Com es detalla més endavant, el confinament sever de l’inici de l’any s’ha saldat amb una contracció del PIB en el 1T 2021 (el –3,3% intertrimestral i el –5,4% interanual). No obstant això, en els últims mesos, les xifres de la COVID-19 han millorat de forma sostinguda, tant pel que fa a les noves infeccions com a la tensió hospitalària i al procés de vacunació (al final d’abril, gairebé el 25% de la població havia rebut, almenys, una dosi, en línia amb la majoria de països europeus i el doble que un mes enrere). Així, s’ha donat continuïtat a una reobertura gradual de l’economia, que ja ha permès l’obertura d’activitats com la restauració (amb aforament limitat) i l’ensenyament en tots els nivells.

Castigat per la pandèmia i per un confinament sever a l’inici de l’any, el PIB es va contreure el 3,3% intertrimestral (el –5,4% interanual) en el 1T 2021 i es va situar gairebé el 10% per sota dels nivells prepandèmia. Malgrat que no es disposa encara del detall per components, els indicadors suggereixen que la contracció reflecteix la feblesa tant de la demanda interna com de l’externa. No obstant això, les primeres dades relatives al març i a l’abril apunten ja a una recuperació significativa de cara al 2T. Per exemple, a mitjan abril, l’indicador diari d’activitat del Banc de Portugal s’havia recuperat fins als nivells del desembre del 2020, mentre que altres indicadors disponibles fins al març, com les vendes d’automòbils, les vendes de ciment o els pagaments amb targeta, també reflecteixen una millora significativa. La marxa de la vacunació és un factor crucial per a la recuperació, i s’espera que la immunització dels col·lectius de risc permeti una reactivació econòmica més sostinguda a partir del 2T. A més a més, els fons europeus, en el marc del programa NGEU, també ajudaran a estimular el creixement en els propers anys (Portugal va ser el primer país que va lliurar el Pla de Recuperació a la Comissió Europea a l’abril i va sol·licitar gairebé 14.000 milions d’euros en transferències entre el 2021 i el 2026, una xifra equivalent a gairebé el 6% del PIB). Malgrat tot, a l’abril, l’FMI va ajustar la previsió de creixement per a Portugal el 2021 fins al 3,9% i va apuntar a un creixement del 4,8% el 2022.

Al març, l’ocupació va augmentar en 13.300 persones en relació amb el mes anterior, mentre que la taxa d’atur va disminuir fins al 6,5% (el 6,8% al febrer). No obstant això, el mercat laboral encara està lluny de recuperar els nivells previs a la pandèmia. D’una banda, encara hi ha 55.300 ocupats menys que abans de la COVID, mentre que (segons les nostres estimacions) gairebé el 6% dels empleats es troba subjecte a un programa d’ajust temporal de l’ocupació. Així mateix, la disminució de l’atur pot no reflectir bé la realitat, ja que respon a un augment de la població inactiva (hi ha persones disponibles per treballar, però que no poden buscar feina per les restriccions a la mobilitat que imposa la pandèmia). De fet, el nombre absolut d’aturats registrats va augmentar al març per quart mes consecutiu i va assolir un màxim no vist des del 2017. Aquest augment de l’atur es va concentrar, principalment, en el comerç i en l’allotjament i la restauració, dos dels sectors més castigats per la pandèmia.

Les últimes dades mostren que el saldo per compte corrent va disminuir fins al –1,3% al febrer del 2021 (en relació amb un superàvit del +0,6% al febrer del 2020). Aquest deteriorament reflecteix, majoritàriament, la feblesa del turisme, que ha llastat el superàvit de la balança de serveis fins al +3,7% del PIB, mentre que, en positiu, la balança de béns ha reduït el dèficit fins al –5,4% del PIB, 2,4 p. p. menys que un any enrere. No obstant això, en els propers trimestres, s’espera una certa recuperació de la balança per compte corrent, esperonada per l’inici de la recuperació del turisme.

Durant el període que va del març del 2020 al febrer del 2021, el nombre d’hostes va caure el 71%, fins als 8 milions, i el nombre de pernoctacions, el 72%, fins als 20 milions, en relació amb el període interanual. A aquestes xifres va contribuir, sobretot, el comportament dels turistes no residents, amb un descens del 85%, en relació amb el 50% per part dels residents. Els ingressos totals dels establiments turístics van caure el 74%. Al març del 2021, es van registrar 283.700 hostes i 636.100 pernoctacions (el –59% i el –66%, respectivament), xifres menys negatives que les del mes anterior, però lluny de les del març del 2019 (1,9 milions d’hostes i 4,6 milions de pernoctacions). S’espera que la situació del sector comenci a millorar en els propers trimestres (en especial, durant la segona meitat de l’any), gràcies al control de la pandèmia i a l’acceleració de la vacunació.

Al març, la cartera de crèdit als particulars va augmentar l’1,8% interanual, empesa pel crèdit a l’habitatge, mentre que la cartera de crèdit al consum va continuar caient a conseqüència de l’impacte de les mesures de confinament sobre el consum de les famílies. Pel que fa al crèdit a les empreses, la cartera va registrar un creixement de l’11,1% interanual. Als dos segments, la dinàmica de la cartera reflecteix el suport de les moratòries de crèdit. D’altra banda, segons l’enquesta sobre el mercat de crèdit feta als bancs, s’observen criteris de concessió de crèdit més restrictius en el 1T 2021, en especial per a les pimes i per al crèdit al consum i altres finalitats. Al seu torn, es va detectar un lleuger augment de la demanda de crèdit per part de les pimes i de particulars i una disminució en el cas de les grans empreses.