La demanda interna va contribuir amb 1,4 p. p. al creixement del PIB, amb el suport, principalment, de l’avanç del consum privat, que va augmentar l’1,6%, impulsat per la recuperació de la despesa en béns duradors. També va destacar l’avanç significatiu de la inversió, que va créixer el 2,4%, en especial en material de transport. Per la seva banda, la demanda externa va aportar 0,9 p. p. al creixement, gràcies al dinamisme de les exportacions, que van créixer el 4,2% (2 punts més que les importacions), en especial les de serveis, el +10,6%, gràcies a l’embranzida del turisme.

El resultat del 2023 i l’expectativa d’un 2024 que evolucioni de menys a més, atès l’esperat gir de la política monetària del BCE, ens porta a retallar 2 dècimes, fins a l’1,6%, la nostra previsió de creixement del PIB per al 2024. Els primers indicadors coneguts del 2024 apunten a un creixement més moderat en el 1T: l’indicador diari d’activitat creix a un ritme mitjà del 5,1% al gener-febrer (el 5,5% en el 4T 2023).

Després del repunt de la inflació al gener, fins al 2,3%, al febrer va reprendre de nou la senda descendent: la inflació general va baixar fins al 2,1%, i la subjacent, fins al 2,2%. En termes men­­suals, l’augment dels preus va ser molt modest (menys d’1 dècima), la qual cosa reforça la nostra idea que la caiguda de la inflació es produirà de manera gradual al llarg de l’any.

El 2023, l’ocupació va tornar a créixer, per tercer any, a un ritme proper al 2%, i amb el volum d’ocupats més alt des del 2008. Més de la meitat de l’ocupació creada es va concentrar a la construcció i a l’hoteleria. No obstant això, la taxa d’atur va augmentar lleugerament, del 6,2% al 6,5%, i va reflectir la pèrdua de força del mercat laboral per absorbir el notable creixement de la població activa (el 2023, va augmentar el 2,4%, gairebé 125.000 persones). Al llarg del 2024, l’ocupació continuarà creixent, però a un ritme una mica més modest. La desacceleració de l’activitat, la incertesa que encara preval i els costos encara elevats frenaran el ritme de contractació per part de les empreses.

El turisme arrenca el 2024 amb 1,5 milions de visitants i 3,5 milions de pernoctacions al gener, xifres que representen, en termes interanuals, un augment de l’1,8% i un descens del 0,1%, respectivament. No obstant això, aquesta última dada s’explica per l’afebliment del turisme resident: en relació amb el gener del 2023, els turistes residents van caure l’1%, i les pernoctacions de residents, el 2,6%, amb una caiguda molt significativa de les pernoctacions a la Gran Lisboa (el –11%) i a Madeira (el –17%). De cara al 2024, esperem un nou creixement del sector, però més contingut.

La balança per compte corrent va tancar el 2023 amb un su­­peràvit de l’1,4% del PIB, el primer saldo positiu en quatre anys (dèficit de l’1,1% el 2022). Els principals responsables d’aquesta millora van ser la balança energètica, el dèficit de la qual es va reduir 2,1 p. p., fins al 2,7%, i els superàvits de serveis, tant al turisme (el +7,1%, +7 dècimes) com a la resta de serveis (el +3,5%, +9 dècimes). Només la balança de béns no energètics va empitjorar, amb un dèficit del 6,7% del PIB (el –6,1% el 2022).