Amb l’ex­­cepció de la Xina, que, com s’explicarà més endavant, s’ha situat ja en un escenari postCOVID, el pols econòmic de la resta de grans economies estarà molt determinat per la vacunació. Així, els països amb la campanya d’immunització més avançada entraran abans i de forma més decidida en una fase d’expansió econòmica. En canvi, els països amb un procés de vacunació més lent es mantindran en el «mode contenció» de la pandèmia durant més temps. Per posar noms, els EUA, amb el 45% de la població vacunada, com a mínim, amb una dosi, estan ja en l’etapa d’expansió, mentre que la major part de països de la UE, amb el voltant del 25% de la població protegida, i molts emergents continuen en la fase de contenció. En termes temporals, l’economia mundial, en conjunt, hauria d’entrar de manera clara en l’etapa d’expansió durant la segona meitat de l’any. Aquest és l’escenari que considera CaixaBank Research i que s’assembla al d’altres institucions, com el de l’FMI. Revisem la narrativa d’aquesta institució, perquè ofereix una visió representativa de consens i perquè precisa alguns dels aspectes que acabem d’esmentar.

D’entrada, el Fons preveu una recuperació potent del creixement mundial: del 6,0% el 2021 i del 4,4% el 2022. Són xifres més elevades que les que la institució considerava a l’inici de l’any i que reflecteixen una forta millora de les perspectives dels avançats (en especial, dels EUA) i un increment també rellevant en l’estimació del conjunt d’emergents. El que explica aquesta millora és la bateria de mesures extra de suport fiscal, així com una recuperació superior a la prevista durant la segona meitat de l’any, gràcies al procés de vacunació. Més enllà d’aquesta perspectiva general, el Fons reconeix que es tracta d’una recuperació a diferents velocitats, amb els EUA, entre els avançats, i la Xina, entre els emergents, al capdavant. La zona de l’euro, en canvi, registrarà un creixement més feble, que impedirà que la regió se situï en nivells prepandèmia abans del 2022.

Pel que fa al balanç de riscos, l’FMI destaca que, a curt termini, estan equilibrats, mentre que, a mitjà termini, el biaix s’orienta cap a unes perspectives més positives. Entre els riscos alcistes, destaquen una evolució de la pandèmia més positiva del que s’havia anticipat, un efecte més gran dels estímuls fiscals del que s’havia estimat i una coordinació millor de les polítiques econòmiques que en el passat. Entre els riscos baixistes, subratlla el ressorgiment de la pandèmia o l’enduriment de les condicions financeres, entre altres elements. Considerat en conjunt, és un balanç de riscos diferent i que ha millorat en els últims mesos.

ESTATS UNITS

Les dades sobre el creixement nord-americà del 1T 2021 eren esperades amb avidesa, ja que era un trimestre en què els factors positius (ritme notable de vacunació i indicadors econòmics a l’alça en termes generals) confluïen amb uns altres de més complicada interpretació (a més dels efectes de l’onada pandèmica del final del 2020 en diversos estats, l’efecte incert d’uns fenòmens meteorològics anormalment adversos). Finalment, l’economia nord-americana va créixer bé, l’1,6% intertrimestral, la qual cosa sembla que confirma que està entrant en la nova etapa, la que més amunt hem anomenat d’expansió. Com es materialitza aquesta expansió? Gràcies al consum privat, fonamentalment. Això té la seva importància, perquè, rere aquest repunt del creixement, hi ha tres factors clau, que, previsiblement, es repetiran en altres economies, tot i que amb una intensitat diferent: la forta millora de la renda, derivada de l’estímul fiscal, la reobertura de l’economia i el ritme elevat de vacunació.

El fet que el cicle nord-americà estigui més avançat que el de la majoria d’economies té un interès afegit, perquè il·lumina dues qüestions centrals, relacionades entre elles, de les quals es parlarà força en el futur. La primera fa referència al debat sobre quin grau d’estímul, fiscal i monetari, es necessitarà en aquesta nova etapa, d’expansió més clara. La segona, si hi ha el risc que l’estímul econòmic, d’una intensitat històrica, alimenti un repunt substancial i permanent de la inflació.

El diagnòstic de consens que es fa als EUA és força clar: a l’economia encara li falta per recuperar-se plenament, i ja no parlem de situar-se en un hipotètic escenari de sobreescalfament. Al contrari, els riscos de reduir abans d’hora el suport fiscal i econòmic continuen sent substancials. I la inflació, per la seva banda, experimentarà, certament, un repunt temporal, en gran part pels efectes de base del petroli i del patró de consum atípic d’un any enrere, però s’espera que es mantingui en un rang raonablement estable a mitjà termini. En aquesta tessitura, la Reserva Federal reitera el manteniment de l’estímul monetari en les últimes comunicacions, i l’Executiu continua avançant mitjançant la proposta de dos nous programes expansius. El primer és l’anomenat The American Jobs Plan, un pla de despesa en infraestructures per valor de 2,3 bilions de dòlars durant un període d’uns vuit anys i que es finançaria amb càrrec a un augment impositiu centrat en les grans empreses. El segon pla és el que es coneix com The American Family Plan, d’uns 1,8 bilions de dòlars en 10 anys, centrat en beneficis de caràcter social (cura infantil i educació, fonamentalment), i el finançament del qual derivaria d’un augment d’impostos a les rendes altes.

ZONA DE L'EURO

Com s’ha dit més amunt, la zona de l’euro es mou en coordenades diferents. Les dades de creixement del 1T 2021 confirmen que l’onada hivernal de la COVID-19, amb els confinaments i les restriccions consegüents, ha llastat el ritme d’activitat en l’arrencada de l’any. Així, en termes intertrimestrals, la zona de l’euro va caure el 0,6% (el –0,7% en el 4T 2020). No obstant això, per països, les dades conegudes apunten al manteniment de diferències importants, determinades, en general, per la variabilitat de la pandèmia a les diverses zones del continent, amb dades una mica millors de les previstes a França (el +0,4% intertrimestral), en línia amb el que s’esperava a Itàlia i a Espanya (el –0,4% i el –0,5%, respectivament) i un punt decebedores a Alemanya (el –1,7%).

El debat sobre la inflació també es manté a Europa, i les conclusions no són diferents de les presentades més amunt: s’assistirà a un augment temporal de la inflació (impulsada, principalment, en el primer semestre, pels efectes de base del petroli i, en el segon, pels efectes de base de la disminució de l’IVA alemany al juliol del 2020), i, previsiblement, al final de l’any, s’assistirà a una davallada de la inflació. Pel que fa a les perspectives a mitjà termini, la interpretació dominant és que es mantindrà en cotes moderades. Ara com ara, els indicadors de mercat que capturen les expectatives d’inflació avalen aquesta lectura i apunten a una inflació en la zona de l’1,5% a llarg termini.

ECONOMIES EMERGENTS

Les dues grans economies asiàtiques, la Xina i l’Índia, són la cara i la creu de la pandèmia. Com s’ha dit més amunt, la Xina està en una altra fase. Amb la pandèmia circumscrita a uns pocs i controlats brots locals, el país combina un major creixement i unes condicions financeres més restrictives en comparació amb les d’altres grans economies. I la seva agenda és molt diferent. D’entrada, l’èmfasi se centra en la qualitat de la recuperació, no en la seva intensitat, i les dades de creixement del 1T 2021 suggereixen que l’economia va en la línia desitjada. Així, i, malgrat que l’avanç va ser, si el comparem amb l’habitual, relativament magre (el +0,6% intertrimestral; la taxa interanual, del 18,3%, és poc informativa si tenim en compte l’efecte base de l’enfonsament de l’any passat), les xifres mostren una composició més equilibrada, amb més pes del consum privat. Així mateix, el Govern aprofita el marge que li proporciona un creixement encarrilat (recordem que es preveu un creixement del 8,3% el 2021) per perseverar en l’assoliment d’una major solidesa financera (amb una neteja dels deutes de baixa qualitat).

La intensitat de l’últim rebrot pandèmic a l’Índia ha centrat l’atenció pública. Malgrat que les dades disponibles sobre víctimes, en relació amb la població total, encara no reflecteixen la duresa de la situació més que en forma de canvi de tendència, la veritat és que les expectatives de creixement, i les entrades de capitals, s’han vist afectades de manera immediata. En un grau una mica menor, la prevalença de la pandèmia és molt forta al Brasil, entre altres emergents. Certament, les perspectives de la COVID-19 no seran l’únic determinant del creixement emergent (vegeu el Focus «Perspectives de les economies emergents: una recuperació desigual», en aquest mateix Informe Mensual), però, en qualsevol cas, són dades que reblen el nostre comentari inicial: la vacunació és l’autèntic punt d’inflexió de l’economia mundial, i encara no hi hem arribat.