El creixement mundial accelera

El peatge econòmic de les turbulències financeres del començament d'enguany ha estat escàs. Des del març, el clima inversor ha canviat cap a millor. Indubtablement, en aquest gir, han estat crucials els missatges més acomodaticis de la Reserva Federal (Fed), les importants mesures expansives del Banc Central Europeu (BCE) i la fixació de tipus d'interès negatius per part del Banc del Japó (tot i que, amb posterioritat, ha sorprès els inversors mantenint sense canvis els programes de compra de bons). Però el que, segons el nostre parer, ha estat realment essencial ha estat la confirmació que l'economia mundial, fins i tot en un context de riscos creixents, continua accelerant el ritme. Lluny dels auguris més infausts, els EUA no han entrat en recessió (certament, s'han alentit), la Xina va camí de confirmar l'aterratge suau, Europa creix més del previst (sí, han llegit bé: sorpresa positiva de creixement a la zona de l'euro) i els fluxos de capitals han tornat als emergents. Així i tot, res d'això justifica una lectura complaent de la tessitura en què es troba l'economia global. El flanc emergent que­­da lluny de la consolidació, i caldrà parar esment a la situació específica de països que continuen tenint massa fronts oberts (el Brasil i Rússia, en particular) i al fet que es confirmi que el flux de capitals realment es restableix. El mo­­ment de la veritat arribarà, evidentment, quan la Fed reprengui el tensionament monetari després del que entenem que és una pausa temporal. Llavors, amb el dòlar i els tipus d'interès a l'alça, veurem fins a quin punt els emergents resisteixen. També caldrà estar atents a l'evolució xinesa, que afronta el repte d'aconseguir modificar el model productiu sense que el creixement en pateixi les conseqüències. I, en clau més global, caldrà veure com es gestiona el deute, que continua creixent. En alguns països, el problema és l'absència de despalanquejament privat, en uns altres, el públic, però l'excés de deute, vuit anys després de la Gran Recessió, continua aquí.

Els EUA afluixen el ritme temporalment, mentre que la zona de l'euro l'accelera. L'economia nord-americana va créixer, en el 1T, menys del que s'esperava. Creiem, però, que es tractarà d'un alentiment temporal, ja que una part del vaivé a la baixa ha estat conseqüència de la contribució negativa de les existències, que cal esperar que es reverteixi en els pròxims mesos. A més a més, els factors de suport (la laxitud monetària i el dinamisme laboral) es man­­tenen. En aquest context, la inflació continua sent continguda, però les previsions fan pensar que, a mesura que es desfaci l'efecte graó provocat per la forta caiguda del petroli el 2015, repuntarà de forma apreciable. El creixement de la zona de l'euro també va sorprendre en el 1T, tot i que, en aquest cas, perquè va ser superior al previst. Tot i que la dada és preliminar i que cal considera-la amb cautela, confirma que l'escenari de recuperació és cada vegada més sòlid. Si el creixement és la llum, l'ombra continua sent la inflació, que es mostra inesperadament poc inclinada a recuperar-se. Malgrat tot, continuem considerant que aques­­ta dissonància entre una economia que creix i l'absència d'inflació té una naturalesa temporal i que, en aquest mateix 2016, els preus creixeran més clarament.

Espanya confirma un 1T positiu. Malgrat la incertesa viscuda en el 1T, l'economia espanyola ha estat capaç de mantenir un ritme de creixement elevat (del 0,8% intertrimestral en els tres primers mesos de l'any, idèntic al del trimestre precedent). Atesos els indicadors disponibles, el motor de l'expansió va ser, un trimestre més, la demanda interna, que manté un vigor notable, tot i que el sector exterior podria guanyar protagonisme a poc a poc. Aquesta serà la tònica que preveiem per a la resta de l'any: la demanda interna, expansiva, tot i que una mica menys que el 2015, es combinarà amb una aportació creixent del sector exterior. Aquesta dinàmica permetrà un creixement notable, del 2,8%, que continuarà sent superior al dels socis de la zona de l'euro i que permetrà la creació de més de 400.000 llocs de treball. Com és sabut, és el resultat de factors de suport temporal, com un preu del petroli inferior, de mitjana, al del 2015, l'existència d'unes condicions financeres favorables (que es reflecteixen en la bona evolució de la concessió de nous crèdits), la depreciació de l'euro i una política fiscal relativament expansiva. També és conseqüència de les reformes estructurals implementades, que es tradueixen en la recuperació del superàvit corrent, en l'ajust del sector immobiliari i en un procés de despalanquejament privat molt avançat. No obstant això, cal recordar que l'economia espanyola encara ha d'afrontar importants reptes, com reduir la taxa d'atur i no desistir en els esforços de consolidació fiscal que permetin canalitzar una tendència descendent del deute públic.