La situació del sector turístic s’ha capgirat. Després d’un 2020 extremadament difícil i d’un 2021 en què la millora viscuda va ser molt insuficient, l’any 2022 s’ha confirmat definitivament que el sector continua sent un motor de creixement de l’economia espanyola. Els indicadors d’activitat oficials que publica l’INE apunten al fet que, durant l’estiu, la demanda turística real –sense l’efecte preu– s’ha apropat molt a la registrada en el mateix període del 2019. Així, les pernoctacions totals als allotjaments hotelers i extrahotelers durant els mesos de juliol, d’agost i de setembre es van situar amb prou feines l’1,3% per sota de les de l’estiu del 2019. Aquestes bones dades es van basar de nou en el dinamisme del turisme domèstic, el volum de pernoctacions del qual es va situar el 6,6% per damunt del del 2019. Això sí, la dada va ser una mica inferior a l’observada a l’estiu del 2021, a causa, probablement, d’un augment dels viatges a l’estranger arran de la recuperació de la mobilitat internacional. Per la seva banda, el turisme internacional va millorar molt sensiblement els registres del 2021 i va assolir un nivell de pernoctacions només el 5,9% inferior al del 2019.

Si tenim en compte quins països emissors han propiciat la forta recuperació del turisme internacional en els mesos més recents, observem algunes tendències interessants. Basant-nos en dades de passatgers en vols operats a Espanya (vegeu la taula de la pàgina següent), observem que les millores de les arribades de turistes de la UE han estat claus. Els registres se situen encara el 9% per sota dels de l’any 2019 (venen del –42% el 2021), a causa, principalment, dels problemes de saturació aeroportuària viscuts als aeroports del nord d’Europa.¹ L’impacte de la saturació s’observa de manera més clara en les arribades de passatgers del Regne Unit, que, a l’estiu, es van situar el 14% per sota de les del mateix període del 2019. Observem una situació similar en les arribades des d’Alemanya, amb registres encara el 15% per sota, però aquest no és el cas de les arribades des de països amb menys saturació, com França i Portugal. Cal destacar que les fortes caigudes del nombre de passatgers procedents de països de l’epígraf «Resta d’Europa» des del 2T 2022 reflecteixen el tall de les connexions aèries amb Rússia des de l’inici de la guerra, tot i que el descens no s’hagi fet notar en el còmput total pel seu escàs pes.

D’altra banda, l’any 2022 també ha estat un punt d’inflexió per al turisme de llarga distància. Després d’un 2021 amb un volum d’arribades molt baix, les xifres més recents del 2022 són molt positives per al turisme del continent americà, on destaquen les arribades des de Llatinoamèrica. Per tot plegat, anticipem que, de cara al 2023, la recuperació de les arribades internacionals no europees serà una palanca de creixement clau per a l’any. A més a més, representarà el retorn dels mercats emergents previs a la pandèmia, que van ser els que més potencial de creixement oferien per a algunes destinacions turístiques espanyoles.

Les bones dades de demanda han sorprès per partida doble: perquè han acabat sent molt positives i perquè s’han donat en un entorn de fortes alces de preus i de pèrdua de poder adquisitiu entre els consumidors de tota la UE. En aquest sentit, els preus del sector turístic no han estat una excepció i han assolit màxims històrics durant la passada temporada d’estiu. Així, doncs, ara com ara, sembla que el sector turístic ha estat capaç d’apujar els preus sense que la demanda turística se n’hagi ressentit gaire.

Tot i que els preus turístics han respost a l’encariment dels costos de producció, segons la nostra anàlisi, l’increment de preus ha estat conseqüència, principalment, de la forta recuperació de la demanda internacional, que, juntament amb la demanda domèstica, va omplir el mercat a moltes destinacions turístiques espanyoles. Aquest ha estat el cas del sector hoteler, que ha assolit índexs d’ocupació superiors al 80% en un terç dels més de 100 municipis turístics que analitza l’INE a l’enquesta d’ocupació hotelera. Així, els preus d’allotjament de l’IPC s’han situat més del 17% per damunt dels preus de l’estiu del 2019. Aquesta dinàmica s’observa també en altres preus vinculats al turisme, com l’hoteleria i la mobilitat aèria, tal com es mostra al gràfic de la pàgina següent.

De cara als propers mesos, els indicadors d’interès per viatjar a Espanya que elaborem a partir dels resultats de les cerques a Google mantenen una dinàmica positiva, tot i que una mica menys «eufòrica» per al turisme europeu. L’indicador d’interès situa les cerques des del Regne Unit i des de la UE dins el rang de referència,² la qual cosa és una notícia molt positiva, tenint en compte la conjuntura econòmica a Europa, sobretot al Regne Unit, amb forts augments de la inflació i amb l’alentiment econòmic, als quals cal afegir, per als turistes britànics, la depreciació de la lliura. En aquest context, caldria esperar un descens de l’interès per viatjar des dels països europeus, que no s’està observant.

També cal destacar la normalització de l’interès per viatjar a Espanya que es percep des del mes de març al mercat nord-americà i, més recentment, el repunt de l’interès del turisme japonès, que havia romàs en nivells molt deprimits fins al mes de juny. Aquest fet és molt rellevant, ja que fa pensar que dos dels mercats emissors (els EUA i el Canadà, el Japó i Corea) que més creixement generaven al sector turístic abans de la pandèmia, i encara sense el mercat xinès, es podrien recuperar al llarg del 2023.

L’escenari actual ve marcat per una lectura mixta: una visió molt positiva si s’ha de jutjar per l’evolució recent de tots els indicadors, tant oficials com interns i d’alta freqüència, i una perspectiva negativa a causa de les perspectives macroeconòmiques dels països emissors. Així i tot, les nostres perspectives per al 2023, basades en les palanques de creixement que continuem observant per al sector i en l’exposició limitada de la demanda turística a la macroeconomia, continuen sent positives.

1. Millora de la mobilitat aèria del nord d’Europa: l’arribada de turistes del nord d’Europa ha experimentat un sostre de creixement a causa de la saturació aeroportuària de l’estiu (el Regne Unit i Alemanya, per exemple, s’han quedat al voltant del 20% per sota de la mobilitat aèria pre-COVID). Aquesta situació s’hauria d’ajustar en els propers trimestres i podria representar una millora considerable de la mobilitat internacional dels turistes europeus.³
2. Potencial elevat i gran marge de millora del turisme de llarga distància: els indicadors d’interès apunten al fet que la senda de millora del turisme de llarga distància continuarà en els propers trimestres. El marge de millora encara és elevat, ja que la xifra d’arribades de turistes nord-americans s’ha situat el 20% per sota dels nivells pre-COVID i la dels turistes coreans i japonesos, més del 70% per sota.

3. Baixa exposició a la macroeconomia: segons l’anàlisi de sensibilitat que hem dut a terme per entendre com es correlacionen les caigudes de l’activitat econòmica als mercats emissors amb les caigudes de la demanda turística a Espanya, estimem que l’exposició del sector turístic a l’alentiment econòmic d’Europa és limitada.

   En concret, estimem que la caiguda de l’activitat econòmica al Regne Unit (previsió de caiguda del PIB de l’1,3% per al 2023) impactarà sobre el creixement anual de les pernoctacions de britànics en –2,9 p. p. Per la seva banda, per a Alemanya (previsió de caiguda del PIB del 0,2% per al 2023), estimem un impacte de –2,2 p. p. de creixement de les pernoctacions.⁴ Aquests impactes, certament apreciables, són relativament petits al costat del marge de creixement del qual gaudeixen tant el Regne Unit com Alemanya gràcies a la millora de la saturació aeroportuària.

Tenint tot això en compte, la nostra previsió del PIB turístic per a l’any 2022 se situa en el 98% del nivell del 2019, és a dir, amb prou feines el 2% per sota del nivell pre-COVID i el 66% per damunt del 2021. Cal destacar que preveiem que el dinamisme del sector serà una mica menor en el 4T d’enguany, ja que les dificultats econòmiques de la UE es faran notar, tot i que de manera limitada. Esperem que l’activitat del sector recuperi l’embranzida a partir del 2T 2023, alhora que esperem una certa millora del to econòmic de la UE, motiu pel qual situem la nostra previsió del PIB turístic el 2% per damunt del nivell d’activitat del 2019 en el conjunt de l’any vinent.

Malgrat que les perspectives són positives, hem de repetir el mantra que ens trobem en un entorn de gran incertesa econòmica. En el cas del sector turístic, el principal focus d’incertesa plana sobre els costos, de manera que els gestors de les empreses turístiques hauran d’estar alerta per neutralitzar qualsevol possible desviació del que s’havia pressupostat per a l’exercici 2023. Ara com ara, el repunt dels costos de l’exercici 2022 s’està superant sense grans tensions al conjunt del sector, gràcies a les importants alces dels preus turístics que hem viscut. D’aquesta manera s’han combatut molt eficaçment els increments dels costos de l’energia, que s’han duplicat amb escreix en relació amb l’any anterior; dels costos dels productes agroalimentaris, els preus dels quals van créixer a un ritme del 12% interanual al setembre, i dels costos de les reformes, amb uns preus dels materials de construcció el 16% per damunt d’un any enrere al final del mes de juliol.

De cara al 2023, esperem que els costos de producció continuïn sent elevats i que, en alguns casos, es mantinguin a l’alça, amb l’afegitó de les revisions salarials, que, tot i que s’espera que siguin contingudes, són el principal cost de les empreses turístiques (de mitjana, les empreses del sector dediquen el 21% dels ingressos a pagar els salaris), tal com es mostra al gràfic següent. Així, si el sector vol continuar defensant els seus marges, es veurà obligat a continuar apujant els preus.