• 1. Aquest indicador forma part d’un conjunt d’indicadors per al seguiment de l’economia en temps real, de pròxima publicació.
• 2. Les nòmines s’identifiquen com un tipus de transferència específica dins els moviments bancaris dels clients de CaixaBank (completament anonimitzats) i estan en termes nominals (no deflactat). Es consideren tots els clients amb nòmina present en el mes anterior com a criteri d’estabilització. L’indicador correspon a la mitjana mòbil de dos mesos. Per a més detalls, vegeu la nota metodològica, de pròxima publicació.
• 3. La distribució de nòmines és molt similar a la distribució salarial observada a l’enquesta d’estructura salarial per a l’any 2018 (últim any amb microdades disponibles de l’enquesta), com s’analitza a Aspachs, O., Durante, R., Graziano, A., Mestres, J., Reynal-Querol, M. et al. (2021), «Tracking the impact of COVID-19 on economic inequality at high frequency», PLOS ONE, 16(3), e0249121. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0249121.
• 4. Un indicador similar és el Wage Growth Tracker de la Fed d’Atlanta. Aquest indicador mesura el creixement salarial nominal dels treballadors observat amb 12 mesos de diferència a partir de dades de la Current Population Survey (CPS). https://www.atlantafed.org/chcs/wage-growth-tracker.

Una mesura complementària per analitzar l’evolució dels salaris correspon a la proporció de nòmines que experimenten augments i caigudes (vegeu el segon gràfic). Aquest «termòmetre dels salaris» mostra que la proporció de treballadors amb nòmines que van augmentar més del 3% al març del 2022 (el 45,3% del total) va ser inferior a l’anterior a la pandèmia (el 48,6%). Si ens fixem en el percentatge de treballadors que van experimentar augments salarials superiors al 0,5%, s’observa que la proporció al març del 2022 (el 59,8%) ja va ser una mica superior a la del 2019 (el 59,1%).

Les dinàmiques salarials no són homogènies si diferenciem pel tipus d’ocupador (en concret, entre el sector públic i el sector privat). Les nòmines dels assalariats del sector públic van avançar el 2,4% interanual al març del 2022, una mica per sota de l’avanç que van experimentar abans de la pandèmia (el 2,8% el 2018-2019), però lleugerament per damunt de l’avanç dels salaris al sector privat. Per a aquests últims, el creixement de les nòmines va assolir el 2,1% interanual al març del 2022, ja per damunt del ritme mitjà del 2018-2019 (l’1,7%).

Les dinàmiques salarials són també diferents en funció del sector econòmic. Els salaris van avançar el 2,4% interanual al març als serveis no turístics i el 2,1% a la indústria, mentre que van més endarrerits a la construcció (el 0,7%) o a l’agricultura (el 0,7%) (vegeu el tercer gràfic). Podem concloure que, en tots aquests sectors, els salaris estan recuperant un cert dinamisme després dels anys de pandèmia, amb increments salarials força similars als del 2018-2019. En canvi, per al sector dels serveis turístics, que inclou el comerç i l’hoteleria, les nòmines van augmentar el 3,6% interanual al març del 2022, un ritme superior al del 2018-2019, que reflecteix la recuperació del sector després dels dos anys de pandèmia, durant els quals van estar molt afectats per les restriccions a l’activitat.

Per comunitats autònomes (CA), al març del 2022, es van observar avanços dels salaris entre l’1,9% i el 2,4% interanual a la majoria de comunitats (vegeu el quart gràfic). Així mateix, a totes les CA es va produir un major dinamisme en el creixement salarial que durant la pandèmia. Així i tot, hi ha clares diferències entre regions. Astúries (l’1,6% interanual), Cantàbria (l’1,8%) i Castella-la Manxa (l’1,8%) van registrar els menors avanços dels salaris. A Catalunya i a la Comunitat Valenciana, es van registrar majors avanços salarials (el 2,4% i el 2,5%, respectivament), una dinàmica coherent, ja que, precisament, aquestes comunitats mostren un grau de recuperació de l’activitat econòmica per damunt de la mitjana nacional.

• 5. Vegeu el Focus «Quins són els sectors més afectats pel conflicte d’Ucraïna?», a l’IM04/2022.