Portugal: una forta capacitat de recuperació i la vacuna, claus per al 2021
L’activitat ha mostrat una forta capacitat de recuperació (avanç del PIB del 13,3% intertrimestral en el 3T, amb una reactivació generalitzada de les demandes interna i externa), però la segona onada d’infeccions està provocant una interrupció puntual de la recuperació en el 4T. Des de l’octubre, s’ha produït una reducció en els indicadors de mobilitat, tot i que es mantenen molt per damunt dels nivells de l’abril/maig. Així mateix, a l’octubre, els pagaments amb targeta es van estabilitzar en termes interanuals, les vendes al detall van caure el 0,7% interanual i el creixement de les vendes de ciment es va desaccelerar de forma considerable, fins a l’1,3% interanual. Les dades disponibles per al novembre són més escasses, però, fins al dia 23, les vendes diàries de cotxes havien caigut el 36% intermensual, mentre que, en el conjunt del mes, els indicadors de sentiment també van retrocedir a tots els sectors. En conjunt, les dades apunten a una reculada del PIB en el tram final de l’any, però amb un descens clarament més gradual i menys profund que a la primavera (esperem una contracció del PIB del 2,6% en el 4T). No obstant això, com el rebot de l’activitat en el 3T va ser més fort del que s’esperava, hem millorat la nostra previsió del PIB per al conjunt del 2020 fins al –8,3%. A més a més, es preveu que l’economia se situï en una via de creixement més sostingut el 2021, amb el suport de la vacunació i de la realització de testos massius, d’una certa represa de l’activitat turística i del suport de la política econòmica domèstica i europea. Així, projectem un creixement del PIB proper al 5% el 2021. Així i tot, l’entorn econòmic i sanitari continua sent molt incert, i, més enllà del rebot inicial, l’economia trigarà temps a recuperar els nivells prepandèmia, de manera que és molt important afinar i implementar bé les mesures de política econòmica, en especial les inscrites en el Pla de Recuperació i Resiliència europeu, i assegurar que són les adequades per impulsar el creixement de fons de l’economia.
L’ocupació continua per sota dels nivells prepandèmia, però, a l’octubre, el nombre de persones ocupades va augmentar en termes intermensuals per cinquè mes consecutiu. Les ofertes de feina han seguit una dinàmica semblant, tot i que l’impacte de la pandèmia sobre el mercat laboral es continua fent notar en la taxa d’atur, que es va enfilar fins al 7,5% a l’octubre (+1,1 p. p. que al febrer). A més a més, és probable que, en els propers trimestres, quan es relaxin les restriccions als acomiadaments imposades arran de l’emergència de la COVID-19 i comencin a aflorar les cicatrius econòmiques de la pandèmia, l’atur augmenti.
Al setembre, el nombre d’hostes en establiments d’allotjament turístic va ser el 52,7% inferior al registrat en el mateix mes del 2019, i els ingressos totals d’aquests establiments van caure el 59,2%. A més a més, el 24% dels establiments d’allotjament turístic van estar tancats o no van registrar cap pernoctació (el 22,8% a l’agost). Aquesta feblesa s’intensifica entre el turisme estranger: el nombre d’hostes no residents va disminuir el 73,8%, amb forts descensos en les pernoctacions de visitants nord-americans, canadencs, xinesos i irlandesos. A més a més, les dades preliminars del mes d’octubre apunten a un empitjorament de la situació: descens interanual del 59,3% en el nombre d’hostes (el –63% en el nombre de pernoctacions).
L’actuació de l’Estat per fer costat a les famílies i a les empreses durant la pandèmia està provocant un fort impacte sobre els comptes públics. Amb dades fins a l’octubre, les mesures relatives a la despesa havien assolit un total de 2.356 milions d’euros, mentre que les mesures de pròrroga, de suspensió i d’exempció de pagament d’impostos expliquen una reducció dels ingressos recaptats en gairebé 1.508 milions d’euros. En aquest context, el dèficit de les Administracions públiques s’ha situat en el 4,3% del PIB en el conjunt dels 10 primers mesos de l’any, amb una caiguda dels ingressos del 6,4% i un increment de la despesa del 5,1%. La pressió sobre els comptes públics es mantindrà fins al final d’enguany, i preveiem que el dèficit s’aproparà al 7% del PIB en el conjunt del 2020. El 2021, s’hauria d’anar reduint fins a nivells una mica inferiors al 6%, gràcies a la reactivació econòmica, tot i que la incertesa és elevada i la pandèmia continuarà afectant els comptes públics.
El dèficit corrent es va situar en els 2.434 milions d’euros (acumulat de 12 mesos). En termes de PIB, el saldo va ser del –1,2% del PIB, amb un dèficit de 0,1 p. p. més que a l’agost i de 0,9 p. p. més que un any abans. Aquest deteriorament reflecteix, entre altres elements, l’efecte negatiu de la pandèmia sobre l’activitat turística internacional. En concret, el superàvit turístic es va situar en el +3,2% del PIB, en relació amb el 6,1% d’un any abans.
Mentre que les noves operacions de crèdit a l’habitatge van augmentar el 3,1% interanual al setembre i es van situar gairebé el 9% per damunt dels nivells prepandèmia, les noves operacions de crèdit a les empreses van caure el 15,3% interanual (el 7% per sota del registre del febrer) i les noves operacions de crèdit al consum van caure el 16,4% (gairebé el 18% per sota del nivell prepandèmia). Això reflecteix la menor confiança de les famílies i l’empitjorament de les perspectives sobre l’evolució de l’atur en els 12 propers mesos, però, gràcies a les moratòries, la cartera de crèdit ha continuat creixent a tots els segments. De fet, al setembre, les moratòries de crèdit van assolir un total de 751.725 contractes, amb una rellevància especial del crèdit a l’habitatge i d’altres crèdits hipotecaris (més del 42% del total). A més a més, recentment, s’ha prolongat fins al març del 2021 el període per adherir-se a les moratòries.
