A aquestes altures de la pandèmia, ningú dubta que l’evolució de la situació sanitària és el gran determinant de l’escenari econòmic. Després d’un període de relativa normalitat durant l’estiu, ha calgut endurir de nou les restriccions a la mobilitat i a l’activitat a una gran part de països europeus. L’impacte econòmic d’aquesta segona onada és significatiu, tot i que clarament inferior al dels severs confinaments del segon trimestre. Aquesta situació ha refredat les perspectives econòmiques de cara a l’inici de l’any 2021, malgrat que les perspectives per a la primavera són més esperançadores, amb la confiança posada en la disponibilitat d’una vacuna contra la COVID-19 i d’altres eines que ajudin a reforçar l’estratègia sanitària (com, per exemple, la pràctica de testos ràpids a la població de manera massiva i a baix cost). 

L’activitat al mercat immobiliari espanyol es recupera de l’extraordinària caiguda experimentada durant el primer confinament. Així, en el tercer trimestre del 2020, les compravendes d’habitatge i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut, una tendència positiva que preveiem que es consolidarà el 2021. En canvi, l’impacte de la crisi sobre el preu de l’habitatge ha estat, ara com ara, relativament moderat, i continuem esperant una certa correcció en el tram final del 2020 i durant la primera meitat del 2021. En particular, els nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial de CaixaBank Research, basats en grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning, prediuen que el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta. 

Així i tot, és important recordar que la magnitud de l’impacte econòmic de la COVID-19 és enorme i que les seqüeles de la pandèmia sobre el sector trigaran a desaparèixer. En aquest sentit, el Pla de Recuperació Europeu Next Generation EU (NGEU), dotat amb 750.000 milions d’euros, una xifra gens menyspreable, contribuirà de manera decisiva a consolidar la recuperació. Un dels objectius principals de la UE, al qual aquest pla de recuperació pretén contribuir de manera significativa, és la transició ecològica cap a la neutralitat climàtica el 2050. A la UE, els edificis són responsables de gairebé el 40% de les emissions de gasos causants de l’escalfament global, de manera que la involucració i el compromís del sector immobiliari són imprescindibles per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fins als objectius fixats. Així, per exemple, els edificis «intel·ligents», més eficients energèticament, fan costat, al mateix temps, a un altre dels eixos marcats per la Comissió, la transició digital. 

Els fons europeus representen una oportunitat única per modernitzar l’economia espanyola, que rebrà uns 72.000 milions d’euros en transferències no reemborsables entre el 2021 i el 2026, xifra equivalent al 5,8% del PIB del 2019. Al voltant del 6% dels fons europeus NGEU es destinaran a la rehabilitació d’habitatges i permetran triplicar la inversió pública en aquest àmbit. En particular, el Govern preveu la rehabilitació de 500.000 habitatges entre el 2021 i el 2023, un objectiu molt positiu per al sector si es materialitza, però també molt ambiciós, ja que assolir aquest objectiu comporta, en tres anys, multiplicar per sis el ritme actual de rehabilitació. 

A més de la rehabilitació, una altra de les prioritats de les polítiques d’habitatge per als propers anys és l’enfortiment de l’habitatge social. El fort impacte econòmic i social de la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de crear un ampli parc públic d’habitatges de lloguer per solucionar l’actual carestia i per tenir la capacitat de donar una solució habitacional a la població més vulnerable. Unes polítiques que haurien d’impulsar una recuperació verda, social i digital.