La crisi causada per la pandèmia de la COVID-19 va provocar el 2020 un terratrèmol d’enormes proporcions en l’escenari econòmic i financer global. En només dos mesos (març i abril), les estrictes mesures de confinament i de paralització de l’activitat adoptades per frenar la propagació de la pandèmia van provocar un xoc sense precedents a les principals economies del planeta, amb enfonsaments del PIB en el 2T 2020, seguits, això sí, d’un fort rebot, a mesura que es va anar controlant la crisi sanitària i es van poder relaxar les mesures de contenció. No obstant això, després de l’estiu, es va observar una pèrdua progressiva d’embranzida de la recuperació, en un context de rebrots successius dels contagis, la qual cosa va obligar a reprendre les limitacions a l’activitat de bona part dels serveis a les principals economies desenvolupades. En conseqüència, el 2020, hem assistit a una recessió històrica per la seva intensitat –la més greu des de la Segona Guerra Mundial– i per la seva brevetat.

A Espanya, les mesures extraordinàries adoptades per contenir l’avanç de la pandèmia van limitar la mobilitat de les persones i van paralitzar una gran part de l’activitat productiva, la qual cosa va conduir a una contracció històrica del PIB en la primera meitat de l’any (el –22,2% en relació amb el tancament del 2019). L’aixecament progressiu de les restriccions va permetre iniciar una fase de reactivació, tot i que va ser incompleta i asimètrica entre regions i sectors, de manera que l’any va acabar amb una contracció del PIB del 10,8%, la qual cosa ens converteix en un dels països més castigats del nostre entorn, per diversos motius. D’una banda, al començament de la crisi, l’evolució de la pandèmia va ser relativament més desfavorable i les restriccions, més dures. De l’altra, també hi han jugat un paper important l’elevat pes de les activitats terciàries, en especial les vinculades al turisme (hoteleria, restauració, oci o transport), molt intensives en ocupació i que depenen més de la interacció social, i algunes característiques del nostre teixit productiu, com l’elevada temporalitat o la reduïda dimensió empresarial.

Com era previsible, la desescalada i l’aixecament de les restriccions a partir del maig van facilitar una intensa recuperació de l’activitat, la qual cosa va impulsar el PIB, que va anotar un creixement del 17,1% trimestral en el 3T 2020, un salt mai vist fins llavors. Aquest fort repunt va ser protagonitzat, en bona part, per la despesa en consum, en aflorar una gran part de la demanda embassada que no es va poder materialitzar durant la primera part de l’any. No obstant això, l’evolució de més a menys al llarg del trimestre ja anticipava la brusca frenada que es produiria després de l’estiu, a conseqüència de l’impacte de la segona onada de la pandèmia, que va obligar a adoptar noves mesures de contenció per frenar l’augment de contagis; en conseqüència, el PIB es va estancar en l’últim trimestre de l’any i els nivells d’activitat es van situar el 8,9% per sota dels del tancament del 2019.

L’arrencada del 2021 no ha estat millor. A l’impacte d’una tercera onada del virus, amb la consegüent intensificació de les restriccions, es va afegir la borrasca Filomena, que va generar greus problemes de mobilitat i va paralitzar una gran part del país, sobretot al centre peninsular. Així, el PIB va reprendre la via contractiva en el 1T 2021, amb una lleugera caiguda del 0,5% trimestral, i l’economia es va situar el 9,4% per sota dels nivells anteriors a la crisi (4T 2019). Com a aspecte positiu, a partir del mes de març, es va començar a observar una tendència ascendent de l’activitat, que ha prosseguit en el segon trimestre, la qual cosa ens fa ser optimistes i ens fa confiar que la recuperació de l’economia es consolidarà en els propers mesos, amb la contribució dels avanços en el procés de vacunació, del relaxament de les restriccions i de la reducció de la incertesa, la qual cosa permetrà, al seu torn, reactivar el consum i els fluxos de turisme internacional, de vital importància per a la nostra economia. A tot plegat cal afegir l’impacte positiu que tindrà la implementació dels projectes vinculats al Next Generation EU (NGEU).

La previsió de creixement del PIB de CaixaBank Research es manté en el 6,0% per al 2021 i en el 4,8% per al 2022. Gràcies a aquest rebot notable de l’activitat, el PIB podrà assolir el nivell previ a l’esclat de la crisi el 2023.

La indústria manufacturera a nivell europeu no travessava un bon moment quan va esclatar la crisi pandèmica. En gran part, aquesta feblesa estava vinculada a les tensions comercials entre els EUA i la Xina i a les disrupcions al sector de l’automòbil, un sector en plena transformació tecnològica, en part per la necessitat d’adaptar la producció a la nova normativa mediambiental europea.¹⁶

L’ajustament patit pel sector manufacturer en termes de VAB en el 2T 2020 va ser més intens que el del conjunt de l’economia, un fenomen que es va observar de forma generalitzada a la majoria de països europeus, tal com s’observa als gràfics de la pàgina següent, però que va ser especialment intens a Espanya: el VAB del sector manufacturer es va enfonsar el 28,5% en el 2T 2020 en relació amb el 4T 2019 i va superar el descens del PIB (el –22,2%). En conseqüència, el sector va perdre pes en relació amb el conjunt de l’economia en el 2T 2020, ja que va aportar el 10,4% del PIB, la ràtio més baixa des de l’inici de la sèrie el 1995, en relació amb l’11,2% registrat en el conjunt del 2019.

No obstant això, el sector es va recuperar més ràpidament: en el 4T 2020, el VAB manufacturer a Espanya es trobava «només» el 3,7% per sota del nivell precrisi, la qual cosa representa un descens inferior al registrat per França o per Alemanya. La raó d’aquesta ràpida millora va ser el fet que, a diferència d’altres activitats més limitades per les mesures de contenció del coronavirus, des del maig, amb prou feines  va patir restriccions a l’activitat i, a més a més, va mantenir actius dos importants canals de venda, les exportacions i el comerç on-line.

PIB i VAB del sector manufacturer

Els indicadors d’activitat d’alta freqüència mostren que l’activitat del sector manufacturer ha seguit la senda de recuperació en els primers mesos del 2021. L’índex de producció industrial (IPI) mostra que l’activitat manufacturera ha anat millorant i s’ha acostat de forma progressiva als nivells previs a la COVID-19, malgrat que ho ha fet amb alts i baixos, a conseqüència de les restriccions adoptades per afrontar les successives onades del coronavirus. Així, al març (última dada disponible), l’IPI manufacturer es va situar el 5,6% per sota de la dada del març del 2019, gairebé la meitat de la caiguda anotada en el conjunt del 2020 (–10,4%). Altres indicadors d’activitat, com la xifra de negocis, mostren una evolució similar.

Indicadors del sector manufacturer

Variació anual (%)

La pandèmia va tenir un impacte molt advers sobre el mercat laboral, ja que el tancament de les activitats no essencials va afectar la major part de les branques manufactureres, amb algunes excepcions, com la indústria alimentària i la farmacèutica. No obstant això, la destrucció de llocs de treball es va veure esmorteïda per l’àmplia utilització dels programes d’ajust temporal de l’ocupació: al conjunt del sector manufacturer, gairebé 327.000 afiliats a la Seguretat Social, el 16,3% del total, van arribar a estar en situació d’ERTO al maig. Malgrat que aquest percentatge és 3 punts inferior a l’assolit a nivell nacional, oculta enormes diferències entre les diferents branques d’activitat: mentre que, a la indústria tèxtil i del moble, se superava el 30%, a la del refinament de petroli i a la de productes farmacèutics, no arribava al 2%.

Superades la segona i la tercera onades, i amb l’avanç de la campanya de vacunació, assistim a una recuperació gradual de l’ocupació, tot i que incompleta i desigual per activitats. A l’abril del 2021 (última dada disponible), el 2,1% dels treballadors continuaven en ERTO i l’ocupació efectiva al sector (afiliats totals sense els afectats per ERTO) es va situar lleugerament per sota dels dos milions, el 3,6% menys que a l’abril del 2019. Només tres activitats (els productes farmacèutics, els productes informàtics i la indústria química) van superar aquests nivells d’ocupació, situació que contrasta amb la de les branques tèxtils (peces de vestir, cuir i calçat), que es van situar més dels 20% per sota.

El sector manufacturer no solament presenta un percentatge d’ERTO relativament baix en comparació amb el conjunt de l’economia (el 3,6%), sinó que, a més a més, el 40% dels casos són ERTO parcials (en relació amb el 31% del total de l’economia), la qual cosa, indubtablement, és un senyal positiu, en la mesura que sembla més probable que aquestes relacions laborals es mantinguin en el temps.

Índex sintètic d’activitat a les branques manufactureres 

Variació de l’índex sintètic d’activitat al març del 2021 (en relació amb el març del 2019)

Del gràfic anterior, que mostra, en l’eix horitzontal, la mitjana de l’indicador el 2020 (és a dir, la magnitud del xoc) i, en l’eix vertical, la recuperació al març del 2021, es desprèn que:

• Les branques tèxtils (calçat i confecció) no solament són les més castigades per la crisi, sinó que amb prou feines s’han recuperat (al gràfic, les bombolles se situen molt a la vora de la línia recta vermella discontínua de 45 graus), tot i que és cert que el seu pes en el conjunt del sector és reduït (bombolles petites). Les restriccions, i sobretot el confinament, van desembocar en una menor demanda d’aquests béns. En aquest sentit, l’aixecament de les restriccions comercials, juntament amb l’estalvi acumulat per les llars i amb la demanda embassada, convida a l’optimisme sobre l’evolució d’aquests sectors en els propers mesos.
• Les branques de l’automoció, les arts gràfiques i les begudes es van veure també molt afectades, i la seva recuperació està sent incompleta. El sector de l’automoció s’analitza en profunditat a l’article «El sector de l’automòbil a Espanya: estratègic i en transformació» d’aquest mateix informe. En el cas de la fabricació de begudes, va patir amb intensitat la paràlisi del canal HORECA. La reobertura dels establiments de restauració i la reactivació del turisme tindran un impacte positiu sobre aquest sector.
• L’alimentació i la indústria química s’han vist poc impactades i es recuperen ràpidament. Les dues es beneficien del fet de subministrar béns de primera necessitat, com els aliments, i altres productes necessaris per combatre la pandèmia, com antisèptics, desinfectants, etc.
• La fabricació de productes farmacèutics amb prou feines ha patit el xoc, atesa la naturalesa sanitària d’aquesta crisi, i és la branca manufacturera que mostra un funcionament més positiu, seguida de la fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics.
• A més a més, s’observa una correlació negativa entre la intensitat del xoc i algunes variables més estructurals, com la productivitat, la intensitat d’innovació i l’obertura a l’exterior de les branques manufactureres, la qual cosa apunta al fet que les branques amb empreses més innovadores, més productives i més internacionalitzades han trampejat millor el xoc.

Les exportacions de béns manufacturats, que representen el 89% del total de vendes de mercaderies a l’exterior, van patir el 2020 una caiguda del 10,7%, fins a un total de 232.000 milions d’euros, i van estroncar una dècada de creixements ininterromputs.¹⁷ No obstant això, en un context d’enfonsament de la demanda interna, les importacions van recular amb més intensitat (el –12%), de manera que el dèficit comercial es va reduir gairebé el 85%, tot just fins als 735 milions d’euros, el nivell més baix en sis anys.

La caiguda de les exportacions el 2020 va ser gairebé generalitzada, llevat de les vendes de les branques agroalimentària (el +4,2%), farmàcia (el +5,6%) i, en menor mesura, mobles i altres indústries manufactureres (el +0,5%). A l’extrem oposat es van situar l’automoció (el –15,9%), el tèxtil i el calçat (el –18,5%) i, sobretot, el refinament de petroli (el –38,4%), en gran part per l’enfonsament dels preus.

Els principals països de destinació van ser els nostres socis de la UE. En concret, quatre d’ells (França, Alemanya, Itàlia i Portugal) van absorbir el 42% de les manufactures exportades: els principals productes procedien de l’automoció en tots els casos, llevat de Portugal, que va comprar, principalment, productes de la indústria agroalimentària, en especial productes carnis. La primera destinació extracomunitària van ser els EUA, que ocupen el sisè lloc, amb el 5% del total de les exportacions manufactureres, mentre que la Xina s’ha col·locat en la vuitena posició, amb el 3,1%. Destaquen, en el primer cas, les vendes d’olis i, en el segon, de productes carnis.

Exportacions de béns manufacturats

En els primers mesos del 2021, s’aprecia una millora generalitzada, tot i que feble, de les exportacions de manufactures. No obstant això, en el 1T 2021, es mantenen en terreny negatiu i anoten una caiguda de l’1,0% en relació amb el 1T 2019. Pel costat positiu, mantenen el bon comportament les exportacions agroalimentàries (el +15,8%), a les quals s’uneixen les de productes informàtics i electrònics (el +7,8%) i químics (el +2,1%). En canvi, anoten descensos de dos dígits les exportacions d’automoció, tèxtil i calçat i refinament de petroli.

Gràcies a la ràpida recuperació del comerç internacional, després de l’enfonsament dels intercanvis de mercaderies en els primers mesos de l’any passat, el sector exterior es pot configurar com una palanca de creixement el 2021 i pot facilitar una sortida dinàmica de la crisi.

En un context de recuperació incipient del sector (el PMI manufacturer de l’abril es va situar en màxims des del 1999), han sorgit algunes disrupcions en les cadenes de subministrament, derivades de colls d’ampolla en el transport mundial i de l’escassetat d’alguns components (semiconductors, microxips, metalls, primeres matèries plàstiques, etc.), que poden frenar la producció. Així ho confirma el PMI de l’abril, que assenyala que les comandes d’empreses pendents de realització van anotar la segona pujada més forta de la sèrie, que es va iniciar fa gairebé 19 anys.

En primer lloc, el ràpid i fort augment de la demanda d’uns certs inputs per a la indústria s’ha trobat amb una oferta una mica rígida, que no ha augmentat a la mateixa velocitat. A més a més, en el cas dels microxips, la producció dels quals està concentrada en uns pocs fabricants de l’est asiàtic,¹⁸ s’ha patit un desproveïment, al qual ha contribuït, sens dubte, la notable demanda de dispositius electrònics durant els confinaments del 2020, però també alguns esdeveniments puntuals, com l’onada de fred a Texas al febrer, que va obligar a aturar la producció, l’incendi al març d’una fàbrica de Renesas al Japó o la greu sequera a Taiwan.¹⁹ En conseqüència, s’ha disparat la cotització d’alguns materials: l’índex de metalls de la London Metal Exchange (LME) acumula, des del tancament del 2020, un augment del 24,9%.²⁰

En segon lloc, l’enlairament del trànsit internacional de mercaderies, després de l’aturada del 2020, es troba en un moment d’escassetat de contenidors (els transatlàntics no han reposat els contenidors que es van buidar al començament de la pandèmia) i de menor capacitat de càrrega aèria (per la reducció dels vols de llarga distància), que provoquen un allargament en els temps de lliurament i tensions en els preus: el Baltic Index, un indicador del cost de transport marítim,²¹ s’ha duplicat amb escreix des de l’inici de l’any. A aquesta situació cal afegir-hi l’encariment de l’energia, tot i que, en aquest últim cas, hi ha un efecte de base important: fa just un any que es van enfonsar els preus del petroli.

Arran de plegat, els costos de producció s’orienten a l’alça i, de retruc, sorgeixen tensions en els preus, tant industrials (l’IPRI va augmentar el 3,4% a l’abril en relació amb l’abril del 2019)²² com de consum (la inflació es va situar al maig en el 2,7%, la més alta des del febrer del 2017).

En qualsevol cas, creiem que es tracta d’un impacte temporal, concentrat en algunes activitats, i que, per tant, no hauria de condicionar en excés les perspectives. D’una banda, l’escassetat d’alguns components afectarà certes activitats, com l’automoció i, en menor mesura, els productes informàtics, químics i els equips elèctrics, les cadenes de producció dels quals es poden alentir, però sense afectar la recuperació del conjunt de la indústria i de l’economia. De l’altra, els problemes en el transport poden provocar retards puntuals, que confiem que se superaran en els propers mesos.

Pel que fa a les pressions inflacionistes, es mantindran en els propers mesos, però haurien de tendir a normalitzar-se durant la segona meitat de l’any, a mesura que es dilueixi l’efecte de base del preu del petroli esmentat més amunt i l’oferta es vagi adaptant a la demanda: en el cas dels metalls, amb una producció més diversificada, l’oferta s’ajustarà més ràpidament, de manera que els preus tendiran a moderar-se en els propers mesos. Per la seva banda, pot ser que la normalització dels preus dels microxips sigui una mica més lenta.

Les perspectives del sector manufacturer per al 2021 són favorables. A curt termini, la seva evolució pot ser modesta, amb creixements per sota del PIB, ja que l’enlairament de l'economia estarà liderat per les activitats més afectades per la crisi, en particular el comerç i el turisme. A mitjà termini, el comportament del sector estarà condicionat, sobretot, per la seva capacitat d’adaptació als desafiaments de la sostenibilitat i de la digitalització. En aquest sentit, l’ambiciós Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), dotat amb els fons europeus de l’NGEU, és una oportunitat no solament per estimular la recuperació de la indústria, sinó també per transformar el teixit productiu mitjançant la modernització i la digitalització.