La informació disponible per al 2T suggereix un funcionament més positiu del que s’havia anticipat prèviament, gràcies al consum i al turisme. Els indicadors de consum privat (vendes al detall, vendes d’automòbils i pagaments amb targeta) van mostrar una notable solidesa al maig, amb el suport d’un mercat laboral resistent. Addicionalment, els indicadors relacionats amb el turisme continuen mostrant un fort dinamisme, amb el nombre de turistes i de vols significativament per damunt dels nivells del 2019. Tot això es reflecteix en l’indicador de sentiment econòmic, que, al juny, va millorar entre els consumidors i als sectors de la construcció i dels serveis. S’espera que aquestes tendències, a les quals es podria sumar l’impuls de la inversió procedent dels fons europeus, es mantinguin actives en la segona meitat de l’any. En aquest context, considerem que hi ha marge per a una lleugera millora en les nostres projeccions de creixement.

L’avanç de l’IPC situa la inflació del juny per sota del 4% (el 3,4%), quelcom que no succeïa des del gener del 2022. La inflació subjacent també va recular, fins al 5,2%, però de forma més moderada (el 5,4% al maig). Els efectes base en energia (que continuaran sent forts al juliol) i la caiguda interanual dels preus de producció donen suport a la tendència a la baixa.

En termes acumulats de 12 mesos fins al març, es va situar en el 0,4% del PIB, en contrast amb el –0,6% registrat el 2022, a conseqüència de la millora en Administracions públiques i en empreses. En el cas de les llars, la capacitat de finançament es va continuar reduint, fins al 0,4% del PIB, la qual cosa va reflectir, fonamentalment, la reducció de l’estalvi, fins al 5,9% de la renda disponible, nivell comparable amb els observats el 2008.

El superàvit de l’1,2% del PIB reflecteix la fortalesa del mercat laboral i el dinamisme de l’activitat. De fet, l’augment interanual dels ingressos per impostos i de les contribucions socials va superar l’augment del consum i de la inversió pública. En termes acumulats de 12 mesos, el superàvit del 0,1% del PIB contrasta amb el dèficit del 0,4% al final del 2022.

En el 1T 2023, l’índex de preus de l’habitatge va créixer l’1,3% trimestral, un ritme superior al del trimestre precedent (l’1,1%), i el 8,7% interanual, malgrat que les compravendes es van reduir més del 20%. Altres indicadors referents ja al 2T de l’any mostren que el mercat immobiliari es manté resilient malgrat la pujada dels tipus d’interès. Així, al maig, el valor mitjà per metre quadrat de les taxacions va pujar a 1.510 euros, 19 euros més que a l’abril.