La lectura que es desprèn del comportament dels indicadors econòmics apunta al fet que l’economia espanyola està gua­­nyant dinamisme en aquests primers mesos de l’any. L’ocupació, el consum, l’activitat de la indústria i dels serveis i el sector exterior estan llançant bones xifres. Només hi ha un gran però: la inflació, que, al febrer, va continuar reflectint tensions importants en els preus. Malgrat això, la conclusió de l’anàlisi de conjuntura és que l’economia espanyola continua resistint millor del que s’esperava les conseqüències del complex panorama econòmic en què ens trobem.

Les dades del febrer d’afiliació a la Seguretat Social evidencien que el mercat laboral ha arrencat l’any amb un gran dinamisme. L’afiliació mitjana va augmentar al febrer en 88.918 persones, per damunt del que és habitual en un mes de febrer (+71.000 de mitjana en el període 2014-2019). Es tracta del millor resultat en un mes de febrer en vuit anys. Un cop corregida l’estacionalitat, es registra un creixement mensual de 81.808 persones, el major avanç des de l’abril de l’any passat. Per la seva banda, es continuen notant els efectes de la reforma laboral sobre l’evolució de la taxa de temporalitat, que va caure fins al 14,2% (el 27,2% al desembre del 2021).

El PMI del sector manufacturer va tornar a territori expansiu al febrer en situar-se per damunt dels 50 punts per primera vegada des del juny del 2022 i va assolir els 50,7 punts (48,4 al gener). Així mateix, l’indicador homòleg del sector serveis va avançar 4 punts, fins als 56,7 punts, de manera que se situa fermament en zona expansiva. Pel costat del consum, el monitor de consum de CaixaBank Research mostra que l’activitat de les targetes espanyoles hauria moderat el ritme d’avanç al febrer, amb una taxa interanual del 7%, en relació amb el 10% observat al gener, tot i que són creixements superiors als registrats en el 4T 2022 (el 6%).

La balança per compte corrent va tancar el 2022 amb un superàvit del 0,9% del PIB, amb prou feines 1 dècima per sota del registre del 2021. Aquesta dada tan positiva es va aconseguir malgrat que el dèficit comercial de béns energètics es va situar en el 4,3%, 2,2 p. p. més que el 2021, arrossegat pel fort increment dels preus del gas i del cru al llarg de l’any. Per la seva banda, la balança comercial de béns no energètics també va tancar amb dèficit (el –0,9%), tot i que, en els últims mesos de l’any, va registrar un superàvit gràcies a la recuperació de les exportacions en termes reals i a la contenció de les importacions. Pel costat dels serveis, la balança de serveis no turístics va assolir un superàvit del 3,1% del PIB (l’1,6% el 2021), el màxim de la sèrie històrica. Finalment, la balança de serveis turístics va registrar un superàvit del 3,7% del PIB i va recuperar les cotes del 2019. Aquesta xifra es va assolir gràcies a la menor despesa dels espanyols a l’estranger (l’1,4% del PIB el 2022 vs. el 2,0% del 2019), que va compensar el fet que els ingressos generats pels turistes internacionals a Espanya se situessin encara per sota del nivell pre-COVID (el 5,3% del PIB el 2022 vs. el 5,7% del 2019).

No obstant això, les dades més recents d’arribades de turistes internacionals confirmen que, l’any passat, l’activitat turística va anar de menys a més i que ha començat l’exercici 2023 amb un gran dinamisme. El nombre de turistes internacionals que van visitar Espanya va arribar als 4,1 milions al gener, la qual cosa representa una xifra amb prou feines l’1,2% per sota de la del gener del 2019 i un avanç interanual del 66,8%. Per països, destaca l’arribada de turistes de la UE, que registra el màxim històric per a un mes de gener, amb 2,7 milions de turistes, el 9,1% més que al gener del 2019. El nombre d’arribades de turistes nord-americans també manté una dinàmica molt positiva i assoleix un nivell el 6,0% superior al del gener del 2019. En canvi, el turisme britànic continua relativament feble, amb una xifra d’arribades el 8,1% inferior a la del mateix mes del 2019.

Segons l’in­­di­­ca­­dor avançat de l’IPC, la inflació general va augmentar al fe­­brer per segon mes consecutiu i es va situar en el 6,1%, 2 dècimes per damunt del mes anterior. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou l’energia i els aliments no elaborats) va tornar a pujar, fins al 7,7%, també 2 dècimes per damunt del mes de gener, tot i que la variació mensual va presentar un creixement molt elevat per a un mes de febrer (el +0,7% al febrer del 2023 vs. una mitjana del +0,0% en els febrers del 2017 al 2019), la qual cosa evidencia que les tensions sobre els preus es mantenen considerablement elevades. Sense el desglossament per components, l’INE va apuntar que els principals impulsors de la inflació van ser l’increment dels preus de l’electricitat, tot i que és molt probable que continuessin registrant una severa caiguda en termes interanuals (el –40,8% al gener), i una nova alça dels preus dels aliments i les begudes (el +14,6% al gener); mentre que la moderació del preu dels carburants va contribuir a contenir l’avanç de l’IPC.

El preu de l’habitatge va créixer el 0,5% intertrimestral en l’últim trimestre de l’any passat i va superar, així, l’estancament del 3T (el +0,0%). Amb aquesta xifra, la taxa interanual va tancar l’any en el 3,3%, malgrat que amb un perfil de moderació al llarg de l’any (en el 1T, es va situar en el 6,7%). Pel que fa a la demanda d’habitatge, els senyals de refredament són cada vegada més patents. Al de­­sembre, segons l’INE, es va registrar el primer descens interanual en el nombre de compravendes, el –10,2%. No obstant això, en el conjunt del 2022, es van registrar gairebé 650.000 compravendes (el +14,7%), la xifra més alta des de l’any 2007. D’aquesta manera, l’activitat al mercat immobiliari tanca un any de fort creixement, però que, en els últims mesos, ha començat a mostrar senyals d’alentiment.