A l’abril, el sentiment inversor es va continuar recuperant gràcies a dos grans aspectes: la perspectiva cada cop més propera d’una reactivació sostinguda de l’economia, liderada pel bon comportament de l’activitat als EUA i a la Xina, i el manteniment d’unes mesures de suport molt substancials, tant en el pla fiscal com en el monetari. A aquests dos factors, al llarg del mes, es va afegir la bona arrencada de la campanya de resultats empresarials del 1T a banda i banda de l’Atlàntic. Per la seva banda, la Fed i el BCE van aportar un cert alleujament als mercats en reiterar els missatges de paciència, de compromís i de continuïtat amb una política monetària molt acomodatícia en els propers mesos. En el conjunt del mes, tots aquests factors van propiciar que els mercats financers visquessin una menor volatilitat i que els inversors incrementessin, amb cautela, la preferència per actius de més risc i vinculats al cicle econòmic. No obstant això, l’entorn financer continua envoltat d’incerteses, per l’evolució mateix de la pandèmia, per les elevades valoracions en alguns segments de mercat, pels riscos de sobreescalfament en determinades regions o pels desajustaments que pot generar una recuperació mundial desigual.

Tal com s’esperava, la Fed va mantenir sense canvis les mesures d’estímul en la reunió de l’abril (tipus en el 0,00%-0,25% i compres d’actius a un ritme mensual d’uns 120.000 milions de dòlars). La institució va reconèixer la millora observada en l’activitat nord-americana i en l’ocupació des del març, impulsada per l’aixecament de les restriccions i per la posada en marxa de nous estímuls fiscals, però va insistir que la recuperació encara és incompleta, en especial al mercat laboral. Igualment, va reiterar la visió que els repunts de la inflació el 2021 són deguts a factors transitoris, de manera que no haurien de condicionar les decisions de política monetària. En aquest sentit, el president Jerome Powell va reafirmar el propòsit de l’entitat de mantenir, en els propers mesos, els estímuls monetaris actuals i va recordar que, quan es plantegin retirar-los, ho comunicaran amb molta antelació. Així, aquests missatges van generar un entorn de menor nerviosisme entre els inversors del mercat de renda fixa nord-americana, i, després de l’intens repunt dels tipus d’interès en els primers mesos de l’any, a l’abril, es va viure un relaxament dels trams llargs de la corba de tipus nominals (uns –10 p. b. en el bo a 10 anys, fins al 1,63%), provocat pel descens dels tipus reals.

Igual que la Fed, en la reunió de l’abril, el BCE també va mantenir els tipus d’interès oficials en mínims i va donar continuïtat als programes d’estímul adoptats durant la crisi sanitària. De fet, el BCE també va assenyalar que els rebots de la inflació europea són deguts a factors tècnics i transitoris, de manera que no haurien de condicionar-ne l’actuació. La presidenta Christine Lagarde va insistir que es mantindran les condicions financeres acomodatícies i va reiterar que, durant el 2T, l’entitat mantindrà un ritme de compres del programa d’emergència (PEPP) «significativament superior» al del 1T. En aquesta sentit, i per evitar discrepàncies entre els analistes, Lagarde va recomanar fer un seguiment de les dades mensuals en lloc de setmanals, per poder valorar de forma correcta l’acceleració de les compres. Per la seva banda, la corba de tipus sobirans alemanya va pujar fins al –0,20% (+9 p. b. en el mes) i va ampliar els diferencials amb el deute de la perifèria de la zona de l’euro, malgrat les compres del BCE.

A l’abril, els principals índexs borsaris es van mantenir immersos en la senda alcista i de baixa volatilitat dels últims mesos. En aquesta ocasió, una part de la millora del sentiment inversor va ser deguda a l’arrencada de la campanya de resultats empresarials del 1T als EUA i a la zona de l’euro. En concret, fins al moment d’escriure aquest informe, gairebé el 90% de les companyies de l’S&P 500 que havien publicat les seves xifres havien superat les expectatives dels analistes, amb els sectors tecnològic i financer liderant la recuperació dels beneficis. Així, l’S&P 500 va assolir nous màxims històrics i va concloure amb un ascens mensual al voltant del 5%. A la zona de l’euro, malgrat que la presentació de resultats va més endarrerida, la tendència de les borses va ser similar (EuroStoxx 50, el +1,4%), amb l’Ibex 35 i el PSI-20 obtenint guanys superiors al 2,5%.

En el context de cessió dels tipus d’interès a llarg termini als EUA i de paciència per part de la Fed, el dòlar va recular en relació amb la majoria de les divises de les economies avançades i emergents. Per la seva banda, l’euro es va situar sobre els 1,20 dòlars. Igual que al març, la lira turca va protagonitzar els episodis de major volatilitat, arran del fort repunt de la inflació (el 16% interanual al març) i de l’augment dels contagis. Per la seva banda, el preu del barril de Brent va pujar fins als 67 dòlars, impulsat per la millora de les expectatives sobre la demanda de cru per a enguany i per la confiança dels inversors en la gestió de l’oferta de cru que estan fent l’OPEP i els seus aliats. Al final d’abril, el conjunt de països productors va ratificar la decisió de mantenir el ritme d’increments graduals de la producció fins a augmentar-la en 2 milions de barrils al dia al juliol. Addicionalment, la reactivació del cicle econòmic i l’acceleració dels plans de descarbonització i d’infraestructures als EUA van propiciar l’en­­ca­­riment dels metalls industrials i, en especial, del coure, que va assolir els nivells màxims de les últimes dècades i acumula una revaloració pròxima al 30% des de l’inici de l’any.