Aproximadament el 14% de les targetes estrangeres que van realitzar pagaments als TPV de CaixaBank a l’estiu del 2022 també van fer-ho un any més tard. Aquests són els turistes que anomenem «recurrents» o «repetidors», perquè han visitat Espanya de forma repetida en els dos últims estius. Aquests turistes són especialment importants, perquè la seva despesa diària és més elevada i perquè fan estades més prolongades, la qual cosa comporta una despesa total per viatge substancialment superior a la dels turistes no recurrents.⁸ En concret, els turistes que van repetir visita a l’estiu del 2022 i al del 2023 van gastar, de mitjana, 271,7 euros a l’estiu del 2022 durant una estada mitjana de 3,9 dies. En canvi, els turistes no repetidors van gastar, de mitjana, 176 euros a l’estiu de 2022 i van fer una estada mitjana de 2,7 dies. La despesa turística diària dels turistes recurrents als TPV de CaixaBank va ser de 80,2 euros per dia, en relació amb els 76,3 euros diaris dels no recurrents. Com es pot observar al mapa de la pàgina següent, els turistes recurrents es concentren als arxipèlags, a l’arc mediterrani i a algunes zones urbanes com Madrid, Saragossa, Sevilla, Còrdova, Badajoz o Santiago de Compostel·la.

És important destacar que aquestes estimacions representen límits inferiors de la despesa turística dels estrangers, tant en termes de despesa com de durada de l’estada. Perquè, per exemple, pot ser que els turistes també realitzin despeses als TPV d’altres entitats, que utilitzin diverses targetes o que canviïn de targeta entre un any i el següent, o que, durant els dies d’estada a Espanya, no realitzin operacions als TPV de CaixaBank.⁹ Per tant, aquestes dades no han de ser considerades com estimacions de la despesa total o de la durada completa dels viatges dels turistes internacionals. No obstant això, són útils per comparar els dos grups, ja que s’espera que els biaixos de mesurament siguin similars en els dos casos.

Una proporció important dels turistes recurrents correspon a persones que resideixen durant temporades més o menys llargues a Espanya, perquè posseeixen una segona residència o perquè viuen al nostre país de manera temporal per raons diverses, com estudis o treball (com els nòmades digitals). Per analitzar el comportament diferenciat d’aquest grup d’estrangers, identifiquem les targetes que presenten despeses en, com a mínim, 30 dies durant, com a mínim, tres mesos. Segons aquesta definició, el 3% de les targetes estrangeres corresponen a persones que viuen a Espanya durant un període de temps relativament llarg i que anomenarem «estrangers amb una segona residència a Espanya», tot i que és molt probable que les realitats que engloba aquesta definició siguin molt més variades.

Observem que la probabilitat que un turista torni al juliol i a l’agost del 2023, després de visitar Espanya en els mateixos mesos del 2022, es quintuplica per als estrangers amb una segona residència a Espanya. En particular, la propensió a repetir és del 51,3% per a aquest grup, en comparació amb el 12,8% dels estrangers amb despeses més esporàdiques (que considerem «sense segona residència»). Aquest patró s’observa per a totes les nacionalitats analitzades.

Si ens centrem en els turistes que no tenen una segona residència, trobem que els alemanys, els suecs i els francesos són els que presenten una major propensió a repetir (al voltant del 15%). A l’altre extrem, els nord-americans sense segona residència tornen només en el 6,8% dels casos.

El canvi climàtic és un desafiament clau per al turisme a Espanya, tal com ho vam alertar a l’anterior Informe Sectorial.¹⁰ Tot seguit, analitzem els canvis en la propensió dels turistes a tornar a Espanya quan han estat exposats a onades de calor extrema. Per fer-ho, recopilem una base de dades extremadament detallada de Copernicus de l’European Environmental Agency i creuem la informació climàtica amb les dades de geolocalització de les transaccions amb targetes estrangeres. Seguint la metodologia de la World Meteorological Organization, calculem la diferència entre la temperatura mitjana en els dies d’estiu del 2022 al municipi en què observem l’import més alt de despesa amb una targeta i la temperatura mitjana entre el 1961 i el 1990 en els mateixos dies. Aquest càlcul es realitza per a cada targeta i per a cada municipi, de manera que tenim una aproximació de la desviació de la temperatura experimentada per cada turista a l’estiu del 2022 en relació amb la mitjana històrica.

Un cop equipats amb aquesta base de dades de temperatures per cada targeta, estimem un model de regressió no paramètric que ens permet examinar com varia la propensió dels turistes a tornar a Espanya a l’estiu del 2023 en funció de la seva experiència tèrmica el 2022 (en relació amb la mitjana històrica en els mateixos dies i en la mateixa localització).

Al gràfic següent, observem que la propensió a repetir és, aproximadament, del 13% quan la temperatura experimentada és similar a la mitjana històrica (una xifra molt similar a la proporció mitjana observada en les dades). El resultat més remarcable és que, quan la temperatura mitjana diària experimentada pels turistes en relació amb la mitjana històrica supera els 5 °C, la propensió dels turistes a repetir la visita es redueix. Quan se superen els 8 °C en relació amb la mitjana històrica (onada de calor extrema), la propensió a tornar és netament inferior que quan la temperatura experimentada és similar a la mitjana històrica. També constatem que, per a temperatures per sota de la mitjana del 1961-1990, la propensió dels turistes internacionals a tornar disminueix. Això podria ser degut al fet que els dies relativament freds estan associats amb la pluja o amb altres factors climàtics adversos, més enllà de la temperatura, que poden contribuir a empitjorar l’experiència dels turistes.

Per analitzar les diferències entre nacionalitats davant les onades de calor, ens centrem en el llindar de 8 °C de desviació de la temperatura experimentada a l’estiu del 2022 en relació amb la mitjana històrica (el 4,4% dels pagaments amb targetes estrangeres es van realitzar en municipis que superaven en vuit graus o més la temperatura mitjana entre el 1961 i el 1990).

En conjunt, la propensió d’aquests turistes a tornar va disminuir del 14,0% al 12,1%, la qual cosa representa una caiguda percentual del 13,8% en la propensió a tornar. Aquestes caigudes són especialment intenses per als turistes del Regne Unit i dels EUA, entre els quals la propensió a repetir després d’experimentar onades de calor extremes cau de l’11,2% al 7,4% i del 8,6% al 5,0%, respectivament.  Aquestes reduccions representen descensos del 34,0% i del 42,5%,  respectivament. A l’altre extrem, els turistes més resilients a les onades de calor extremes són els francesos i els portuguesos. Aquests mostren caigudes més moderades en la propensió a repetir, del 15,5% al 14,4% en el cas dels francesos i del 15,5% al 14,1% en el dels portuguesos, la qual cosa representa caigudes del 7,4% i del 8,7%, respectivament.

La vulnerabilitat del turisme internacional a les onades de calor posa de manifest la gran sensibilitat del sector al canvi climàtic. Això subratlla la importància que el sector turístic participi activament en la lluita contra el canvi climàtic i apliqui mesures d’adaptació per mitigar-ne els efectes negatius. Un factor clau per mitigar aquests efectes és la inversió en infraestructures que garanteixin la comoditat dels turistes en escenaris climàtics més extrems. Això podria incloure la modernització d’hotels amb sistemes de climatització eficients i sostenibles, així com la creació de més espais ombrejats i d’àrees verdes a les zones turístiques. L’acció per afrontar el desafiament del canvi climàtic també pot ser una oportunitat, ateses les preferències creixents dels turistes per la sostenibilitat.