La irrupció de la pandèmia ha comportat canvis d’hàbits a l’hora de consumir. Un d’aquests canvis ha estat l’impuls que ha experimentat l’e-commerce, en especial al segment dels béns duradors, que ha provocat que les compres per internet retallin distància a les presencials.1 No obstant això, les compres en botigues físiques continuen sent l’opció més utilitzada per la majoria de consumidors, i és on posarem el focus en aquest article.

A les botigues físiques, la pandèmia també ha comportat canvis. Els explorarem amb dades internes de CaixaBank sobre pagaments totalment anonimitzats. Més concretament, les nostres dades ens permeten analitzar en quina mesura s’ha produït una substitució de l’ús d’efectiu pel de la targeta com a mètode de pagament (en la resta de l’article, anomenarem aquest canvi d’hàbits «efecte substitució»).2

Al primer gràfic, mostrem l’evolució de la despesa amb targeta realitzada de manera presencial als terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank en relació amb l’evolució dels reintegraments efectuats als caixers de CaixaBank (els reintegraments ens serveixen per aproximar l’ús de l’efectiu per realitzar pagaments). Tal com es pot observar, les dues sèries es van comportar de manera similar durant el període prepandèmia i durant els mesos de confinament generalitzat del 2T 2020. No obstant això, des del juny del 2020, quan es va aixecar una gran part de les restriccions, es va obrir una bretxa entre l’evolució de la despesa presencial amb targeta i la dels reintegraments. Aquest diferencial va ser especialment intens durant el període que va del juny a l’octubre del 2020 i ha persistit des del novembre del 2020, però amb una certa tendència a reduir-se.3

Després d’un comportament prepandèmia similar, l’obertura de la bretxa entre les dues sèries evidencia l’efecte substitució.4 A més a més, aquest efecte substitució po­­dria ser, fins i tot, més fort del que s’observa al gràfic: les nostres dades es basen en reintegraments, però hi ha evidència que, durant la pandèmia, les llars han fet un major ús de l’efectiu com a dipòsit de valor, en lloc d’usar-lo com a mitjà de pagament (així ho mostra l’article esmentat a la nota al peu número 2).

Més enllà de l’anàlisi agregada, el canvi de comportament dels consumidors també es deixa intuir en sectors concrets d’activitat. Desafortunadament, per la naturalesa anònima del pagament en efectiu, no podem saber quant es gasten els espanyols en efectiu a cada sector. No obstant això, és possible abordar aquesta qüestió comparant l’evolució de la despesa presencial amb targeta segons les nostres dades internes i l’evolució de la facturació en grans superfícies que ofereix l’INE a nivell sectorial.5 Atès que la facturació es compon, en gran part, de la despesa amb targeta i del pagament en efectiu, la comparativa de les dues sèries abans i durant la pandèmia pot capturar l’efecte substitució a un nivell més desagregat (vegeu el segon i el tercer gràfics).6

Tal com es pot apreciar, la bretxa és positiva i significativa per a la despesa en alimentació i en béns duradors quan es compara el comportament prepandèmia i les dades entre el juny i l’octubre del 2020 (període en què les restriccions a l’activitat van ser menors). No obstant això, quan la comparativa es fa amb el període comprès entre el juny del 2020 i el febrer del 2021, la diferència només és significativa en la categoria d’alimentació.1 Aquest resultat és coherent amb la informació que es desprèn del primer gràfic, que, com hem vist, mostra que la bretxa entre la despesa presencial amb targeta i els reintegraments s’ha anat moderant des del novembre del 2020.

En definitiva, la nostra anàlisi apunta a un canvi d’hàbits entre els consumidors arran de la pandèmia, en favor d’un ús més intensiu de la targeta com a mètode de pagament i en detriment de l’efectiu. La pregunta del milió és en quina mesura aquest efecte substitució serà estructural, i, per respondre-la, necessitarem veure l’evolució de les dades durant un temps quan s’instauri la (nova) normalitat.