El consum ha repuntat de forma considerable des del final de l’últim estat d’alarma al maig. En bona part, es tracta de consum embassat a conseqüència d’un estalvi forçós sense precedents, arran de les restriccions a l’activitat i a la mobilitat imposades des de l’inici de la pandèmia per controlar la propagació del virus. Gràcies a les dades internes i completament anonimitzades de CaixaBank,1 comprovarem que la recuperació de la despesa ha estat molt desigual entre els diferents sectors i també analitzarem si hi ha diferències significatives entre consumidors amb diferents nivells de renda i edat.

En concret, analitzem el creixement del consum des del mes de maig, quan va finalitzar l’últim estat d’alarma. Com es pot ob­­servar al primer gràfic, destaca la recuperació de la despesa en transport i, sobretot, en oci i restauració i en turisme. Així, doncs, els sectors més perjudicats per les restriccions (la majoria encara vigents en el 1T 2021) són els que més s’estan recuperant.2 D’altra banda, els béns duradors (mobles, tèxtil, etc.) s’han beneficiat de forma molt més modesta del repunt del consum observat des del maig, com es veurà més endavant. En canvi, la despesa en béns de primera necessitat ha registrat una reculada (llevat del cas de les llars amb rendes més baixes), pel fet, en part, que aquests béns són substituïbles pels serveis oferts per la restauració.

Un altre aspecte que crida l’atenció és que, a la majoria de sectors, el rebot del consum ha estat més intens entre les persones amb rendes més baixes, quelcom que es pot explicar pel fet que són els col·lectius que ja hauran alliberat tota la seva demanda embassada el 2021.

Pel que fa a l’edat del consumidor, els patrons de consum són molt similars. No obstant això, tal com s’observa al segon gràfic, la substitució de béns de primera necessitat per l’oci i la restauració ha estat major entre els sèniors. Aquest col·lectiu és el que ha registrat taxes de creixement més elevades al sector dels béns de primera necessitat des de la irrupció de la pandèmia,3 de manera que és plausible que, quan s’hagin sentit més segurs, gràcies als avanços en la campanya de vacunació, hagin substituït una part d’aquesta despesa per despesa en restauració.

En la primera part de l’article hem vist com la despesa en transport, en oci i restauració i en turisme ha repuntat de manera significativa en els últims mesos. No obstant això, la recuperació dels béns duradors ha estat més continguda,4 un patró que observem als diferents subsectors que podem capturar amb les dades internes de CaixaBank (vegeu el tercer gràfic). A què és degut aquest fet?

Un segon factor té a veure amb les cadenes de subministrament i amb la capacitat de producció. El fet que la major part de la caiguda del consum durant la pandèmia s’expliqui per la imposició de restriccions5 ha provocat que la demanda s’hagi recuperat molt més ràpid en comparació amb les crisis precedents (de fet, els nivells de consum en totes les categories de béns ja són superiors als nivells del 2019). No obstant això, en molts sectors, l’oferta no s’ha pogut recuperar tan ràpidament.

Aquest desajustament entre l’oferta i la demanda ha tensionat molt les cadenes de subministrament, en especial en el transport marítim. Al sector dels béns duradors, on el producte final és molt sovint fruit d’una llarga cadena de producció, aquesta situació és especialment rellevant. El preu per enviar un contenidor amb mercaderia amb vaixell s’ha disparat en els últims mesos i ha assolit cotes no vistes en els últims anys, quelcom que ha provocat que moltes empreses s’hagin quedat sense aprovisionaments per poder mantenir el nivell de producció (vegeu el cinquè gràfic).