L’acord entre la UE i el Regne Unit es pot resumir com «un acord de lliure comerç bàsic». Assegura que no hi haurà aranzels sobre els béns quan travessen les fronteres i que tampoc hi haurà límits o quotes en la quantitat de productes que s’arribin a intercanviar. Amb aquestes noves regles, la relació comercial serà de les més estretes del món. No obstant això, no evita noves friccions, que són significatives si les comparem amb la relació comercial anterior (controls fronterers i reguladors, normes d’origen,1 requisits estrictes de contingut local, etc.).

En l’àmbit del comerç de serveis, l’acord va més enllà de les disposicions de l’OMC en alguns aspectes (per exemple, facilita els viatges de negocis de curta durada i el trasllat temporal d’empleats altament qualificats), però no evita un increment de les barreres, ja que no inclou aspectes com el reconeixement mutu (automàtic) de qualificacions professionals o molts altres elements rellevants per al sector financer.

En l’àrea dels serveis financers, en sortir del mercat únic, els bancs britànics van perdre els «drets de passaport», un mecanisme europeu que permet als bancs de qualsevol Estat membre obrir sucursals i tenir clients a tot Europa sempre que adoptin un seguit de normes reguladores i de supervisió relacionades amb els serveis financers. No significa que els bancs britànics hagin perdut tot l’accés a Europa, o viceversa. Hi ha un sistema d’«equivalència» mitjan­­çant el qual Europa o el Regne Unit poden atorgar accés al mercat a un país tercer si consideren que hi ha «equivalència», és a dir, que les seves lleis tenen el mateix esperit, i aconsegueixen el mateix resultat, que la regulació pròpia. No obstant això, la facilitat que proporciona aquest sistema és inferior a la dels passaports, i l’«equivalència» s’haurà de determinar per cada tipus de servei financer diferent.2 A més a més, la Comissió Europea es reserva el dret a retirar de forma unilateral la concessió en un termini de 30 dies si s’alteren les condicions. Així i tot, en sortir de la UE, el Regne Unit va perdre l’accés a un marc de relacions financeres europees especialment estret i estable, però tant la UE com el Regne Unit estan ja en procés d’aprovar «equivalències» en algunes àrees, un procés que continuarà en els propers mesos i que determinarà les relacions financeres entre els dos blocs.

Un altre dels elements clau de la negociació era assegurar un terreny de joc igualat (level playing field), una expressió que descriu un marc d’igualtat de condicions per garantir un nivell de competència just entre les dues regions i per evitar canvis de normes i de regulacions en diferents àm­bits que podrien comportar una competència deslleial. Amb la nova relació, el Regne Unit i la UE tindran llibertat per mantenir un elevat nivell d’empara en àmbits com la protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, la tarifació del carboni, els drets socials i laborals, la transparència fiscal i els ajuts estatals. Així, és possible que, a mitjà termini, sorgeixin friccions a mesura que els marcs legals i reguladors vagin divergint. Amb l’acord, les dues re­­gions disposaran d’un mecanisme de resolució de dis­­pu­­tes, mitjançant el qual podran adoptar represàlies si una de les regions se’n desmarca. Aquest mecanisme preveu me­­sures de compensació o de reequilibri, inclosa la suspensió de parts de l’acord o la imposició d’aranzels. Crucialment, no hi haurà cap paper al Regne Unit per al Tribunal de Justí­­cia Europeu, una línia vermella britànica. Les disputes que no es puguin resoldre entre el Regne Unit i la UE es remetran a un tribunal independent.

En matèria de pesca, el Regne Unit i la UE han acordat un nou marc per a la gestió conjunta de les poblacions de pei­­xos en aigües de la UE i del Regne Unit. En concret, al llarg d’un període de transició de 5,5 anys, la UE anirà reduint de forma gradual les quotes de pesca en aigües del Regne Unit (en un total del 25%), amb consultes anuals a partir de llavors.

Els mercats financers van rebre l’acord sense grans moviments en les cotitzacions, la qual cosa reflecteix que l’acord va ser coherent amb el que els inversors esperaven des de fa temps.3 En conjunt, com hem esmentat més amunt, es tracta d’un acord bàsic però ampli. A més a més, res no impedeix continuar negociant per assolir acords addicionals i més extensos en àmbits que han quedat fora de l’acord comercial o en àmbits en què l’acord no aprofundeix. Per exemple, es poden continuar negociant nous acords per tornar a estrènyer la relació comercial en l’àmbit dels serveis financers (com s’ha comentat més amunt, amb l’acord assolit, el sector financer britànic perd el passaport financer) o per millorar la coordinació en els àmbits de seguretat i d’intercanvi de dades. En termes d’impacte macroeconòmic, l’acord evita disrupcions a curt termini, tant al Regne Unit com a Europa, i, malgrat que el brexit comporta un seguit de noves barreres no aranzelàries al comerç, al turisme i en altres àmbits econòmics, a curt termini, aquests llastos queden empetitits per la COVID-19, ja que l’evolució de la pandèmia continua sent, amb diferència, el principal factor que condiciona les economies britànica i europea. A més llarg termini, l’acord fixa una relació entre el Regne Unit i la UE semblant a la prevista en escenaris intermedis analitzats per estudis del Banc d’Anglaterra i del Banc d’Espanya, que projectaven un impacte macroeconòmic major sobre l’economia britànica que sobre l’europea.4 Així i tot, les conseqüències finals són incertes i dependran de l’evolució del comerç entre el Regne Unit i Europa, de l’evolució de la inversió estrangera i de la prevalença de Londres com a centre financer internacional. A Europa, l’impacte serà heterogeni entre les diferents economies, ja que parteixen de vincles comercials i financers dispars amb el Regne Unit.