En concret, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral, el mateix ritme que en el 2T 2024 i substancialment per damunt del creixement mitjà de la zona de l’euro (el 0,4% intertrimestral) i de la nostra previsió. En termes interanuals, la taxa es va accelerar fins al 3,4% des del 3,2% del trimestre anterior. La sorpresa positiva de la dada de creixement del PIB del 3T 2024 intro­­dueix riscos a l’alça sobre la nostra previsió de creixement del PIB per al conjunt del 2024, en l’actualitat en el 2,8%. Després d’aquest avanç, l’economia espanyola s’enfila el 6,6% per damunt dels nivells prepandèmia, en relació amb l’augment del 4,6% a la zona de l’euro.

Així, el consum privat va anotar un ritme de creixement de l’1,1% intertrimestral, més dinàmic que el PIB, en línia amb el trimestre anterior. En canvi, la inversió va decebre amb una reculada intertrimestral del 0,9%, que s’explica per l’estancament de la inversió en equipament, llastada per la contracció del 4,2% intertrimestral en la inversió en transport i per la caiguda de la inversió en construcció de l’1,7% intertrimestral. Per la seva banda, el consum públic va ser un factor important de suport, amb un creixement intertrimestral del 2,2%, 1,6 p. p. per damunt del registre del 2T. Aquest creixement del consum públic va ser superior a l’esperat i explica, en bona part, la diferència amb la nostra previsió. Finalment, la demanda externa va restar 1 dècima al creixement intertrimestral del PIB, atès que les exportacions van augmentar un apreciable 0,9% intertrimestral, però van fer-ho per sota de l’1,2% de les importacions, que es van veure impulsades per l’embranzida de la demanda interna.

Al mercat laboral, la creació de llocs de treball reprèn l’impuls i l’afiliació a la Seguretat Social va créixer, a l’octubre, en 134.307 treballadors en relació amb el mes anterior, el 0,63%, impulsada, sobretot, pel sector serveis. Aquest augment va ser molt superior a l’habitual en un mes d’octubre: tant l’any passat com en la mitjana d’aquest mes del període 2014-2019, l’augment va ser del 0,45%. La xifra total d’afiliats assoleix, així, els 21,33 milions de treballadors, la qual cosa representa 514.856 més que fa un any. En termes desestacionalitzats, l’ocupació va anotar una pujada mensual de 67.772 afiliats, el major avanç des del març i molt per damunt de la mitjana mensual del 3T (+18.000). Per la seva banda, els indicadors de sentiment continuen mostrant dinamisme després d’acabar molt forts el 3T, en especial el de manufactures: a l’octubre, el PMI de manufactures es va situar en els 54,5 punts, en clara zona expansiva, ja que es manté per damunt dels 50 punts i per damunt de la dada del setembre, de 53 punts, i de la mitjana del 3T, de 51,5 punts. Finalment, el PMI dels serveis va perdre una mica de ritme, però va continuar en una sòlida zona expansiva i es va situar en 54,9 punts a l’octubre (55,2 en la mitjana del 3T i 57 al setembre). Deixant de banda aquestes dades, al final d’octubre, la DANA que va assolar una gran part de la província de València va causar una gran devastació humana i econòmica a la zona. La destrucció causada per la gota freda es cobrarà un peatge en el creixement del PIB del 4T, que serà limitat a nivell agregat però molt important a l’àrea afectada.

 L’EPA va confirmar que l’economia espanyola va continuar creant ocupació a bon ritme en el 3T, amb un creixement del 0,4% intertrimestral desestacionalitzat, la mateixa taxa que en el trimestre anterior. A més a més, els aturats van caure en 1.200 persones en el 3T 2024, en relació amb un augment de 86.000 en el mateix trimestre del 2023. D’aquesta manera, la taxa d’atur va baixar a l’11,2% des de l’11,3% del 2T 2024, 7 dècimes per sota de la taxa d’un any enrere (l’11,9%).

Una dada a la qual també cal parar esment ha estat la moderació del ritme d’avanç de la població activa, que ha passat d’un ritme interanual de l’1,6% en el 2T a l’1,0%, el menor avanç des del 3T 2022. Aquest alentiment procedeix tant dels espanyols com dels estrangers, que, així i tot, continuen creixent a un ritme molt superior (el 4,7% interanual) al dels espanyols (el 0,3%).

La inflació va repuntar 3 dècimes, fins a l’1,8%, a causa, principalment, de l’augment dels preus dels carburants i també, tot i que en menor mesura, de la pujada dels preus de l’electricitat i del gas, que van baixar a l’octubre del 2023. En els propers mesos, el probable augment del preu de l’electricitat, segons els mercats de futurs, i la segona pujada de l’IVA dels aliments al desembre podrien donar una mica de continuïtat al repunt de la inflació que s’ha produït aquest mes, però, en qualsevol cas, esperem que l’augment sigui moderat.

Les pernoctacions hoteleres van pujar el 3,8% interanual al setembre, impulsades pels turistes interna­­cionals, que van créixer el 4,7% interanual, mentre que les dels residents van caure el 2,2% interanual. Aquesta dada se situa una mica per sota del creixement mitjà de les pernoctacions des de l’inici de l’any (el 5,2%), quelcom coherent amb un creixement robust del turisme, però més fort en temporada baixa que en alta arran de la desestacionalització del sector. Cal destacar que, en el conjunt de l’any, el sector continua batent rècords, i, entre el gener i el setembre, hem rebut 73,9 milions de turistes internacionals, 7,4 milions més que en el mateix període de l’any passat.

El nombre de compravendes en els vuit primer mesos de l’any ha disminuït l’1,0% interanual. Malgrat aquest lleuger descens, les compravendes d’habitatges continuen en nivells elevats des d’una perspectiva històrica (579.000 en 12 mesos, quan el 2019 van ser 505.000), amb un dinamisme destacat de l’obra nova (el +7,7% interanual en l’acumulat de l’any). L’oferta d’habitatge continua sent limitada i per sota de la creació neta de llars, la qual cosa exerceix pressions alcistes sobre els preus de l’habitatge. El nombre de visats d’obra nova ha augmentat el 16,4% interanual en els vuit primers mesos de l’any i ha assolit una xifra de 121.000 en els 12 últims mesos, i esperem que continuïn augmentant de forma gradual.