El ressorgir de la indústria després de la pandèmia
L’arribada de la pandèmia va ser un cop dur per a un sector que ja travessava una situació delicada arran de les tensions comercials i de les disrupcions al sector de l’automòbil a nivell europeu. Així, la caiguda de l’activitat manufacturera en el 2T 2020 va ser més intensa que la del conjunt de l’economia, tot i que la recuperació posterior va ser més vigorosa. Alguns sectors, com el tèxtil, el calçat i les begudes, o fins i tot l’automòbil, es van veure molt impactats i s’estan recuperant més lentament, mentre que altres sectors, com el farmacèutic o el de l’alimentació, amb prou feines van patir el xoc. El relaxament de les restriccions, els avanços en el procés de vacunació i la reducció de la incertesa contribuiran a reactivar el consum i els fluxos de turisme internacional, de vital importància per a la nostra economia, i això, al seu torn, afavorirà l’activitat del sector manufacturer.
- Però no es tracta d’un retorn a la normalitat, a la manera de produir del passat. El sector manufacturer estava ja immers en una profunda transformació, la quarta revolució industrial (o Indústria 4.0), que comporta una transformació profunda dels processos productius, des de l’adopció de les noves tecnologies digitals (internet de les coses, big data o computació al núvol, per esmentar-ne algunes) fins a una nova onada d’automatització de les fàbriques, amb robots connectats digitalment i dotats d’intel·ligència artificial (smart factories).
- La pandèmia pot ser un punt d’inflexió per al sector manufacturer i pot accelerar unes tendències de fons que ja estaven operant en els últims anys. D’una banda, les noves tecnologies faciliten l’apropament dels centres de producció al consumidor final i escurcen les cadenes de subministrament. De l’altra, és imprescindible millorar l’eficiència energètica per assegurar la sostenibilitat del model de negoci a mitjà termini. Per impulsar aquests canvis de gran importància, la transició verda i digital del sector industrial, és necessari que la col·laboració público-privada es pugui exercir de manera àgil i eficaç i que es disposi d’una elevada capacitat financera, i, en aquest sentit, els fons europeus Next Generation EU seran un important punt de suport.
- L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer preparat per assumir aquest repte. Les empreses del sector compten amb una elevada productivitat laboral i tenen una remarcable orientació exportadora: al voltant del 40% de les vendes del sector manufacturer es destinen a l’exterior, la qual cosa demostra la competitivitat de les empreses espanyoles a l’arena global. No obstant això, la reduïda dimensió empresarial en relació amb les homòlogues europees és un factor que pot limitar-ne la capacitat per realitzar majors inversions, incloses les tecnològiques. En aquest sentit, el suport específic a les pimes és indispensable, com ho és també generar un entorn favorable per al creixement empresarial.
- Un esment especial requereix el sector de l’automòbil, al qual dediquem l’últim article d’aquest informe, un sector que capitalitza com cap altre els reptes que comporta la transformació tecnològica i l’adaptació a les noves exigències mediambientals. Possiblement, la pandèmia ajudarà a accelerar la transició cap a formes de mobilitat més sostenibles, com el cotxe elèctric, un avanç al qual contribuirà el primer Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTE).
- Finalment, no es poden menystenir les notables sinergies positives que la transició verda i digital al sector industrial pot comportar per a la resta d’activitats econòmiques i per a tota la societat. En conseqüència, de la seva capacitat d’escometre aquestes transformacions depèn, en gran part, la conformació d’un nou model de creixement de l’economia espanyola, basat en la innovació, en la productivitat i en la sostenibilitat.