Desinflació

La taxa d’inflació s’ha situat per sota del 2,0% a Espanya. Encara no es pot donar per tancat el xoc inflacionista, però la dada que s’ha conegut el mes de juny (en concret, un 1,9%) podria marcar l’inici d’una nova fase per a l’economia espanyola. A diferència del que solia passar històricament, mentre que la majoria d’economies desenvolupades encara pateixen augments de preus elevats (jutgin-se el 5,5% de la zona de l’euro i el 4,0% dels EUA), sembla que, aquesta vegada, l’economia espanyola va un pas per davant i ja presenta taxes moderades d’inflació. Els propers mesos seran claus per confirmar que no es tracta d’un fet puntual. I, si es ratifica aquesta nova tendència, les implicacions seran molt positives.

Els senyals que la inflació es pot estar endinsant en una nova fase són múltiples, però en destaquen tres. Primer, els factors que van impulsar l’augment de preus en primera instància ja s’han esvaït. El preu del petroli i el del gas es troben en nivells similars als de l’any 2021, així com el de la resta de primeres matèries que també van experimentar un fort augment després de la invasió russa d’Ucraïna. Deixar de posar llenya al foc és el primer pas perquè s’apagui.

Segon, el canvi de to és generalitzat en la majoria de components de l’IPC, de manera que sembla que els efectes indirectes del xoc inicial sobre el conjunt de béns de consum estan arribant al seu final. Així, mentre que, al gener, prop del 25% dels béns presentaven un augment de preus superior al 20% (variació mensual anualitzada ajustada d’estacionalitat), al maig, la proporció amb prou feines assolia el 2% i més del 30% dels béns ja anotaven una caiguda de preu. Aquest canvi de tendència també s’observa en els aliments. En aquest cas, el 45% va arribar a presentar un augment de preus superior al 20%, però les últimes dades mostren que aquesta situació s’ha revertit. Gairebé no hi ha aliments que registrin augments de preus tan elevats, i, en canvi, prop del 30% anoten caigudes de preu.

Tercer, les pressions salarials estan sent contingudes. Segons l’indicador de salaris de CaixaBank Research, els ingressos salarials van augmentar un 3,9% al maig. A més a més, gràcies a l’acord assolit entre la patronal i els sindicats, podem anticipar que, en els propers anys, no es produirà una acceleració, de manera que no s’hauria de convertir en un factor que dificulti l’ajust de la inflació.

Tot això fa pensar que és difícil que, en els propers mesos, es torni a produir un repunt molt significatiu de la inflació. En funció de com evolucioni el preu de l’energia i de quan es retirin les mesures de suport del Govern, la inflació podria repuntar lleugerament per damunt del 3%, però és menys probable que, en els propers trimestres, es torni a superar la cota del 4%.

Si es compleix aquest escenari, les llars podran continuar recuperant el poder adquisitiu que han perdut en els últims trimestres. En concret, és d’esperar que, enguany, la renda bruta disponible per llar en termes reals (és a dir, descomptant l’efecte de l’augment de preus), després de recular un 5,0% el 2022, ja anoti una taxa de creixement positiva, que es podria acostar a l’1,0%.

Un altre aspecte destacable és la millora de la competitivitat de l’economia espanyola que està tenint lloc gràcies a les menors pressions inflacionistes. Des del gener del 2022, l’augment de preus acumulat a la zona de l’euro ha estat 3 p. p. superior al que s’ha registrat a Espanya, un factor que està donant suport a l’excel·lent evolució de les exportacions espanyoles, com es detalla al Focus «Són competitives les exportacions espanyoles?», d’aquest mateix Informe Mensual.