El preu de l’habitatge mostra una tendència alcista de forma generalitzada a tota la geografia espanyola, però la intensitat del creixement és molt desigual.⁴ Així, en el 1T 2022, gairebé totes les províncies van registrar un avanç interanual del preu de l’habitatge (només va recular lleugerament a Sòria, a Zamora i a Àlaba), mentre que més de la meitat de les províncies van anotar avanços superiors al 5%. Tarragona, amb un creixement de l’11,1% interanual, és la província on més va augmentar el preu. D’aquesta manera, el preu de l’habitatge ja supera els nivells prepandèmia (4T 2019) al 80% de les províncies, i el 20% restant està molt a prop d’aconseguir-ho.

També a la gran majoria de municipis amb més de 25.000 habitants s’observen creixements generalitzats (només el 10% va experimentar una caiguda moderada en el 1T 2022), i es registren avanços superiors al 10% a gairebé el 20% de les localitats. Aquest creixement a diferents velocitats provoca un augment de la dispersió en els preus de l’habitatge: la distància entre la província (o el municipi) més cara i la més barata es continua ampliant.⁵  

Els models de previsió del preu de l’habitatge de CaixaBank Research, que utilitzen grans quantitats d’informació (big data) i que es basen en tècniques de machine learning,⁶ apunten a una moderació d’aquests ritmes de creixement l’any vinent. En concret, segons aquests models, el preu mitjà dels municipis amb més de 25.000 habitants avançarà el 5,8% interanual en el 1T 2023 (en relació amb un avanç del 8,1% en el 1T 2022).⁷ S’espera una apreciació de l’habitatge superior al 10% al 16% dels municipis (en relació amb el 20% actual). I també paga la pena destacar que s’amplia la part baixa de la distribució: el percentatge de municipis per als quals s’espera una reculada en el preu de l’habitatge a un any vista és del 14%, en relació amb el 10% actual (vegeu l’última columna del gràfic següent).

La notable apreciació de l’habitatge que s’ha produït en l’últim any es basa en uns factors de base, comuns a tot el territori, que han impulsat l’augment de la demanda d’habitatge a nivell agregat (el final de les restriccions de la pandèmia, la creació d’ocupació, les condicions financeres favorables, etc.). Al mateix temps, altres factors de caràcter més local pressionen a l’alça la demanda d’habitatge a determinades zones. En aquest àmbit, destaca la puixança de la demanda estrangera, responsable d’una bona part del repunt de les compravendes registrades a la costa mediterrània i als arxipèlags des de mitjan 2021. 

El gràfic següent mostra que el preu de l’habitatge creix amb més força a les províncies en què el pes de les compravendes d’estrangers és més gran. Alacant, la província amb el pes més gran de compravendes d’estrangers (el 37%), ha experimentat un increment acumulat del preu de l’habitatge del 7,4% entre el 4T 2019 i el 1T 2022 (va caure el 2,2% el 2020, però, de llavors ençà, s’ha recuperat amb vigor). Les Balears, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife i Girona són altres províncies turístiques que destaquen també per un repunt del preu de l’habitatge.⁸  

A nivell municipal, s’observa un patró similar. El gràfic següent mostra l’evolució del preu de l’habitatge als municipis classificats com turístics i no turístics a partir del percentatge de despesa als TPV de CaixaBank amb targetes estrangeres.⁹ El 2020, els municipis turístics van experimentar un ajust del preu de l’habitatge més intens (el –2,1% interanual en el 4T 2020, en relació amb el 3,4% dels municipis no turístics), però, de llavors ençà, el repunt també ha estat més marcat (el 10,2% interanual en el 1T 2022, en relació amb el 6,3% dels municipis no turístics). Si ens fixem en l’increment acumulat del preu de l’habitatge entre el 4T 2019 i el 1T 2022, l’avanç és molt similar (el 9,8%, en relació amb el 9,5%). 

De cara als propers trimestres, les previsions sobre l’evolució dels preus de l’habitatge a nivell municipal¹⁰ mostren una moderació del ritme de creixement, tant als municipis turístics com als no turístics. En concret, el model prediu un increment mitjà del preu de l’habitatge del 4,8% als municipis no turístics i un augment lleugerament superior, del 7,7%, als municipis turístics. Aquestes previsions, tot i que són positives, són més contingudes que els avanços registrats en el 1T 2022.