Quins sectors estan patint més a Espanya pel refredament dels nostres socis comercials?
La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.
La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de feblesa de l’economia espanyola en els últims trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes a l’exterior i centralitza el deteriorament de les exportacions de béns, a causa dels múltiples llastos que han aparegut en els últims anys. Recentment, el refredament dels principals socis comercials europeus ha estat un llast addicional per als sectors més dependents de les exportacions a Europa, entre els quals destaquen el sector primari, la indústria fustera i la fabricació de maquinària. Pel que fa als serveis, els ingressos procedents de l’exterior s’han comportat relativament millor, gràcies al fet que es beneficien del creixent atractiu internacional del mercat residencial i del sector turístic espanyols i de l’acceleració dels processos de digitalització de l’economia, que, en els últims anys, impulsen els serveis internacionals de consultoria, d’informació i de telecomunicacions.
La desacceleració dels fluxos comercials ha estat un dels principals focus de feblesa de l’economia espanyola des del 2T 2023. En concret, l’Indicador Sectorial de CaixaBank Research, el funcionament del qual il·lustrem amb més detall al primer article d’aquest informe, mostra que el sector exterior va ser un dels principals factors que expliquen la pèrdua de dinamisme de l’economia al llarg de l’any passat, ja que més del 70% dels sectors analitzats van reportar un deteriorament en els indicadors de fluxos comercials.23
Per la seva banda, les dades de comptabilitat nacional mostren clarament que el refredament de les exportacions es va concentrar en els béns i productes, que van restar 0,5 p. p. al creixement anual del PIB després de les aportacions positives dels dos anys precedents. En canvi, les exportacions de serveis van continuar creixent de manera significativa i van consolidar els excel·lents registres del 2022, amb la contribució destacada de l’increment de la despesa dels turistes internacionals i de les exportacions de serveis no turístics (amb una aportació de
0,3 p. p. al creixement del PIB en els dos casos).24
- 23. Per a més detalls sobre els factors que han limitat el creixement de l’economia espanyola en els últims trimestres, vegeu l’article de conjuntura d’aquest Observatori Sectorial, «La resiliència de l’economia espanyola el 2023: una visió sectorial a partir del nou Indicador Sectorial de CaixaBank Research».
- 24. Segons les dades de comptabilitat nacional, en termes de volum, les exportacions totals van créixer el 2,4% el 2023, impulsades per les exportacions de serveis (el 12,3%) i llastades per les de béns (el –1,7%).
A partir d’aquesta lectura per al conjunt de l’economia, aquest article analitza, en primer lloc, quins sectors de l’economia espanyola són més intensius en exportacions i, per tant, han pogut veure’s més afectats per aquest refredament dels fluxos comercials el 2023. A continuació, separant entre exportacions de béns i de serveis, analitzem l’impacte del refredament dels nostres principals socis comercials, desagregat per sectors d’activitat.
Definim la intensitat exportadora d’un sector d’activitat com el valor de les vendes a l’exterior en percentatge de les vendes totals del sector.25 A la taula següent, podem observar que totes les branques de la indústria manufacturera tenen una intensitat exportadora relativament elevada, perquè les vendes a l’exterior representen, almenys, el 20% del total dels ingressos en tots els casos. Les branques més orientades a l’exterior són la indústria de l’automoció (el 64%), el refinatge (el 59%), la química i farmacèutica (el 46%), la maquinària (el 41%) i altres manufactures (com joieria o joguines) (el 38%). Dins els serveis, només cal assenyalar els casos de transport i logística i d’informació i telecomunicacions (les dues branques amb el 19%). En canvi, les activitats immobiliàries, el comerç al detall i els serveis socials i oci són els de menor intensitat exportadora.
- 25. Dades de l’estadística estructural d’empreses de l’INE, llevat d’alguns sectors per als quals no hi ha dades. Per aquest motiu, s’han utilitzat les dades d’exportacions de l’Agència Tributària Espanyola (AEAT). L’última dada disponible per a aquesta enquesta és del 2021, però, atès l’impacte dels múltiples factors que han afectat l’economia espanyola i global en aquests anys, per a aquesta anàlisi de la intensitat exportadora, s’ha preferit utilitzar les dades del 2019 per evitar els efectes de la pandèmia i de la postpandèmia.
La indústria manufacturera és especialment intensiva en exportacions, i el refinatge, l’automoció i la química i farmacèutica són les branques que més venen a l’exterior
En segon lloc, ens preguntem com s’han comportat les exportacions el 2023 dels diferents sectors d’activitat de l’economia espanyola. El gràfic de la pàgina següent mostra la variació de les exportacions el 2023 (escala vertical) en relació amb la seva intensitat exportadora (escala horitzontal). En primer lloc, crida l’atenció el que ja sospitàvem: les branques manufactureres, que són les més intensives en exportacions segons el quadre anterior, van registrar, en general, un descens de les vendes a l’exterior el 2023. Les úniques excepcions van ser dos sectors per als quals la conjuntura del 2023 va ser favorable: els fabricants de material de transport (el 6%), on les exportacions es van veure impulsades per la reactivació del sector de l’automoció, i els fabricants de maquinària i equipament (el 7%), on les vendes a l’exterior es van beneficiar del final dels problemes en les cadenes de subministraments (en concret, el final de la crisi dels microxips).
En canvi, les exportacions dels sectors de serveis van tenir, en termes generals, un comportament més positiu el 2023. Destaquen els casos de les activitats immobiliàries (el +57%, una dada molt positiva i que es va veure afectada per algunes operacions concretes al sector), de la construcció (el 16%), de l’hoteleria (el 12%, impulsada per la bona temporada turística) i del sector d’informació i telecomunicacions (l’11%).
El 2023, la zona de l’euro es va desaccelerar de manera significativa: va créixer el 0,5%, en relació amb el 3,4% registrat el 2022, i l’economia més gran de la regió, Alemanya, va ser la que es va afeblir més (el –0,1%, des de l’1,9% anterior). Per conèixer l’impacte d’aquest refredament de la regió de referència sobre les exportacions de béns espanyoles, desagreguem els sectors no terciaris (indústria i sector primari) en funció de la destinació de les seves exportacions i agrupem aquestes destinacions en quatre: (i) Alemanya, la quarta major destinació de les exportacions espanyoles i l’economia europea que pitjor es va comportar el 2023; (ii) la resta de la zona de l’euro, la principal regió de destinació de les vendes espanyoles a l’exterior; (iii) els EUA, la tercera major destinació de les exportacions espanyoles i una de les economies més dinàmiques el 2023,26 i, finalment (iv), la resta del món.
- 26. L’economia dels EUA es va mostrar especialment dinàmica durant la segona meitat del 2023, amb creixements trimestrals de l’1,0% de mitjana, i va tancar l’any amb una taxa interanual lleugerament per damunt del 3,0%. En mitjana de l’any, va créixer el 2,5%, en relació amb l’1,9% del 2022.
Els sectors més dependents de la zona de l’euro són el sector primari, la indústria fustera, altres manufactures i la fabricació de material de transport i de maquinària, ja que tots ells destinen més del 60% de les exportacions a la regió. En la situació oposada, destaquen les indústries extractives i el refinatge, les més diversificades de les branques industrials. Els segueixen, tot i que en menor mesura, la indústria tèxtil i l’auxiliar de la construcció, ja que més de la meitat de les exportacions es dirigeixen a destinacions no europees.
Els sectors que més exporten a la zona de l’euro són els que més han moderat les exportacions el 2023. Entre ells, destaquen el sector agroalimentari, la indústria fustera i altres manufactures
El gràfic següent compara el comportament recent de les exportacions de béns (eix vertical) i la dependència de cada sector de les vendes a la zona de l’euro (eix horitzontal). En general, les exportacions han moderat més el seu creixement en aquells sectors més dependents de les vendes a la regió. Els casos més clars serien els del sector agrari (on destaca l’enorme pes d’Alemanya) i la indústria fustera o la fabricació de maquinària, les exportacions dels quals van caure amb força. Al costat oposat, es troba la indústria extractiva, poc dependent de la regió, amb els EUA com una de les principals destinacions (més del 10% de les seves exportacions), de manera que el repunt de les exportacions el 2023 coincideix amb el dinamisme de l’economia nord-americana.
Les grans excepcions serien, al costat negatiu, la indústria auxiliar de la construcció, on les exportacions, tot i estar relativament diversificades, estan caient amb força, perjudicades, possiblement, pel mal moment conjuntural que travessa el sector constructor de moltes economies avançades.27 I, al costat positiu, la fabricació de material de transport, que travessa un moment conjuntural favorable, arran del final dels problemes amb les cadenes globals d’oferta i de la reactivació de la producció del sector després de diversos anys en negatiu.
- 27. Per a una anàlisi en profunditat de com l’oferta d’habitatge als mercats residencials avançats es troba en nivells modestos en relació amb una demanda encara forta, fins i tot en un context de tipus d’interès elevats, vegeu l’article «Els mercats immobiliaris de les economies avançades: resiliència del preu de l’habitatge i escassetat d’oferta», a l’Informe Sectorial Immobiliari 1S/2024.
Els ingressos procedents de l’exterior dels sectors de serveis s’han comportat millor que els de béns, beneficiats, sens dubte, pel fet de no estar subjectes a les mateixes traves que han patit recentment les exportacions de mercaderies, però també gràcies a un cert guany estructural en el model exportador de l’economia espanyola, on el paper dels serveis és cada vegada més rellevant.28 En concret, les activitats immobiliàries, l’hoteleria i la informació i les telecomunicacions s’han comportat especialment bé el 2023 i han registrat creixements anuals de dos dígits. No obstant això, també creixien amb força en el període prepandèmia, tal com es mostra al gràfic següent.
- 28. La balança de pagaments també mostra el paper cada vegada més important dels serveis, i no solament turístics, els quals han permès compensar el dèficit de les balances de béns i rendes de l’economia espanyola en els últims anys. Per a una anàlisi més detallada de l’auge dels serveis turístics i no turístics a la balança de serveis, en relació amb la situació en altres economies europees, vegeu l’article «La balança per compte corrent espanyola en perspectiva europea», a l’Informe Mensual del març del 2024.
En el cas de les activitats immobiliàries i d’hoteleria, sembla que el bon comportament dels ingressos procedents de l’exterior respon al creixent atractiu internacional dels sectors residencial i turístic espanyols. En el primer cas, aquestes exportacions recullen els ingressos generats pels serveis de venda o de lloguer de propietats fora del territori nacional. El 2023, aquestes exportacions van repuntar gairebé el 60% anual, la qual cosa posa de manifest l’interès creixent pel mercat residencial espanyol per part de la demanda no resident (en termes de propietat, va representar el 15% de les compravendes el 2023, en relació amb el 13% de la prepandèmia).29 Per la seva banda, els ingressos generats pels serveis relacionats amb la indústria hotelera de clients no residents van augmentar el 12% el 2023. La dada tampoc sorprèn, tenint en compte que tots els indicadors relacionats amb el turisme internacional van superar el 2023 les xifres prepandèmia.30
Així i tot, el repunt de les exportacions del sector de la informació i les telecomunicacions (l’11% el 2023) obeeix més aviat a l’acceleració dels processos de digitalització de les economies desenvolupades en els últims anys. En aquest cas, es tracta dels serveis de tecnologia de la informació, proveïdors de serveis de telecomunicacions, o dels serveis de consultoria en tecnologia de la informació (TIC), on el sector espanyol destaca de forma positiva als mercats internacionals. Alguns dels àmbits amb més projecció són: el repunt de la demanda de serveis digitals, l’expansió de la connectivitat (arran del desplegament de xarxes de telecomunicacions avançades, com la tecnologia 5G), la innovació tecnològica (intel·ligència artificial, l’internet de les coses, la computació al núvol i la ciberseguretat), la major penetració del comerç electrònic (augmenta la demanda d’infraestructura digital) i l’auge del teletreball (arran de la pandèmia, amb el conseqüent augment de la demanda d’eines de comunicació i de col·laboració en línia).
- 29. Cal assenyalar que, a l’efecte de l’IVA, les compravendes d’habitatges a les Illes Canàries (representa el 4% del total nacional) es tracten com una exportació en les estadístiques de l’AEAT. No obstant això, no sembla que això estigui distorsionant la dada, tenint en compte que el mercat residencial canari amb prou feines representa el 4% del total nacional, i, a més a més, les transaccions van caure el 7% el 2023, segons les estadístiques de compravendes de l’INE.
- 30. Per a una anàlisi més detallada de l’excel·lent moment que travessa el turisme no resident a Espanya, vegeu l’Informe Sectorial Turisme 1S/2024.
Les exportacions de mercaderies i de béns s’han vist afectades per múltiples xocs en els anys més recents: als problemes en les cadenes globals d’oferta (conseqüència de la COVID-19 i, més tard, dels conflictes armats en actiu) i als efectes de l’augment dels costos de producció sobre l’activitat (sobretot en el cas de les branques més intensives en energia), s’ha afegit, més recentment, un llast addicional, el deteriorament de la demanda externa per culpa del refredament generalitzat a Europa el 2023.
De fet, alguns dels sectors exportadors més dependents de les destinacions europees van ser els que van registrar una major caiguda en les vendes a l’exterior. En aquest sentit, destaquen els casos del sector primari, de la indústria fustera i de la fabricació de maquinària, entre d’altres. En qualsevol cas, esperem que aquest llast es reverteixi en els propers trimestres, ja que preveiem que l’economia de la zona de l’euro anirà guanyant tracció en els propers trimestres i passarà de créixer el 0,7% el 2024 a l’1,7% el 2025, la qual cosa serà un altre vent de cua per als sectors exportadors espanyols que depenen en especial de la regió.
Pel costat dels serveis, l’atractiu internacional del qual gaudeix en l’actualitat el nostre país en sectors com el turístic i el mercat residencial s’uneix al pes que estan guanyant els serveis internacionals de sectors com la informació i les telecomunicacions, que recullen l’impuls dels últims anys cap a una economia més digital. Tenint en compte que els ingressos procedents de l’exterior ja creixien amb força en els últims anys i que, per tant, no sembla que es tracti d’un fenomen conjuntural, esperem que els ingressos procedents de l’exterior en aquests sectors mantinguin el bon to a mitjà i a llarg termini.31
- 31. Per a una anàlisi del canvi en el pes de les exportacions en el total dels ingressos dels diferents sectors de l’economia espanyola, vegeu l’article «La intensitat exportadora dels sectors a Espanya», a l’Informe Mensual del desembre del 2023.
