Desigualtat: llums llargs i llums curts
Mentres que en els últims 30 anys la desigualtat d'ingressos s'ha reduït marcadament al món gràcies al ràpid creixement econòmic de països emergents com la Xina i l'Índia, ha augmentat en paísos desenvolupats com els Estats Units, Alemanya o fins i tot França.
L’anàlisi de la desigualtat a nivell global en els 30 últims anys, contràriament a la percepció habitual d’increment de les desigualtats, mostra una història d’èxit: l’índex de Gini es va reduir de manera marcada i gairebé ininterrompuda entre el 1990 i el 2019. Això és degut al ràpid creixement econòmic de països emergents com la Xina i l’Índia, que ha permès treure de la pobresa milions de persones i augmentar la convergència d’ingressos entre països. La pandèmia de COVID-19 només va ser un fre momentani a aquesta evolució positiva en la desigualtat global (vegeu el primer gràfic). Segons el Banc Mundial, l’índex de Gini va augmentar en 0,7 punts en comparació amb un escenari sense pandèmia, una reculada que va desfer els avanços dels tres anys anteriors. Mentre que alguns països van aconseguir implementar mesures efectives per mitigar els efectes negatius de la pandèmia, uns altres, en particular les economies més pobres, van veure com augmentaven la pobresa i la desigualtat.
No obstant això, l’anàlisi de la desigualtat dins els països, en particular als desenvolupats, mostra una imatge ben diferent. La desigualtat d’ingressos mesurada per l’índex de Gini ha augmentat en les tres últimes dècades en països com els EUA, Alemanya o, fins i tot, França (vegeu el segon gràfic).1 Per al cas d’Espanya no ha estat així: el 2022, la desigualtat era inferior a la de tres dècades enrere, tot i que ha patit augments marcats en moments de crisis i es manté en nivells més elevats que a França i a Alemanya. Una visió similar emergeix de les mesures alternatives que es fixen en els extrems de la distribució dels ingressos. El percentatge del total de renda de l’1% de la població amb uns ingressos més elevats va augmentar als EUA del 14,7% el 1990 fins al 20,9% el 2022 i a França, del 9,3% al 12,7% (vegeu el tercer gràfic). De nou, la situació a Espanya ha estat diferent, ja que el percentatge del total de renda de l’1% de la població amb uns ingressos més elevats el 2022 es va situar en el 10,0%, 1,7 p. p. per sota del nivell del 1990.
- 1. Per al cas del Regne Unit, l’índex de Gini s’ha mantingut en nivells similars en les tres últimes dècades, tot i que ha augmentat la desigualtat als extrems, recollida millor amb mesures com el percentatge de renda de l’1% amb uns ingressos més elevats.
Cal assenyalar que, durant la pandèmia de COVID-19, la desigualtat d’ingressos després de les transferències es va reduir als països desenvolupats a causa dels programes massius de suport d’ingressos desplegats (com va ser el cas dels ERTO a Espanya). Sense les ajudes públiques, però, els ingressos de les famílies treballadores s’haurien reduït de manera notable.2
- 2. Vegeu Stantcheva, S. (2022), «Inequalities in the times of a pandemic», Economic Policy, 37(109), 5-41.
Un altre vector important de desigualtats econòmiques és la distribució dispar de la riquesa. La desigualtat de riquesa, en part, és resultat de l’acumulació de desigualtats d’ingressos, tot i que altres factors també hi influeixen, com la recepció d’herències o els tipus d’actius en què s’inverteix.3 Els canvis en els preus dels actius, com l’habitatge i els actius financers, afecten de manera diferent les llars en funció de la seva posició en la distribució de la riquesa. En general, les persones amb uns ingressos més elevats solen tenir una major proporció de la seva riquesa invertida en actius financers. Així, les llars amb un nivell més baix de riquesa solen ser més sensibles als canvis en els preus de l’habitatge, mentre que les llars més riques se solen veure més afectades pels canvis en la rendibilitat dels actius financers.
- 3. Vegeu BCE (2024), «Introducing the Distributional Wealth Accounts for euro area households», ECB Economic Bulletin, Issue 5/2024.
Si analitzem l’evolució de la desigualtat de riquesa, la situació és més homogènia entre els principals països de la zona de l’euro que en la desigualtat d’ingressos. En concret, l’índex de Gini va augmentar després de la crisi financera, però, des del 2015, s’ha reduït a la majoria de països (vegeu el quart gràfic). A Espanya, l’índex de Gini de la riquesa s’ha situat en els 67,2 punts el 2024, per sota del nivell de França (71,3 punts) o d’Alemanya (76,9 punts). Les mètriques que mesuren el percentatge de la riquesa en mans del 5% de la població amb més recursos (i, almenys, 1 milió d’euros en patrimoni) també mostren increments en la desigualtat de riquesa després de la crisi financera a la zona de l’euro i, en particular, a Espanya, però una major estabilitat a partir del 2015 fins al 2024 (vegeu el cinquè gràfic).
En resum, malgrat que la desigualtat d’ingressos ha mostrat tendències divergents a nivell global i dins els països desenvolupats, a la majoria de països, ha augmentat en els 30 últims anys, amb la destacable excepció d’Espanya. D’altra banda, la desigualtat de riquesa ha seguit una trajectòria més homogènia a la zona de l’euro, amb clars increments després de la crisi financera global, que s’han reduït de forma parcial des del 2015. Les dues variables són de crucial rellevància econòmica per a les llars, i és important seguir-ne l’evolució i adaptar les polítiques públiques a la realitat observada.