En destinar una gran part de la producció a l’exportació (el 59% el 2020), l’impacte de la crisi sanitària va afectar menys el sector porcí¹⁴ que altres subsectors de la indústria càrnia espanyola, com l’oví i el caprí, en un any en què la demanda externa va experimentar un repunt excepcional pels efectes de la pesta porcina a la Xina. A més a més, la demanda nacional (que absorbeix el 41% restant) amb prou feines va patir els efectes de la pandèmia, ja que l’augment del consum de carn fresca de porc a la llar (el +9%) va compensar amb escreix el clar descens del consum al canal HORECA (el –47%), que amb prou feines representa el 7% del consum total de porc.¹⁵ Així i tot, els talls més nobles (com la carn transformada, és a dir, els embotits) van patir els efectes de la COVID-19 amb més intensitat, ja que estan més vinculats a la restauració. Així, el consum per capita fora de la llar de pernils i d’espatlles, el producte amb més valor afegit del sector, va caure el 48% el 2020.

No hi ha dubte que el sector porcí és un dels més competitius de l’agricultura espanyola, ja que gairebé la meitat de la producció es destina a mercats exteriors, no solament de la UE, sinó que arriba també als mercats asiàtics (la Xina, el Japó i Corea del Sud representen més del 50% de les exportacions). La trajectòria ascendent que ha exhibit el sector porcí espanyol en l’última dècada s’ha vist reforçada des del 2019 pel repunt extraordinari de les exportacions, que van superar els 7.267 milions d’euros el 2020, després de créixer el 33% el 2019 i el 22% el 2020, una tendència que s’ha mantingut en el 1S 2021 (el +11% en relació amb el 1S 2020). D’aquesta manera, les vendes a l’exterior del sector han passat de representar amb prou feines el 0,7% del total d’exportacions agroalimentàries espanyoles el 2018 a representar gairebé el 5% en només un parell d’anys.

No obstant això, la major part de l’increment de les exportacions en els dos últims anys respon, en gran part, a un factor conjuntural. La irrupció el 2018 de la PPA a la Xina va reduir de manera radical la seva cabanya porcina, que, fins llavors, acaparava el 45% de la producció mundial.16 Per satisfer la seva ingent demanda interna, la Xina es va veure obligada a proveir-se de manera urgent d’altres grans productors mundials. Alemanya, el major productor europeu, va patir també els efectes de la PPA el 2020 i va passar el testimoni a Espanya, que es va convertir en el principal proveïdor del gegant asiàtic i, a més a més, va aconseguir uns preus mai vistos (van créixer el 19% en relació amb la mitjana dels cinc anys anteriors).

Malgrat el fort repunt de les exportacions el 2020, no tots els subproductes n’han sortit igual d’afavorits. Els talls menys nobles (amb un preu per quilo inferior) són els que més han crescut el 2020, tal com es recull al següent gràfic. En canvi, com va succeir al mercat interior, els talls més nobles del porc (com els pernils i les paletes) també van patir el descens de la demanda mundial d’aquesta mena de productes i la reorientació de les exportacions cap a la Xina, un mercat que sol comprar carns més assequibles. D’aquesta manera, si excloem les vendes a la Xina, el valor de les exportacions del sector a la resta de destinacions va recular el 9% el 2020.

Exportacions espanyoles de porcí per subproductes

Com hem vist més amunt, l’extraordinari creixement del sector porcí espanyol en els últims anys és atribuïble, en gran part, a la demanda xinesa. En l’actualitat, la Xina continua patint conats recurrents de la PPA (l’últim i més sever va tenir lloc entre el final del 2020 i el febrer d’enguany), complicats de controlar per la falta de mitjans i de coneixements d’un teixit ramader format, en la seva major part, per granges petites i familiars.

En qualsevol cas, és qüestió de temps que la cabanya porcina xinesa es recuperi i que les necessitats de proveïment fora de les seves fronteres siguin molt menors. De fet, el 2020, alguns dels majors productors del sector porcí a la Xina han fet un gran esforç inversor en forma de granges a gran escala.¹⁷ En conseqüència, l’estratègia espanyola hauria de passar per consolidar la posició competitiva al mercat asiàtic i, sobretot, per reorientar les exportacions cap a mercats amb més valor afegit, on es demandin talls més nobles. Com en el cas del mercat intern, el canal HORECA sol ser el que sol·licita més aquests tipus de talls.

El segon gran repte del sector està vinculat a la transició verda. Des d’un punt de vista mediambiental, el fortíssim creixement de la producció interna és un desafiament per a les regions en què es concentren les explotacions de porcí (Catalunya, Aragó i Castella i Lleó). Al marge de la qüestió de l’ús dels recursos que fa la indústria agroalimentària en conjunt, sobretot el consum d’aigua, el sector del porcí contribueix a la contaminació atmosfèrica per l’amoníac que expulsen els purins dels porcs: en els sis últims anys, la contaminació atmosfèrica per aquesta mena d’emissions s’ha duplicat i ha passat de 9.500 tones el 2012 a 21.000 el 2018, segons el registre oficial de contaminants PRTR.¹⁸

Per tant, el futur del sector es veurà condicionat per la capacitat d’evolucionar cap a una producció molt més sostenible, emmarcada en els objectius mediambientals del nou Pacte Verd Europeu.¹⁹ En aquest sentit, els experts del sector consideren que cal actuar en totes les fases del cicle productiu, des de la cria dels animals fins a la gestió dels residus, així com en les instal·lacions dels animals, en la recollida, en l’emmagatzematge, en el processament i en l’aplicació en el camp de les dejeccions (purins i fems). Malgrat que grans productors del sector s’estan plantejant plans estratègics amb objectius mediambientals concrets, la gran majoria de les empreses són pimes i micropimes que ho tenen més complicat a l’hora d’instaurar aquest tipus de pràctiques. Sens dubte, les noves mesures que s’estan negociant en els plans estratègics per a la propera PAC ajudaran a encaminar el sector cap a aquests objectius mediambientals.