Col·lecció Estudis Econòmics

Cerca

Els processos de construcció dels Estats Units d'Amèrica des de finals del segle XVIII i de la Unió Europea des de mitjan el segle XX són les principals mostres que pot existir una vasta unitat política d'àmbit continental basada en principis democràtics. Tanmateix, mentre la Unió Europea continua sent un projecte ple d'incerteses, l'experiència prèvia de la construcció dels Estats Units d'Amèrica constitueix la millor referència per a l'avanç cap a una federació democràtica. En aquest nou volum de la Col·lecció Estudis Econòmics del Servei d'Estudis de "la Caixa", Josep M. Colomer mostra que els límits territorials de la Unió Europea, com el seu moment els de la Unió americana, no estan determinats per la geografia o el destí, sinó que reflecteixen la capacitat que té la unió d'assimilar i institucionalitzar coherentment els seus components. La construcció d'un imperi a partir d'estats ja existents implica la renúncia a una única font de sobirania a favor d'una divisió de poders entre múltiples nivells de govern. Josep M. Colomer és membre electe de l'Acadèmia Europaea i soci vitalici de l'Associació Americana de Ciència Política. Autor de més de 30 llibres publicats en sis idiomes.

El primer objectiu d'aquest nou volum de la Col·lecció Estudis Econòmics, que edita el Servei d'Estudis de "la Caixa", és exposar els principals problemes que cal afrontar per tractar les qüestions fonamentals associades amb l'anàlisi i la política econòmica del canvi climàtic. Un segon objectiu consisteix en facilitar els instruments conceptuals necessaris. El tercer objectiu del llibre és explicar les aportacions de l'anàlisi econòmica amb relació al canvi climàtic; està centrat en l'anàlisi econòmica convencional, neoclàssica. Quins enfocaments de l'anàlisi econòmica són elsmés rellevants per entendre els diferents aspectes que relacionen l'economia i el canvi climàtic? Quin és el seu nivell d'adaptació als problemes i quines són les insuficiències? El treball no té la pretensió de fer un panorama exhaustiu de les contribucions de l'anàlisi econòmica als diferents aspectes del canvi climàtic. Per la seva banda, la política econòmica està reflectida en termes de l'anàlisi dels instruments existents, sense entrar –però– en un relat sistemàtic de les polítiques concretes vigents a les diverses institucions. El llibre està escrit des d'una posició que comparteix les diagnosis i les previsions realitzades pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

L'envelliment de la població és, sens dubte, un dels grans reptes amb què s'enfronten els països avançats. S'ha escrit molt, fins i tot des d'aquesta Col·lecció, sobre la pressió que aquest fenomen exercirà en els sistemes públics de pensions, la sanitat i altres serveis socials, i sobre les diferents opcions de reforma per garantir- ne la sostenibilitat. Però el repte també té un vessant molt més personal, ja que l'envelliment afecta les actituds i els comportaments dels seus protagonistes i això, al seu torn, incideix en el disseny de les polítiques públiques i la resposta del sector privat. Aquesta és, precisament, la perspectiva que adopta el treball de Víctor Pérez-Díaz i Juan Carlos Rodríguez, que publica el Servei d'Estudis de "la Caixa" en la seva Col·lecció Estudis Econòmics. En aquest estudi, els autors disseccionen de manera detallada els resultats d'una enquesta efectuada a persones d'entre cinquanta i setanta anys, pertanyents a la que anomenen una generació de transició. De transició perquè es tracta d'un grup de persones que estan transitant del món laboral a la jubilació; i, també, perquè és la generació que va protagonitzar la gran transició espanyola tant en l'esfera econòmica com en la política als anys seixanta i setanta, respectivament. Els resultats revelen un conjunt d'experiències i actituds extremadament divers en totes les dimensions analitzades –la situació laboral, les finances, la salut i la vida familiar i social–. D'aquesta manera, l'estudi personalitza aquest repte col·lectiu que representa l'envelliment, alhora que matisa alguns dels estereotips sobre aquesta generació.

Amb gairebé mig segle a l'esquena, la Política agrària comuna es troba en una cruïlla històrica en què coincideixen la quinta ampliació comunitària, que ha elevat a vint-i-cinc el nombre dels països de la Unió Europea, l'aplicació de les reformes en la regulació agrària i el final de la ronda de negociacions amb l'Organització Mundial del Comerç per obrir el mercat comunitari a l'internacional. Es tracta d'una ocasió propícia per fer balanç del llarg, i de vegades tortuós, camí que ha fet fins ara aquesta transcendental política comunitària. A més, s'ha de mirar endavant i deixar apuntats els reptes que té plantejats tot un sistema regulador i d'intervenció de l'agricultura que ha estat un component essencial del procés d'integració europea. Aquesta és la tasca que ha desenvolupat un prestigiós equip d'acadèmics dirigits per José Luis García Delgado, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Complutense, i M. Josefa García Grande, professora titular d'Economia Aplicada de la Universitat de Valladolid.

Un país modern i dinàmic necessita una elevada taxa de creació d'empreses per aprofitar amb eficàcia les noves oportunitats que brinden els canvis tecnològics, de mercat, institucionals i socials, i substituir d'aquesta manera les empreses que ja han complert el seu cicle de vida. Una demografia empresarial vigorosa contribueix al creixement, a la creació d'ocupació de qualitat i a la modernització de l'economia. Això no obstant, la creació d'empreses és una activitat arriscada, com indica el reduït nombre d'èxits i de supervivència de noves empreses. Per això, el Servei d'Estudis de "la Caixa" va encarregar al professor Josep Maria Veciana el text que ara presentem. El professor Veciana, reconegut especialista no únicament a Espanya sinó també a Europa, desenvolupa amb rigor i claredat els principals components del procés de creació d'una empresa, i dedica una atenció especial als aspectes que solen ser més rellevants per als nous empresaris. També ofereix informació sobre les ajudes públiques disponibles per als emprenedors que decideixin crear la seva empresa.

¿Com evoluciona la competitivitat de l'economia espanyola? Indicadors recents alerten sobre un retrocés important des de 1999. Això no obstant, la convergència real amb Europa avança favorablement, segons dades de producció, renda i ocupació. ¿No indica aquesta evolució guanys de competitivitat? ¿A què és deguda aquesta paradoxa? A partir d'aquesta pregunta, un equip de prestigiosos economistes de l'IVIE (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques), dirigits pel catedràtic de la Universitat de València i director de l'esmentat institut, Francisco Pérez, ens ofereixen una reflexió àmplia, rigorosa i clara sobre un problema la complexitat del qual no sempre es recull en els debats i publicacions recents. El problema de la competitivitat de l'economia espanyola se sol abordar, amb raó, com un problema de preus i costos; però la realitat és més àmplia. Els autors ofereixen una síntesi de tots els seus components. Distingeixen entre competitivitat agregada i exterior, i presenten la incidència dels preus, els costos, la productivitat, l'especialització productiva i geogràfica, i el paper de la demanda i dels canals de comercialització, en l'evolució de la competitivitat. D'aquesta manera, es poden plantejar els veritables reptes de l'economia espanyola per millorar les seves posicions: capacitat de competir en preus i costos, impulsar l'especialització cap a productes amb un creixement i rendibilitat més grans, i treballar sobre els canals de distribució nacionals i internacionals.

El pes del sector públic en les economies del nostre entorn equival aproximadament a gairebé la meitat del producte interior brut. La magnitud dels recursos que s'assignen a aquest sector, la seva importància social i política, i els seus efectes, positius i negatius, en la competitivitat de les empreses en un marc de globalització creixent plantegen dues grans qüestions. Què ha de fer i què pot deixar de fer, el sector públic? Com es pot gestionar aquesta ingent quantitat de recursos? La primera qüestió ha estat l'objecte d'un ampli debat, tant a la Unió Europea com als Estats Units, als països en transició cap a una economia de mercat i als països en desenvolupament. Una part d'aquest debat va quedar reflectida en el volum 15 d'aquesta Col·lecció d'Estudis Econòmics, titulat La cultura de l'estabilitat i el consens de Washington. La segona pregunta, això no obstant, ha estat menys abordada, malgrat el seu innegable interès i la preocupació ciutadana sobre com es gestionen els recursos que es posen a la disposició de les administracions públiques. Per aquesta raó, el Servei d'Estudis de "la Caixa" ha considerat oportú encarregar un treball sobre aquest tema a l'equip dirigit pel professor Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i un dels principals especialistes en economia del sector públic. L'estudi ofereix un ampli panorama dels instruments de gestió pública més recents. Mostra com s'ha passat d'un enfocament de jerarquia centralitzada, feixugament burocràtic, on suposadament es donava prioritat a les garanties d'equitat i control, a un enfocament més descentralitzat, focalitzat en l'eficiència, al servei de l'interès públic.

L'estrangerització dels sistemes bancaris de l'Amèrica Llatina és un dels fenòmens més singulars de la història bancària de l'última dècada. És àmpliament conegut el paper primordial que la banca espanyola ha jugat en aquest procés. A més a més, hi ha abundant bibliografia sobre les raons que l'han empès a emprendre aquesta expansió internacional i sobre el seu abast. Tanmateix, són molt menys conegudes les característiques estructurals dels sistemes bancaris llatinoamericans, la seva evolució recent i, en especial, l'encaix entre les importants reformes estructurals que han experimentat aquests sectors en l'última dècada i els interessos dels grans grups bancaris internacionals. L'objectiu d'aquest estudi és omplir aquest buit fent una anàlisi de quatre dels sistemes bancaris més representatius de la regió llatinoamericana, els de Brasil, Mèxic, Argentina i Xile. En capítols successius, es presenten les característiques estructurals bàsiques d'aquests sectors bancaris i la seva història més recent, en la mesura que ajuda a comprendre'n la realitat actual. Així mateix, s'apunten els principals reptes pendents per a la banca de cada país. Un últim capítol integra, a tall de conclusions, tots aquests elements des d'una òptica més global, per determinar les causes i els efectes més significatius d'una reforma que ha transformat el panorama bancari de tot un continent.

Casos com el d'Enron, que es dóna en un marc institucional en què se suposa l'existència de la màxima protecció per als accionistes, han posat d'actualitat un cop més el debat social sobre el govern corporatiu. La separació entre propietat i gestió de les empreses permet que inversors i directius assumeixin les funcions que s'adapten millor a les seves preferències i habilitats, fet que contribueix a la creació sostinguda de riquesa. Però aquesta especialització comporta un risc: que la persona que controla els recursos financers invertits (el directiu) aprofiti en benefici propi els fons rebuts, en contra, fins i tot, dels interessos del propietari, amb l'agreujant que el risc habitual del negoci és molt difícil de separar del risc de prendre decisions intencionadament contràries a l'interès de l'inversor. El terme «govern de l'empresa» fa referència al conjunt de mecanismes, interns i externs a l'organització, establerts per protegir els inversors del risc d'abús quan perden el control sobre els recursos financers que inverteixen. A més a més, aquests mecanismes n'augmenten la confiança, ja que generen una rendibilitat satisfactòria i, al mateix temps, fan possible la gestió professional de les empreses. En aquest volum, Vicente Salas, catedràtic de la Universitat de Saragossa i un dels experts més reconeguts en aquest tema, exposa les principals aportacions i enfocaments sobre aquest debat.

Amb un llenguatge clar, amè i rigorós, Fèlix Badia, periodista i responsable de la secció de noves tecnologies de La Vanguardia, efectua un recorregut per Internet i les seves implicacions. La història d'Internet, les infraestructures que possibiliten accedir-hi i les seves conseqüències polítiques i socials, així com els seus efectes sobre el dret a la intimitat, les possibilitats que obre a l'augment de l'eficàcia i la participació en l'administració pública, els canvis organitzatius, el comerç electrònic, el paper de la xarxa en les empreses, tant en les «punt.com» com en les tradicionals, la «catàstrofe» borsària i les perspectives de futur, són analitzats per un dels especialistes més prestigiosos. Disposem així d'un document que explica el més important de la tecnologia i l'economia d'Internet, i contribueix significativament a millorar la comprensió d'un canvi que ens afecta a tots.

El balanç dels efectes de l'ampliació de la Unió Europea a deu nous membres, principalment de l'Europa Central i Oriental, no és optimista per a l'economia espanyola. Aquesta ampliació, a diferència de l'anterior, que va admetre Àustria, Finlàndia i Suècia, tindrà importants conseqüències polítiques, institucionals i econòmiques, la transcendència de les quals augmentarà en funció del nombre de nous països membres i de les seves especials circumstàncies. A més a més, aquestes conseqüències es materialitzaran de manera diferenciada segons els països. Per això sorgeix la pregunta sobre l'impacte que tindrà en l'economia espanyola. Els autors, reconeguts especialistes en temes europeus, responen amb claredat aquesta qüestió i s'aturen en els aspectes més rellevants: fons estructurals, comerç, inversió directa, moviments migratoris i equilibris macroeconòmics. Plantegen, a més a més, vies d'acció per reduir els riscos i per aprofitar les oportunitats.

L'euro ha transformat molts aspectes de la vida econòmica i financera des de la seva creació l'any 1999. L'euro no ha pogut funcionar amb normalitat perquè no ha existit com a moneda física d'ús quotidià. El peculiar disseny de la transició a l'euro va convertir aquests tres primers anys en un període transitori en què la moneda europea no va poder complir totes les seves funcions en tant que diner. Però en qualsevol cas el seu impacte sobre les economies ha estat molt important. En aquest estudi es revisen els efectes directes de la implantació de l'euro i es presta una atenció especial a la política monetària i al tipus de canvi. També s'examinen els efectes i les influències de la moneda única sobre l'economia de la zona de l'euro tenint en compte les limitacions que imposa el fet que els tres anys del període transitori no són un espai de temps suficient per arribar a resultats concloents. També s'intenta identificar l'impacte sobre l'economia espanyola, la despesa dels consumidors, la inversió de les empreses, els comptes del sector públic, el finançament de companyies i particulars, l'ocupació, etc. Un últim capítol sintetitza les conclusions principals.