La balança de serveis va tancar l’any amb un saldo positiu, però molt inferior al del 2019 (de 8.600 milions d’euros, 9.200 milions menys). El gros de l’enfonsament va ser degut a la caiguda del superàvit turístic en 8.150 milions d’euros (les exportacions turístiques van recular el 57,6% i les importacions van caure el 46,1%). En canvi, els serveis no turístics van donar senyals positius sobre la resiliència exportadora portuguesa. En conjunt, el saldo de serveis no turístics va baixar gairebé 1.000 milions, fins als 3.650 milions, però això va ser degut a la caiguda del superàvit dels transports, un element molt relacionat amb l’activitat turística. Sense el component dels transports, el saldo dels serveis no turístics hauria augmentat en 340 milions, amb un increment del 0,7% en les exportacions i una contracció del 3,2% en les importacions. Entre els subsectors amb comportament positiu, trobem l’augment del saldo dels serveis TIC en gairebé 140 milions d’euros, amb un creixement de les exportacions superior al de les importacions: el 8,6% i el 3,6%, respectivament. Així, en un any molt marcat per la feblesa del turisme, va haver-hi alguns se­­nyals positius per a la competitivitat internacional d’altres serveis de Portugal.1

Per la seva banda, la balança de béns va compensar una part de les pèrdues en els serveis. A Portugal, el saldo comercial de béns ha estat històricament deficitari. Això no ha canviat amb la pandèmia, però la major contracció de les importacions de béns (el –13,3%, en relació amb el –10% de les exportacions) va fer que el dèficit es moderés el 2020 en 4.100 milions d’euros, fins als 12.200 milions d’euros. En termes nominals, va millorar el saldo tant de la balança energètica com de la no energètica, i en magnituds semblants: aproximadament, 2.000 milions d’euros en els dos casos. El dèficit de la balança energètica va caure fins als 3.400 milions d’euros (5.400 milions el 2019), gràcies a l’enfonsament del preu del petroli el 2020.2

Al seu torn, el saldo de la balança de béns no energètics va disminuir fins als 8.800 milions d’euros, amb una contracció més forta de les importacions (el –10,2%) que de les exportacions (el –8,6%). Per sectors, van destacar les millores dels saldos del material de transport (majoritàriament compost per automòbils), de la maquinària i material elèctric i de la indústria alimentària.3 El material de transports va reduir el dèficit en 2.500 milions d’euros, mentre que, en la comercialització de maquinària i material elèctric, el dèficit va millorar en gairebé 860 milions d’euros. La indústria alimentària va passar d’una situació deficitària a una de superàvit, en registrar un saldo de 226 milions d’euros, ja que les exportacions van augmentar el 6,8% i les importacions van recular l’1,7%. Amb tot plegat, un estudi del Banc de Portugal mostra que les exportacions de béns de Portugal van guanyar l’1% de quota de mercat el 2020.4 Així mateix, cal destacar el bon funcionament de les exportacions cap a fora de la UE, que, en any de pandèmia, van augmentar en 1.500 milions d’euros, la qual cosa exemplifica l’esforç de diversificació de les empreses exportadores en un any amb grans restriccions.

Finalment, la balança de rendes va passar d’una situació deficitària al superàvit (1.200 milions d’euros, 1.940 mi­­lions més que el 2019), a conseqüència de la disminució del pagament de dividends a no residents.

D’aquesta manera, la pèrdua dels 8.150 milions d’euros a la balança turística va ser compensada parcialment per la mil­­lora de la balança de rendes i de la de béns, que es va be­­neficiar de l’efecte contracció de la demanda interna en les importacions i d’una certa resiliència del sector exportador.

El 2021, el sector exterior estarà caracteritzat per dinàmiques oposades. D’una banda, es preveu que el turisme es començarà a recuperar, tot i que ho farà de manera gradual, i la reactivació trigarà temps a ser completa. De l’altra, les exportacions de béns i de serveis no turístics de Portugal es beneficiaran d’una demanda global més forta, però les importacions també augmentaran per la reactivació de la demanda domèstica i pels preus més elevats de l’energia. Per la seva banda, el saldo de la balança de rendes hi hauria de contribuir de forma positiva, ja que el 2021 continua marcat per un entorn de tipus d’interès baixos i Portugal es beneficiarà d’un element puntual (la devolució de 1.088 milions d’euros, el 0,5% del PIB, per part del Fons Europeu d’Estabilització Financera, abonats per Portugal sota el Programa d’Assistència Econòmica i Financera). En conjunt, totes aquestes forces fan que projectem un saldo de la balança per compte corrent al voltant del –0,5% del PIB el 2021, amb les exportacions turístiques encara al voltant d’un 50% per sota dels nivells del 2019.