turístiques que no repercuteixen en els agents que desenvolupen l’activitat econòmica a Espanya (exclou les despeses en origen).
Ingressos per turisme internacional i nombre de viatgers
Si ampliem l’espectre i incorporem en la nostra anàlisi els turistes residents, veiem que les pernoctacions turístiques es van mantenir en cotes positives al final d’octubre del 2019, amb un creixement del 0,5% interanual, gràcies a l’excel·lent comportament de la demanda turística de residents, que va avançar el 2,7% interanual fins a l’octubre. Al seu torn, la despesa dels turistes residents, que comporta al voltant del 25% del total nacional, també va evolucionar de forma molt favorable. Una bona part del creixement del sector turístic el 2019 es va sostenir gràcies al segment del turisme resident, la qual cosa reflecteix la seva capacitat de resiliència davant un entorn exterior més advers. Segons les nostres estimacions, realitzades a partir de dades internes de CaixaBank, la despesa dels turistes residents entre el gener i l’octubre del 2019 va créixer a un ritme vigorós del 10,6% interanual.4 Aquesta fita encara és més destacable si tenim en compte que, a totes les províncies, es va registrar un creixement de la despesa turística dels residents, tal com es mostra a la taula següent. La comunitat autònoma que més va contribuir al creixement de la despesa a Espanya, gràcies tant a la bona evolució com a la seva rellevància, va ser Andalusia, casualment la regió amb l’evolució menys positiva de la despesa turística internacional (el –1,7% interanual entre el gener i l’octubre del 2019).
Una bona part del creixement del sector turístic el 2019 es va sostenir gràcies a l’excel.lent evolució del turisme de residents, la despesa turística dels quals va créixer a totes les províncies. Això demostra la capacitat de resiliència del sector davant un entorn exterior més advers
De cara a l’any 2020, preveiem que l’estabilització de l’entrada de turistes internacionals a Espanya es mantindrà, tot i que l’estabilització del creixement de l’activitat econòmica a Europa donarà suport a una lleugera millora en relació amb el ritme de creixement registrat el 2019. Així, des de CaixaBank Research, preveiem que l’entrada de turistes creixerà l’1,6% anual el 2020 i superarà, així, la barrera dels 85 milions de turistes. S’espera que els visitants de fora d’Europa, i, en especial, els nord-americans, amb 3,5 milions de turistes, siguin els principals contribuents a l’increment del nombre de turistes a Espanya. Pel costat negatiu, segons les nostres previsions, l’evolució del nombre de turistes alemanys continuarà en cotes negatives, tot i que el ritme de descens serà més lleuger que l’estimat per al 2019. D’aquesta manera, França passaria a ser el segon origen principal dels turistes que visiten Espanya, amb el 13,3% del total, i se situaria per davant d’Alemanya (el 13,1%).
Des de CaixaBank Research, preveiem que l’entrada de turistes a Espanya creixerà l’1,6% anual el 2020 i superarà, així, la barrera dels 85 milions de turistes i que el sector crearà 66.000 nous llocs de treball
Arribades de turistes internacionals a Espanya per país d’origen
Milers de turistes
L’evolució positiva del sector turístic que es descriu també contribueix a la millora del mercat laboral. En concret, la indústria turística, en créixer a un ritme del 3,5% interanual, va generar 1 de cada 6 llocs de treball creats entre el gener i l’octubre del 2019, de manera que es va assolir una força laboral de 2,5 milions d’empleats al sector. Malgrat això, l’evolució de l’ocupació turística pateix un cert alentiment, coherent amb la moderació del creixement de l’economia espanyola. Així i tot, de cara al 2020, preveiem que el sector crearà 66.000 nous llocs de treball (el 20,7% de la creació d’ocupació a Espanya), la qual cosa implicarà un ritme de creixement rellevant, proper al 2,8%, tot i que relativament més moderat que l’observat en anys anteriors.
El sector està immers en un procés continu de transformació de l’oferta cap a un turisme de més qualitat. Com es pot veure al gràfic següent, des del començament del mil·lenni, la planta hotelera ha augmentat de manera considerable, i gairebé el total d’aquest creixement és degut a la creació de places de categoria superior (de 5 i de 4 estrelles), que, en l’actualitat, ja representen més de la meitat de l’oferta total (el 52,8%). La insistència en aquesta transformació, arran d’un fort esforç inversor empresarial, ha comportat que la despesa turística hagi crescut més que el nombre de turistes, la qual cosa ens deixa amb un desemborsament més alt per visitant. Insistir en aquesta tendència serà de vital importància per continuar impulsant la rendibilitat del sector davant unes perspectives d’estabilització en les entrades de turistes internacionals.
L’aposta per un turisme de qualitat ha garantit que la despesa turística creixi més que el nombre de turistes
Places hoteleres per categoria
Milers de places
No és només l’oferta la que migra cap a gammes més altes, sinó que la demanda acompanya aquest canvi. A l’octubre del 2019, el grau d’ocupació de les places hoteleres de categoria superior es va mantenir per damunt de la mitjana del sector i va assolir el 66,1%, en relació amb el 54,4% registrat per la resta de les categories.
La implicació principal d’aquesta transformació és la millora de la rendibilitat del sector. En aquest sentit, un dels principals indicadors de rendibilitat, els ingressos per habitació disponible (revenue per available room, RevPAR), va assolir, al setembre, els 61,7 euros per habitació, el 3,8% més que en el mateix període de l’any anterior, gràcies a la major presència de places hoteleres de categoria superior (RevPAR de 81,2 euros), en detriment de les places hoteleres de la resta de categories (RevPAR de 40,0 euros).
El passat 23 de setembre, es va anunciar la fallida d’un dels turoperadors més grans del món, el britànic Thomas Cook. L’elevat nivell d’endeutament, el context de competència creixent que laminava la seva capacitat de créixer en ingressos i la seva estructura massa àmplia i rígida van desembocar en el col·lapse definitiu de la companyia després de diversos anys d’alts i baixos.
La fallida de Thomas Cook ha plantejat algunes qüestions sobre l’esdevenidor del sector. La primera és el futur del model de negoci dels turoperadors tradicionals al mercat de la comercialització de serveis turístics. Si la veritat és que la digitalització fomenta l’entrada d’empreses basades en l’ús de canals digitals, amb estructures de costos més lleugeres i flexibles, les comercialitzadores tradicionals disposen encara d’una elevada massa de clients. Només al mercat britànic, les dues principals companyies turoperadores (TUI i Jet2holidays) van donar servei, de manera rendible, a 9,4 milions de clients entre el gener i l’octubre del 20195 . Per aquest motiu, no sembla que la fallida de Thomas Cook hagi revelat que el model de negoci dels turoperadors tradicionals s’estigui quedant obsolet, sinó, més aviat, que l’estratègia de creixement de la companyia no va ser, ni de bon tros, la idònia.
- 5. Dades del «Top 250 Air Travel Organizer’s Licence Holders Report», que mostren el nombre de passatgers protegits pel sistema de protecció financera de l’ATOL.
Tot i que l’arribada de turistes se n’ha ressentit, els danys han estat continguts perquè la situació dels allotjaments turístics és sòlida. A mitjà termini, la resta dels turoperadors del mercat haurien de captar la demanda que la companyia ha alliberat
La qüestió següent que se’ns planteja són els efectes que pot tenir la desaparició de Thomas Cook al mercat espanyol. El 2018, 3,6 milions de turistes, principalment britànics i alemanys, van arribar a Espanya a través de l’adquisició de paquets turístics a l’empresa britànica, la qual cosa implica que el 4,6% de la demanda turística a Espanya va dependre, d’una manera o una altra, de Thomas Cook. Cal assenyalar que aquesta exposició es va concentrar, principalment, a les illes Canàries, a les illes Balears, a Almeria i a la Costa del Sol malaguenya.
La implicació més immediata de la fallida de Thomas Cook ha estat l’impagament del deute amb els hotels i amb altres allotjaments turístics dels mesos de juny, juliol i agost. S’espera que una part d’aquest deute s’acabi saldant, tot i que hi ha una gran incertesa sobre els terminis. Malgrat que aquesta situació pot implicar certes dificultats per als hotels més petits o amb balanços més ajustats, els danys han estat continguts pel fet que, de mitjana, la situació de les empreses d’allotjament turístic és força sòlida.
A mitjà termini, la desaparició de Thomas Cook no impedirà que els turistes que la companyia portava a Espanya any rere any continuïn venint, ja que la resta dels turoperadors del mercat tenen incentius clars per tractar de capturar la demanda que la companyia britànica ha alliberat. A curt termini, sí que estimem un cert efecte negatiu sobre l’arribada de turistes, principalment britànics, pel fet que el buit que ha deixat Thomas Cook per als propers mesos serà difícil d’«omplir» amb nous turistes.
Aprofitant la granularitat del nostre indicador de despesa turística elaborat a partir dels pagaments de targetes estrangeres en TPV de CaixaBank, podem observar l’evolució de la despesa dels turistes britànics a les zones on hi ha un nivell elevat d’exposició a Thomas Cook. D’aquesta manera, som capaços de detectar si hi ha un canvi significatiu en el nivell de despesa dels turistes britànics (en oci, en cultura, en restaurants, etc.) després de l’absència del turoperador6 .
No obstant això, com el deteriorament de la despesa dels turistes britànics en aquestes regions podria ser resultat de factors aliens a la desaparició de Thomas Cook (com, per exemple, la volatilitat de la lliura a causa del brexit), per ampliar la perspectiva analitzem també altres regions on no hi ha exposició, però on el turisme britànic també és molt rellevant.
Després de realitzar l’anàlisi, observem que les illes Canàries són l’única regió en què hi ha una tendència significativament més negativa. Tal com es mostra al gràfic següent, la despesa efectuada pels turistes britànics a les illes Canàries va passar de créixer el 0,8% interanual fins a l’agost a caure el 19,7% interanual al setembre i a l’octubre, la qual cosa implica un deteriorament de 20,5 p. p. Per la seva banda, la despesa turística en altres regions exposades a Thomas Cook, com les illes Balears, Màlaga o Almeria, també se’n ressent, tot i que no s’observa un comportament significativament diferent a l’observat en regions similars però menys exposades, com les províncies de València i d’Alacant.
- 6. No es poden identificar les variacions de la despesa en allotjament dels turistes britànics a través dels pagaments de targetes estrangeres, ja que la despesa en allotjament dels turistes que venien a Espanya a través de Thomas Cook l’efectuava la pròpia companyia.
Evolució de la despesa turística dels britànics
Variació interanual (%)
Amb aquesta informació, podem inferir que l’efecte de la fallida de Thomas Cook ha estat molt contingut a les destinacions més exposades, llevat del cas de les illes Canàries. Aquesta major feblesa a les illes adquireix una rellevància especial pel fet que la temporada alta a la comunitat va començar durant el mateix mes d’octubre. La capacitat del sector turístic canari d’accedir al mercat per capturar nova demanda durant els mesos immediatament posteriors a la fallida, probablement a costa de fortes rebaixes dels preus, determinarà en gran part la magnitud de l’impacte que comportarà el buit que ha deixat Thomas Cook.
Com hem vist, la indústria turística espanyola es troba en un entorn més complex que el d’uns anys enrere. La desacceleració del creixement de l’economia mundial, la incertesa generada pel brexit i la major competència que ofereixen altres països de la conca mediterrània seran alguns dels factors que limitaran de manera significativa la capacitat de creixement del nombre de turistes internacionals que visitin Espanya en un futur proper. Malgrat aquests condicionants, la indústria turística continuarà creixent a un ritme apreciable, més moderat, però més sostenible, secundada per factors estructurals de pes, com la capacitat competitiva i la millora de la qualitat del turisme que atreu. Si els agents turístics ajusten les expectatives de creixement correctament davant aquest nou entorn i continuen invertint en la transformació de l’oferta, apostant per la qualitat, les perspectives del sector continuaran sent molt positives i el turisme mantindrà el paper protagonista en l’economia espanyola.