Impacte de la guerra sobre els escenaris econòmics: menys creixement i més inflació

Les principals conseqüències de la guerra a Ucraïna seran el cost en vides humanes, la destrucció del teixit productiu del país i la major crisi humanitària a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L’FMI apunta al fet que el PIB d’Ucraïna podria recular fins al 35% el 2022, i s’estima que al voltant de 4 milions de persones han sortit del país en les quatre primeres setmanes de guerra, xifra que anirà en augment si el conflicte s’allarga. Rússia, per la seva banda, afrontaria una caiguda, com a mínim, del 8,0% arran de l’impacte de les fortes sancions en vigor.

• 1. Vegeu «El conflicte Rússia-Ucraïna, el nou “cigne negre” del 2022», a l’IM03/2022.

D’altra banda, la forta pujada que ja acumulen els preus energètics i les perspectives que es mantinguin en re­­fe­­rències elevades per més temps expliquen la revisió a l’alça en gairebé 1,0 p. p. de la inflació mitjana a la zona de l’euro per al 2022, fins al 5,3%, nou màxim anual des de l’inici de la sèrie (1997).

Per la seva banda, els EUA es troben en una posició més bona per trampejar l’impacte de les turbulències generades pel conflicte armat a Ucraïna, a causa dels reduïts vincles econòmics i perquè són un productor important d’energia (el 19% del cru i el 24% del gas a nivell mundial el 2020). Així i tot, l’agreujament dels problemes de subministrament de les cadenes globals, la menor capacitat de compra de les famílies en l’actual context d’elevada inflació i el tensionament de les condicions financeres, arran de la retirada dels estímuls monetaris, expliquen la retallada de 0,3 p. p. en el creixement previst per al 2022, fins al 3,2%, al mateix temps que revisem a l’alça en 0,2 p. p., fins al 2,6%, la previsió per al 2023.

En matèria d’inflació, a l’impacte per l’escalada dels preus de l’energia se sumen les pressions internes derivades de l’increment dels salaris. En conseqüència, incrementem en 0,6 p. p. la nostra previsió per a la inflació del 2022, fins al 6,5% en la mitjana anual.

Per a les economies emergents, serà rellevant la seva estructura productiva: les que siguin exportadores netes de primeres matèries es veuran beneficiades pel fort repunt que acumulen els seus preus; mentre que les importadores netes de primeres matèries seran les més afectades. A més a més, cal tenir en compte l’impacte que pot tenir la normalització de les condicions monetàries per part de la Fed, ja que, històricament, ha propiciat sortides de capitals en aquestes economies, la qual cosa posaria en una situació delicada els països amb febleses externes (dèficit per compte corrent i deute extern elevats i nivells de reserves baixos).

Entre els emergents, la Xina seria un cas especial, ja que és tant productora com gran consumidora de commodities, de manera que l’impacte net no seria clar. Més rellevant per a les seves perspectives de creixement és l’aplicació d’una política de COVID zero que ja estava frenant l’activitat en els últims mesos i que està condicionant la revisió a la baixa en les previsions de creixement per al 2022 (el 4,7% vs. el 5,7% estimat al febrer).

Un esment a part mereixen les economies de l’Europa de l’Est i de l’Àsia Central, que, pels seus forts vincles econòmics i financers amb la zona en conflicte, patiran un major impacte negatiu sobre el creixement que altres regions. En balanç, l’impacte net per al conjunt de les emergents és negatiu en creixement (el 4,0% vs. el 4,5% al febrer) i alcista en inflació (el 6,7% vs. el 6,2%).

Així i tot, la magnitud de l’impacte econòmic encara és força incerta i dependrà, en gran part, de la durada del conflicte i de les polítiques econòmiques que es puguin aplicar. El que sembla clar és que la guerra provocarà una retallada important en el creixement i incrementarà la inflació, la qual serà desigual per regions, amb Europa com la zona més afectada.