Els indicadors del 1T suggereixen que l’activitat s’està comportant amb un dinamisme més intens del que s’esperava, i que el creixement del PIB en el primer trimestre podria superar la nostra previsió del 0,4% intertrimestral. Així, l’indicador diari d’activitat del Banc de Portugal mostra un creixement mitjà interanual del 5,8% en el 1T (amb dades fins al 20 de març), la qual cosa representa una acceleració en relació amb el 5,5% registrat en el trimestre anterior. Així mateix, els indicadors de clima econòmic i els de sentiment econòmic de la Comissió Europea també mostren una millora en relació amb el trimestre precedent. En aquest context, el Banc de Portugal ha revisat a l’alça la previsió de creixement del PIB fins al 2,0% per al 2024 i fins al 2,3% per al 2025.

El procés desinflacionista s’ha interromput i es troba en una etapa més volàtil. La inflació general ha repuntat fins al 2,3% al març, en relació amb l’1,4% del desembre, i la subjacent, després d’haver reculat fins al 2,1% al febrer, ha tornat a repuntar al març fins al 2,5% i ha trencat la dinàmica de 12 mesos consecutius de descensos.

El 2023, els preus de l’habitatge van anotar un creixement mitjà del 8,2%, i van fer-ho malgrat una caiguda de les compravendes del 18,7% en relació amb el 2022, fins a un total de 136.400 habitatges. Els últims indicadors publicats apunten que els preus continuen creixent a un ritme notable en l’arrencada de 2024: el preu per metre quadrat de taxació bancària va augmentar el 5,5% interanual al febrer, i l’índex de preus residencials acumula fins al febrer un avanç de l’1,5% en relació amb el tancament del 2023.

El superàvit pressupostari va pujar fins a l’1,2% del PIB, va superar la previsió del Govern (del 0,8% del PIB) i de CaixaBank Research (del 0,7% del PIB) i va millorar amb escreix el registre del 2022 (dèficit del 0,3% del PIB), gràcies a un creixement dels ingressos, del 9,0%, molt superior al de les despeses, del 5,2%. En aquest context, la ràtio de deute públic sobre el PIB va caure 17,5 p. p. en relació amb el 2019 i es va situar en el 99,1%, la més baixa des del 2009.

L’exercici 2023 va tancar amb un superàvit extern equivalent al 2,6% del PIB, la qual cosa va contribuir a reduir l’encara elevat deute extern de l’economia portuguesa. L’Administració pública va ser el sector que més va contribuir al superàvit, amb una capacitat de finançament de l’1,2% del PIB, seguida de les famílies (l’1% del PIB, 4 dècimes més que el 2022). Per la seva banda, les empreses no financeres van reduir 3 dècimes la necessitat de finançament, fins al 2% del PIB, en un context d’avanç feble de la inversió.