A la tornada de l’estiu, en disposar tant de les dades de creixement del 2T com d’indicadors d’activitat que arriben ja fins a l’agost, la visió sobre les perspectives macroeconòmiques globals s’ha aclarit. Si s’hagués de resumir en un concepte el que està succeint, el substantiu que caldria utilitzar és «normalització». És a dir, estem assistint a un moviment progressiu cap a zones del cicle econòmic gradualment menys afectades per la COVID-19 a moltes economies. Menys afectades no significa en absolut sense impacte (els últims embats de la variant Delta encara són entre nosaltres). Com tampoc implica que la posició cap a l’anhelada «normalització» sigui la mateixa per a tots els països. En termes generals, la Xina i, a distància, els EUA estan avançats en aquest recorregut, i, per aquest motiu, les ultimíssimes dades sobre un menor ritme d’activitat cal entendre-les en aquesta clau (malgrat que, certament, també estan afectades, en part, pels últims embats de la variant Delta esmentats més amunt i per les restriccions corresponents). Per la seva banda, altres economies, en particular a Europa, estan en fases més retardades de la recuperació i, per tant, més inicials d’aquesta «normalització».

Sembla que les tendències anteriors continuaran, i, amb la progressió de la vacunació i sense noves variants de la pandèmia que dificultin l’efecte de les vacunes, s’espera que es pugui anar basculant cap a un 2022 amb un ritme d’activitat mundial encara històricament elevat, però ja no amb les oscil·lacions del 2020 i del 2021. En aquest sentit, les previsions més recents de l’FMI, similars a les que utilitza el conjunt dels analistes, apunten a un creixement mundial una mica inferior al 5% el 2022 (el 6,0% previst per al 2021), amb els avançats a la vora del 4,5% i els emergents per damunt del 5%. També s’espera que les disrupcions d’oferta, en particular les disrupcions en les cadenes globals d’aprovisionament, que pressionen amb intensitat la inflació a gairebé totes les economies, vagin remetent i es confirmi que el xoc de preus té el caràcter temporal previst pels bancs centrals i pels analistes macroeconòmics.

ESTATS UNITS

Potser la manera més sintètica de valorar el trànsit cap a la «normalització» de l’activitat és la distància en relació amb el nivell prepandèmic del PIB. En aquest sentit, i després de créixer l’1,6% intertrimestral en el 2T, la primera gran economia avançada que ha aconseguit aquesta fita és la nord-americana. Malgrat que la taxa d’avanç va ser una mica inferior a la prevista, és robusta i reflecteix amb claredat els efectes del paquet fiscal aprovat a mitjan març (1,9 bilions de dòlars) i de la reobertura de l’economia. A curt termini, el segon element continuarà sent crucial, mentre que cal esperar poc impuls addicional des de la política econòmica (sempre tenint en compte que el que està actiu en les dimensions fiscals i monetàries continua sent excepcionalment alt).

ZONA DE L'EURO

El PIB del conjunt de la regió va augmentar un extraordinari 2,0% intertrimestral i un 13,7% interanual en el 2T 2021 i va superar totes les previsions que s’havien fet. Això va situar el PIB de la regió al voltant del 3,0% per sota del nivell anterior a la pandèmia. Tots els grans països es van reactivar amb força, sobretot els del sud: Alemanya (l’1,6% intertrimestral vs. el –2,0% en el 1T), França (l’1,1% vs. el 0%), Itàlia (el 2,7% vs. el 0,2%) i Espanya (el 2,8% vs. el –0,4%). A més a més, les enquestes confirmen que aquest dinamisme de la zona de l’euro es manté a l’inici del 3T: l’índex de sentiment de la Comissió Europea va assolir nous màxims històrics (119,0 vs. 117,9) al juliol, i l’indicador PMI de Markit també va ratificar el bon pols de l’activitat fins a l’agost.

L’ex­­pan­­sió de la variant Delta ja ha provocat passos enrere en la reobertura (com ho testifica, per exemple, la reculada de l’indicador IFO d’Alemanya de l’agost). Així i tot, els seus efectes sobre l’activitat haurien de ser molt menors que en les onades anteriors (per l’adaptació dels agents i per la forta penetració de les vacunes, amb gairebé el 65% de la població ja vacunada). En balanç, és probable que el creixement a la regió estigui a punt de tocar sostre, i cal esperar una certa «normalització» en els mesos finals de l’any cap a ritmes d’avanç més moderats però encara elevats. En concret, estimem un creixement del 4,7% en el còmput anual del 2021 i del 4,9% el 2022. Són xifres que, a més a més, es veuran secundades pels primers reemborsaments de l’NGEU (els anomenats desemborsaments prefinancers, que es xifren en el 13% de l’NGEU i que ja han arribat a França, a Itàlia, a Espanya i a Portugal, entre altres països). En aquest context, a la zona de l’euro, la inflació ha rebotat (el 3,0% a l’agost vs. el 0,9% al gener). La inflació continuarà volàtil fins al final de l’any. Així i tot, el rebot reflecteix factors transitoris (efectes de calendari, reajustaments de l’IVA, petroli) que s’esvairan el 2022.

EMERGENTS

En el 2T, el PIB va créixer un notable 7,9% interanual (en termes intertrimestrals, l’avanç va ser del +1,3%). Són xifres una mica millors del que es preveia i que testifiquen que la tendència de fons de l’economia és de creixement sòlid. En aquest context, potser hagi sorprès que els indicadors més recents d’activitat industrial, de sentiment econòmic i d’exportacions suggereixen un cert alentiment en aquest 3T. No obstant això, i en línia amb el que s’ha comentat al començament, cal entendre-ho més com un moviment coherent amb la transició cap a taxes de creixement més moderades (afectat, això sí, per petits xocs episòdics de la pandèmia en algunes zones) que com un canvi de tendència. Aquesta evolució globalment positiva deixa un ampli marge de maniobra per relaxar els estímuls públics, per continuar amb la «neteja» dels deutes de baixa qualitat que, després del parèntesi provocat per la pandèmia, es va reprendre en el 4T 2020, i per avançar en la modernització del marc regulador de les big tech (gir que, cal reconèixer-ho, ha estat rebut amb dubtes als mercats).

A dife­­rència de la Xina, altres economies emergents de referència, tot i progressar de forma adequada, encara són lluny de tapar el forat que la pandèmia va obrir en el PIB. Així i tot, cal reconèixer que les xifres del 2T han estat bones. En concret, a l’Índia, el PIB va passar de créixer un mínim de l’1,6% interanual en el 1T 2021 al 20,1% en el 2T 2021, una xifra que, tot i que està afectada per l’efecte de base, també reflecteix un impacte final de la variant Delta menys intens del que es temia. Turquia, per la seva banda, amb un PIB que va créixer el 7,2% interanual en el 1T, va registrar un avanç del 21,7% en el 2T. Com en el cas del país asiàtic, la recuperació turca va ser prou intensa per pal·liar les restriccions imposades durant una part del trimestre (confinament de tres setmanes). Finalment, el PIB del Brasil va créixer el 12,4% interanual en el 2T, una millora clara en relació amb el –1,0% del trimestre precedent. Les perspectives per als propers trimestres són raonablement positives per als tres països, però, en el cas del Brasil, preocupa l’augment de la confrontació institucional i, en el de Turquia, la inflació excessiva (el 18,9% al juliol).