• Els 2,1 milions d’habitants de Castella-la Manxa representen el 4,3% del total nacional i la situen com a la novena regió més poblada.
• El PIB de la regió (46.716 milions d’euros) és el 3,5% del PIB espanyol, i això la situa en el novè lloc entre totes les regions.
• El PIB per capita (22.574 euros) és el quart més baix del país i gairebé un 20,0% inferior a la mitjana. S’observen diferències importants per províncies: el PIB per capita de Toledo és un 20,3% més baix que el de Conca.
• Pel que fa a l’especialització productiva, sobresurt l’agricultura, amb el 8,3% del PIB castellanomanxec, el percentatge més alt de totes les regions: destaca el seu lideratge en producció de vi, amb la meitat del total nacional. També tenen més pes la indústria manufacturera (15,2% vs. 12,5% a Espanya) i l’extractiva (6,0% vs.4,9%). Per contra, els serveis vinculats a la indústria aporten el 19,6% del PIB (vs. 28,5%).
• Tot i això, les exportacions de béns tenen un menor pes que la mitjana espanyola (22,0% del PIB en comparació amb un 28,9%), l’última dècada aquest percentatge ha augmentat més de 10 punts, la qual cosa reflecteix l’esforç per internacionalitzar la regió. El pes sobre el total de les exportacions espanyoles és reduït; amb prou feines, del 2,6% l’any 2023 (9.827 milions d’euros): la tercera part són productes agroalimentaris, especialment begudes (10,5% del total), amb el vi al capdavant; per darrere se situen els productes químics (11,2%), sobretot farmacèutics, i els aparells elèctrics (7,6%). El 20% de les begudes que exporta Espanya provenen d’aquesta regió.

El 2023 vam estimar que el PIB de Castella-la Manxa va créixer un 2,0%, una mica menys que al conjunt del país (2,5%). El bon comportament del sector terciari i la resiliència de la seva indústria va contrastar amb la forta reculada del sector agrari, molt afectat per la sequera, mentre que la pèrdua de vigor de l’ocupació es va traslladar a la despesa de les famílies.

Per al 2024, les previsions de CaixaBank Research apunten a un creixement del PIB de l’1,8%, una taxa similar a la del conjunt del país (1,9%). La indústria prolongarà el seu comportament feble i una sequera més persistent del que s’esperava limitaria la recuperació del sector agrari. En canvi, tenint en compte el volum elevat de licitacions d’obra pública i subvencions associades als fons NGEU, esperem un repunt de la inversió.

L’ocupació a Castella-la Manxa està tenint una evolució positiva, tot i que una mica menys dinàmica que al conjunt del país. El 2023, els afiliats van créixer un 2,0% de mitjana (2,7% a Espanya), mentre que a l’inici d’aquest any el ritme s’accelera lleugerament (2,2% interanual a febrer vs. un 2,7%), i per tant el nivell actual se situa un 8,9% per sobre del febrer del 2019 (vs. +9,6%): en l’últim any, la creació d’ocupació en activitats administratives, manufactures i, sobretot, educació contraresta la destrucció al sector públic. Pel que fa a la taxa d’atur, en el 4T 2023 millorava notablement els registres prepandèmia (12,5% vs. 16,6% en el 4T 2019), si bé superava la mitjana nacional (11,8%).

Després del fort ajustament que van patir l’any anterior, llastades pel repunt de la inflació, les vendes del comerç al detall (en volum) estan mostrant una recuperació més robusta que la mitjana del país: l’any passat van anotar un dels creixements més grans de totes les regions (5,0% vs. 2,9% a Espanya), mentre que a gener del 2024 creixen un 3,9% interanual (vs. +1,4%), amb la qual cosa s’aproxima als nivells del 2019 (un –0,9% vs. +1,2%).

El comportament de l’activitat industrial és favorable, encara que, en un context d’afebliment de la demanda global, no s’estan repetint els registres excel·lents del 2022. Així, l’any passat l’IPI va créixer un 1,0% i va millorar, en tot cas, la dada d’Espanya (–1,4%), mentre que a gener del 2024 intensifica la frenada i amb prou feines creix el 0,4% interanual (+3,6% al conjunt del país); com a resultat, es manté molt allunyat dels nivells del 2019 (–5,2% vs. –2,4%).

Les exportacions de mercaderies mostren un to més baix que en el conjunt del país. El 2023, afectades per la menor demanda, es van reduir un 4,3% (–1,4% a Espanya): l’impuls dels béns d’equipament (aparells elèctrics i maquinària, principalment) i els aliments (begudes) va ser contrarestada pel deteriorament de les semimanufactures (metalls i productes químics) i les manufactures de consum (tèxtils). L’inici del 2024 ha estat una mica millor, amb un lleuger ascens del 0,3% interanual a gener (–2,5% de mitjana), de manera que se superen en un 21,7% els registres del gener del 2019 (vs.29,5%).