Impacte de la pujada d’aranzels sobre les exportacions espanyoles als EUA: quins sectors es poden veure més impactats?
A Espanya, el 2023, les exportacions de béns cap als EUA van representar el 4,9% del total d’exportacions i l’1,25% del PIB. Com hem vist a l'article anterior, l’exposició d’Espanya als EUA és relativament baixa, tot i que hi ha una heterogeneïtat substancial entre sectors. Els aranzels que, en l’actualitat, apliquen els EUA a les exportacions espanyoles varien de forma considerable en funció del producte.
A Espanya, el 2023, les exportacions de béns cap als EUA van representar el 4,9% del total d’exportacions i l’1,25% del PIB. Com hem vist al Focus anterior, l’exposició d’Espanya als EUA és relativament baixa, tot i que hi ha una heterogeneïtat substancial entre sectors.
Els aranzels que, en l’actualitat, apliquen els EUA a les exportacions espanyoles varien de forma considerable en funció del producte. En el cas d’Espanya, els aranzels ad valorem1 aplicats corresponen al règim de nació més afavorida (most favored nation), l’aranzel general no discriminatori dels EUA sempre que el producte no estigui subjecte a restriccions especials. Un exemple recent serien els aranzels que els EUA van imposar sobre determinats productes agroalimentaris espanyols entre l’octubre del 2019 i el març del 2021 arran de la disputa sobre les ajudes d’estat al sector aeronàutic.2
Per avaluar l’impacte d’un increment fins al 10% en els aranzels ad valorem proposat per la nova Administració Trump, és fonamental considerar dos aspectes clau: el nivell inicial de cada aranzel i la importància del mercat nord-americà per a les exportacions de cada producte. Així, per a cada producte (classificació HS a 6 dígits), calculem l’impacte d’augmentar l’aranzel del nivell actual al 10%,3 tenint en compte el valor de les exportacions de cada producte. Tot seguit, agreguem el resultat per les categories de les negociacions comercials multilaterals de l’OMC.
Com ho mostra la taula, els sectors amb una alta exposició a l’augment d’aranzels (més exportacions als EUA i aranzels actuals per sota del 10%) són: producció de béns de capital (maquinària mecànica, d’oficina i informàtica, maquinària elèctrica i equips electrònics), minerals i metalls, i productes químics. Aquests sectors combinen baixos nivells aranzelaris inicials amb una major exposició relativa al mercat nord-americà, la qual cosa amplifica l’impacte de qualsevol increment aranzelari. D’altra banda, l’equipament de transport es veurà menys afectat, ja que, de mitjana, els aranzels actuals ja superen el 10%, però sí que estimem un lleuger impacte positiu, perquè, en l’actualitat, dins aquesta categoria, alguns productes tenen un aranzel inferior al 10%.
- 1. Aranzel com a percentatge del preu del producte.
- 2. La mesura va afectar 33 productes agroalimentaris i aeronaus. El valor de les exportacions als EUA d’aquests productes era de 953 milions d’euros el 2019 (el 6,9% del total de les exportacions als EUA). Al contrari del que caldria esperar, entre el 2019 i el 2021, les exportacions d’aquests productes cap als EUA van augmentar més que les destinades a altres països (el 15,3% amb destinació als EUA, en relació amb el 3,3% a la resta de destinacions). Les que més van augmentar van ser: oli d’oliva, vi i licors, avions i conserves de mol·luscos. En canvi, olives de taula, cítrics, carn porcina i alguns formatges es van veure penalitzats.
- 3. Si l’aranzel actual és superior al 10%, es manté el valor actual.
En conjunt, l’impacte directe estimat de l’augment dels aranzels al 10% ascendiria a uns 1.388 milions d’euros, xifra que equival al 0,1% del PIB. En un escenari d’augment aranzelari al 20%, l’impacte assoliria els 3.181 milions d’euros, el 0,2% del PIB. Cal assenyalar que aquestes estimacions només tenen en compte les exportacions directes d’Espanya cap als EUA. Hi ha altres canals que farien que l’impacte final fos major, en especial l’impacte indirecte del valor afegit per Espanya sobre les exportacions d’altres països als EUA. Per exemple, les exportacions de productes alemanys als EUA tenen un cert contingut de valor afegit produït a Espanya que es veuria afectat. En sentit contrari, l’impacte total final es podria suavitzar per una depreciació de l’euro enfront del dòlar nord-americà, per una transferència imperfecta dels aranzels als preus d’exportació de la UE i per una substitució parcial del comerç cap a països tercers.
Finalment, cal assenyalar que un escenari d’augment aranzelari homogeni sobre tots els països que exporten als EUA no seria tan nociu per a Espanya si el comparem, per exemple, amb un escenari d’aranzels més quirúrgics, ja que els preus relatius en relació amb els rivals comercials no canviarien de manera substancial.