Els bancs centrals agafen les regnes
Els mercats tanquen amb calma un trimestre turbulent. Després d’un estiu de volatilitat, protagonitzat per caigudes borsàries i per descensos en els tipus d’interès sobirans, el mes de setembre es va caracteritzar per una recuperació del to als mercats financers. Els principals catalitzadors d’aquesta millora van ser l’anunci formal de la represa de les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i les mesures acomodatícies dels principals bancs centrals (amb una retallada de tipus de la Fed i un nou paquet d’estímul del BCE). Així, l’aversió al risc, que havia imperat durant una gran part dels mesos de juliol i d’agost, va afluixar la pressió sobre la majoria d’actius i va propiciar una recuperació cautelosa de les borses i dels tipus d’interès sobirans. Només en la part final del mes, la concurrència de diversos esdeveniments puntuals de naturalesa geopolítica (com els atacs amb drons a la major refineria de l’Aràbia Saudita) i la publicació d’alguns indicadors econòmics una mica decebedors, principalment a la zona de l’euro, van avivar el nerviosisme d’uns mercats que continuen susceptibles a les declaracions polítiques, als missatges dels bancs centrals i a la incertesa sobre la desacceleració de l’economia global.
La Fed abaixa els tipus d’interès en resposta a les fonts de risc. En la reunió del setembre, la institució monetària dels EUA va retallar els tipus d’interès en 25 p. b. (fins a l’interval 1,75%-2,00%) i va basar la decisió en unes pressions inflacionistes contingudes i en la persistència dels riscos sobre l’escenari (principalment, la incertesa sobre les negociacions comercials entre els EUA i la Xina i la moderació de l’activitat global). Igual que en la reunió del juliol, la decisió no va ser unànime, i els presidents de les Fed regionals de Kansas i de Boston van votar a favor de mantenir els tipus, mentre que el de la Fed de St. Louis va defensar una retallada de 50 p. b. Aquesta divisió es va reflectir, també, en la senda de tipus d’interès esperada en els propers trimestres: en concret, l’anomenat dot plot mostra que 7 dels seus membres apunten a una nova retallada abans d’acabar l’any, mentre que els 10 restants es troben dividits entre mantenir-los o tornar-los a apujar. Pel que fa al quadre macroeconòmic, tant la descripció de l’escenari econòmic com les noves projeccions d’activitat per a l’any vinent es van mantenir favorables i sense canvis destacables, tot i que els membres de la Fed van remarcar la feblesa percebuda en la inversió privada i en el sector exterior. D’altra banda, la Fed de Nova York, per primera vegada en més de 10 anys, va realitzar diverses injeccions de liquiditat en el sistema interbancari, atès el repunt en els tipus d’interès interbancaris a molt curt termini. El drenatge gradual de les reserves que els bancs domèstics dipositen a la Fed, arran de la disminució de la dimensió del balanç de la Reserva Federal en els últims mesos, va provocar tensions de liquiditat en les jornades en què les empreses havien d’afrontar les obligacions tributàries.
El BCE rellança l’estímul monetari. En resposta a un escenari econòmic més decaigut a la zona de l’euro, en l’última reunió, el BCE va oficialitzar el nou programa d’estímuls monetaris que havia preanunciat en la reunió del juliol. Les noves mesures van consistir en la retallada del tipus d’interès de la facilitat de dipòsit de 10 p. b. (fins al –0,50%) i en la represa de les compres netes d’actius (que havien finalitzat al desembre) a partir del novembre a un ritme mensual de 20.000 milions d’euros. A més a més, amb la finalitat de reduir els possibles efectes adversos de l’extensió de l’entorn de tipus baixos en el sistema financer, el BCE va millorar l’atractiu de les injeccions de liquiditat (TLTRO-III) ampliant el termini i reduint el cost i va anunciar un sistema de tiering (només una part de l’excés de liquiditat dipositat al BCE estarà gravada al tipus de dipòsit). Finalment, el BCE no va indicar una data orientativa per al final del programa (com sí que ho havia fet en ocasions anteriors) i va suggerir que l’entorn de tipus baixos prevaldrà fins a veure senyals clars de recuperació de la inflació. No obstant això, algunes decisions (com les compres d’actius) no van tenir el suport unànime del Consell de Govern, i algunes informacions van arribar a relacionar aquest fet amb la dimissió de Sabine Lautenschläger dies després.
Els tipus sobirans flexionen a l’alça. Malgrat que els bancs centrals van adoptar un to més acomodatici, les cotitzacions financeres reflectien l’expectativa per part dels inversors d’un major estímul, motiu pel qual, en resposta a les reunions de la Fed i del BCE, els tipus d’interès sobirans van desfer una part del descens experimentat durant l’estiu, amb alces fins als 17 p. b. als EUA i de 13 p. b. a Alemanya. No obstant això, els tipus es mantenen en mínims dels últims anys, mentre que les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van comprimir de manera generalitzada. També van contribuir en aquest sentit la millora de la valoració creditícia per part de l’agència de rating Standard & Poor’s d’Espanya (alça del rating d’A– a A) i de Portugal (rating estable en BBB, però millora de la perspectiva) i la bona acceptació per part dels inversors de la nova coalició de Govern a Itàlia.
Les borses es recuperen després de l’estiu. A les decisions dels bancs centrals, es va unir un to més conciliador en les tensions comercials entre els EUA i la Xina, que van contrastar amb l’escalada de l’agost. Aquestes circumstàncies, en un mes sense grans notícies empresarials, van afavorir la recuperació de l’apetència pel risc, i les principals borses de les economies desenvolupades i emergents van tancar el mes amb alces generalitzades (S&P 500 dels EUA, +1,7%; Eurostoxx 50, +4,2%, i MSCI Emergents, +1,7%).
Les tensions geopolítiques encareixen el petroli. L’atac amb drons a la major refineria de l’Aràbia Saudita, que va reduir gairebé al 50% la capacitat productiva del país, va provocar un repunt fort, però breu, del preu del petroli al setembre. En concret, inicialment, els temors a un possible descens de l’oferta van arribar a encarir el barril el 20% i el van situar per damunt dels 68 dòlars. No obstant això, les declaracions del Govern saudita assegurant una ràpida recuperació de la capacitat productiva i l’àmplia disponibilitat de reserves de cru als EUA i a la majoria de les economies avançades van calmar els ànims dels inversors i van afavorir la moderació dels preus fins a nivells propers als 60 dòlars.
