Castella i Lleó
Segons les nostres estimacions, el PIB de Castella i Lleó creixerà el 2024 un 2,4%, una mica per sota de l’economia espanyola (2,8%). Per bé que l’ocupació presenta una evolució més modesta que la mitjana, s’aprecia una tònica més positiva de la indústria i de les exportacions, secundades pel millor comportament del sector automotriu, alhora que les condicions meteorològiques favorables faciliten la recuperació del sector agrari.
- El PIB de Castella i Lleó és el 4,8% del total nacional, de manera que ocupa el setè lloc entre totes les regions.
- En termes de demografia, té gairebé 2,4 milions d’habitants, l’equivalent al 5,0% de la població total d’Espanya, i és la sisena regió més poblada del país. És una de les regions més envellides, ja que el 26,9% té més de 65 anys (la mitjana nacional se situa en el 20,4%).
- El seu PIB per capita se situa en 26.992 euros (2022), un 4,2% menys que la mitjana espanyola. La regió ha anat convergint en els últims anys, en un context de fort retrocés demogràfic i creixement econòmic modest.
- Quant a la seva estructura productiva, Castella i Lleó destaca per tenir més pes relatiu del sector públic (un 20,9% vs. el 17,8% de la mitjana espanyola), de l’agricultura (un 5,2% vs. un 2,6%) i de la indústria manufacturera (un 16,4% vs. un 12,5%), especialment en el sector agroalimentari, en l’automoció i en la indústria química farmacèutica. En canvi, la participació és inferior en comerç, transport, hostaleria i lleure (24,4% vs. 28,4%) i els serveis lligats a la indústria (22,1% vs. un 28,5%).
- Tot i que en els darrers anys la regió ha intensificat la seva orientació exportadora, el pes de les exportacions de béns sobre el PIB (23,1%) és inferior a la mitjana espanyola (28,9%). L’any 2023, va exportar béns per valor de 17.172 milions d’euros, cosa que suposa el 4,5% de les exportacions espanyoles. Els sectors exportadors principals són l’automoció (34,1% del total), l’alimentació (18,7%) i els productes químics (10,7%). La regió aglutina el 45% dels pneumàtics i les cambres que exporta Espanya.
Taula d’indicadors estructurals
1992 |
2002 |
2012 |
2022 |
||||
PIB per capita |
Euros |
8.762 |
16.419 |
20.920 |
26.992 |
||
100 = Espanya |
89,5 |
90,7 |
94,9 |
95,8 |
|||
Població |
Milers d’habitants |
2.535 |
2.464 |
2.517 |
2.384 |
||
Creixement mitjà anual en el decenni (%) |
–0,2 |
–0,3 |
0,2 |
–0,5 |
|||
% sobre el total d’Espanya |
6,5 |
5,9 |
5,4 |
5,0 |
|||
% de població > 65 anys |
18,6 |
22,7 |
23,3 |
26,5 |
|||
Pes de les exportacions de béns sobre el PIB |
% |
… |
19,6 |
22,1 |
23,1 |
||
|
Segons les nostres estimacions, el PIB de Castella i Lleó creixerà el 2024 un 2,4%, una mica per sota de l’economia espanyola (2,8%). Per bé que l’ocupació presenta una evolució més modesta que la mitjana, s’aprecia una tònica més positiva de la indústria i de les exportacions, secundades pel millor comportament del sector automotriu, alhora que les condicions meteorològiques favorables faciliten la recuperació del sector agrari.
Les previsions de CaixaBank Research apunten al fet que Castella i Lleó perllongarà la senda expansiva el 2025, tot i que a un ritme desaccelerat, amb un creixement del PIB del 2,1% (el 2,3% per a Espanya). El creixement de les exportacions s’esmorteirà en un context d’escàs dinamisme de la zona de l’euro, a causa, principalment, de la debilitat alemanya. Pel costat positiu, la correcció de la inflació i la relaxació de la política monetària haurien d’afavorir la reactivació de la despesa de les famílies; així mateix, un grau més elevat d’implementació dels fons NGEU hauria d’impulsar la inversió.
El comportament del mercat laboral de Castella i Lleó es mostra una mica menys fort que en el conjunt del país. El 2023, l’afiliació va créixer un 1,8% de mitjana anual (2,7% a Espanya), mentre que al setembre d’enguany el ritme s’accelera fins al 2,0 % interanual (vs. 2,3%), gràcies, sobretot, a les activitats administratives, la sanitat i l’educació, enfront de la caiguda de l’ocupació en l’agricultura. Per la seva banda, la taxa d’atur es va situar el 2T 2024 en el 9,8%, 1,5 punts per sota de la mitjana del país.
El consum es manté letàrgic a la regió, a la vista de l’evolució de les vendes al detall en volum. Després del fort retrocés de 2022, a causa de l’entorn inflacionista, el rebot l’any 2023 va ser molt escàs (0,4% vs. 2,9% al conjunt del país), mentre que els primers vuit mesos de 2024 es prolonga la seva debilitat (0,4% interanual vs. un 1,6%). En conseqüència, és una de les regions més allunyades pel que fa al consum dels nivells prepandèmia del 2019 (un –4,1% vs. +3,7% a Espanya).
Després d’anotar el 2022 el pitjor registre de totes les regions, molt afectada per l’impacte dels colls d’ampolla als mercats internacionals i pels costos energètics elevats, la producció industrial de Castella i Lleó va experimentar un intens rebot al 2023 (+3,1% vs. –1,4% a Espanya), amb el suport del sector de l’automoció, de la indústria química i de la del subministrament elèctric. El bon to manté la continuïtat el 2024, amb un creixement del 5,4% interanual fins a l’agost (vs. 0,4%), amb dades sense corregir d’estacionalitat i efecte calendari.
Les exportacions de béns de Castella i Lleó estan anotant els millors registres de totes les regions. El 2023, gràcies al dinamisme de l’automòbil, de les semimanufactures (sobretot pneumàtics i cambres) i dels aliments (productes preparats), les vendes de la regió a l’exterior van créixer un 15,9%, enfront del retrocés de l’1,4% de mitjana al país. Enguany, amb les dades fins a l’agost, el contrast continua sent significatiu, ja que creixen un 16,6% interanual, mentre que en el conjunt del país retrocedeixen un 0,5%.
Taula d’indicadors
Mitjana 2008-2013 |
Mitjana 2014-2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
2023 |
2024 |
Última dada |
||
Activitat i preus |
PIB real* |
–1,9 |
1,9 |
–8,7 |
4,5 |
3,1 |
2,2 |
2023 |
|
–1,7 |
2,8 |
–10,9 |
6,7 |
6,2 |
2,7 |
||||
Comerç al detall |
–3,1 |
1,3 |
–4,7 |
1,3 |
–1,5 |
0,4 |
0,4 |
agost-24 |
|
–5,2 |
2,3 |
–5,2 |
3,6 |
0,8 |
2,9 |
1,6 |
|||
Índex de producció industrial |
–5,3 |
–0,1 |
–9,1 |
5,2 |
–3,4 |
3,1 |
5,4 |
agost-24 |
|
–5,3 |
1,8 |
–9,2 |
7,1 |
2,5 |
–1,4 |
0,4 |
|||
Índex d’activitat de serveis |
–4,0 |
2,7 |
–10,5 |
21,3 |
13,2 |
1,5 |
3,6 |
agost-24 |
|
–4,6 |
5,1 |
–15,6 |
22,0 |
18,3 |
2,2 |
2,8 |
|||
Índex de preus al consum |
1,8 |
0,7 |
–0,6 |
3,5 |
9,5 |
3,4 |
1,1 |
setembre-24 |
|
1,7 |
0,7 |
–0,3 |
3,1 |
8,4 |
3,5 |
1,5 |
|||
Mercat laboral |
Afiliats a la Seguretat Social |
–2,9 |
1,9 |
–1,9 |
1,5 |
2,0 |
1,8 |
2,0 |
setembre-24 |
–3,1 |
3,2 |
–2,1 |
2,5 |
3,9 |
2,7 |
2,3 |
|||
Afiliats no afectats per ERTO |
–2,9 |
1,9 |
–7,7 |
5,7 |
5,0 |
2,8 |
2,8 |
setembre-24 |
|
–3,1 |
3,2 |
–9,2 |
7,3 |
7,3 |
3,4 |
2,5 |
|||
Taxa d’atur |
16,3 |
15,4 |
12,1 |
11,6 |
9,9 |
9,7 |
9,8 |
2T 2024 |
|
20,2 |
18,8 |
15,5 |
14,9 |
13,0 |
12,2 |
11,3 |
|||
Taxa d’atur de menors de 25 anys |
37,0 |
39,1 |
34,6 |
30,4 |
27,8 |
28,3 |
30,8 |
2T 2024 |
|
42,5 |
42,5 |
38,3 |
44,5 |
24,4 |
28,8 |
26,6 |
|||
Sector públic |
Dèficit públic |
–2,4 |
–0,9 |
0,3 |
–0,1 |
–1,1 |
–0,7 |
–1,1 |
2T 2024 |
–2,7 |
–0,9 |
–0,2 |
0,0 |
–1,1 |
–0,9 |
–1,0 |
|||
Deute públic autonòmic |
9,0 |
19,8 |
23,4 |
22,1 |
20,3 |
19,4 |
18,8 |
2T 2024 |
|
12,3 |
23,9 |
26,9 |
25,3 |
23,1 |
21,7 |
21,9 |
|||
Mercat immobiliari |
Preu habitatge |
–7,8 |
2,6 |
2,4 |
3,6 |
6,1 |
2,8 |
6,9 |
2T 2024 |
–8,1 |
5,3 |
2,1 |
3,7 |
7,4 |
4,0 |
7,8 |
|||
Compravenda d’habitatge |
–13,5 |
7,7 |
–11,0 |
35,8 |
11,8 |
–3,7 |
0,8 |
juliol-24 |
|
–10,8 |
9,7 |
–16,9 |
34,8 |
14,8 |
–10,2 |
–1,3 |
|||
Sector exterior i turisme |
Exportacions de béns |
5,0 |
2,8 |
–8,8 |
11,1 |
–0,2 |
15,9 |
16,6 |
agost-24 |
4,6 |
3,9 |
–9,4 |
20,1 |
22,9 |
–1,4 |
–0,5 |
|||
Pernoctacions turístiques |
–2,5 |
4,9 |
–58,8 |
66,5 |
42,2 |
7,3 |
1,6 |
agost-24 |
|
0,7 |
3,0 |
–69,2 |
78,3 |
73,3 |
7,1 |
5,0 |
Nota: * La dada de PIB de 2023 de les comunitats autònomes és una estimació elaborada per CaixaBank Research.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE, Banc d’Espanya, MITRAMISS, Ministeri d’Hisenda i DataComex.
A continuació s'inclouen un seguit de gràfics comparatius dels principals indicadors de les diferents comunitats.