L’INE va revisar a l’alça la sèrie del PIB, de manera que el creixement del 2021 i del 2022 va pujar fins al 6,2% i el 6,9%, respectivament. Tot i que l’economia va mostrar un comportament molt positiu en la primera part d’enguany, amb un creixement mitjà del PIB del 0,8% intertrimestral, l’alentiment que comencen a reflectir els principals indicadors d’activitat, en encaixar amb més intensitat l’impacte de la pujada de tipus, ens empeny a retallar en 2 dècimes la nostra previsió de creixement del PIB per al conjunt del 2023, fins al 2,4%.

Els indicadors relatius al 3T mostren que l’economia prolonga la senda de creixement, tot i que ho fa a un ritme esmorteït: les vendes de cotxes continuen dinàmiques, però han caigut en relació amb el trimestre anterior, i els indicadors de clima de confiança s’han afeblit.

La taxa d’atur es va reduir 0,1 p. p., fins al 6,2%, a l’agost, i l’ocupació va augmentar el 0,1% mensual i l’1,3% interanual, fins a vorejar els 4,95 milions, el nivell més alt de la sèrie mensual de l’INE, que arrenca el 1998. No obstant això, altres indicadors de l’agost mostren una evolució menys positiva: (i) l’atur registrat va augmentar per segon mes consecutiu (el 4,4% interanual); (ii) el nombre d’acomiadats va superar els 3.600, i (iii) les ofertes de feina van disminuir el 24,7% interanual, fins a les 16.034.

La inflació general va baixar fins al 3,6% (el 3,7% anterior), i la subjacent, fins al 4,1% (vs. el 4,5%). Revisem lleugerament a la baixa la nostra previsió d’inflació mitjana el 2023 (del 4,7% al 4,6%), tenint en compte el manteniment de la mesura IVA zero sobre una cistella de productes alimentaris fins al final d’enguany. El principal risc per als propers mesos continuarà sent la pressió en el front energètic, ateses les retallades en la producció de cru a l’Aràbia Saudita i a Rússia.

En termes acumulats de 12 mesos fins al juny, la capacitat de finançament es va situar en l’1,6% del PIB. En aquest sentit, destaca la recuperació del sector privat no financer de 7 p. p. en relació amb el trimestre anterior: les empreses van reduir les necessitats de finançament fins a l’1,3% del PIB, a causa de la millora de l’excedent brut d’explotació, mentre que les famílies van millorar la capacitat fins al 0,5% del PIB, gràcies al major estalvi generat. Per al conjunt del 2023, preveiem que l’economia registrarà capacitat de finançament, quelcom que no succeïa des del 2019.

L’IPH de l’INE mostra que els preus van créixer un significatiu 3,1% intertrimestral en el 2T 2023, un ritme que no s’observava des de feia un any. Per primera vegada, el valor mitjà dels habitatges transmesos va superar els 200.000 euros, fins i tot en un context de forta caiguda de les transaccions (el –3% intertrimestral i el –23% interanual). Aquesta dinàmica introdueix riscos a l’alça en la nostra previsió actual de creixement dels preus mitjans per a enguany (el 4%).