Després d’un estiu en què els inversors es van mostrar optimistes per la reactivació de l’activitat i pel suport de les polítiques econòmiques, al setembre, l’ànim es va capgirar. L’augment de casos de COVID-19, una recuperació econòmica menys vigorosa i la falta d’acord al Congrés dels EUA sobre una nova ronda d’estímul fiscal van reduir l’apetència pel risc i van pesar sobre els actius més vinculats al cicle econòmic. Així, els principals índexs borsaris van registrar caigudes generalitzades i els preus de les primeres matèries van recular, mentre que la demanda d’actius refugi (com el dòlar, el ien japonès o els deutes sobirans alemany i nord-americà) va augmentar. Així i tot, la volatilitat dels mercats financers és ara molt més moderada del que va arribar a ser-ho al març i a l’abril, gràcies, en part, a la continuïtat del suport dels principals bancs centrals. No obstant això, en un entorn macroeconòmic i financer molt exigent i dominat per l’evolució de la pandèmia, la volatilitat roman en nivells més tensionats que els previs a l’esclat de la pandèmia, sobretot als mercats de renda variable i de divises.

En aquest context d’aversió al risc i de menor presència de l’optimisme entre els inversors, els principals índexs borsaris internacionals van recular de forma generalitzada i van frenar la recuperació iniciada a l’abril. La caiguda va ser especialment notòria als EUA, on mesos abans les cotitzacions dels sectors vinculats a la tecnologia i al comerç electrònic s’havien situat en nivells inusualment elevats. Així, al setembre, la correcció en les cotitzacions de les principals empreses d’aquests sectors va llastar l’S&P 500, que va registrar el seu primer mes amb pèrdues des del març. A la zona de l’euro, les caigudes van ser menors, però va haver-hi una disparitat significativa entre regions. Mentre que la caiguda a Alemanya es va apropar a l’1%, a la perifèria, els índexs van caure entre el 3% i el 5%. Per la seva banda, a les economies emergents, la renda variable també va patir pèrdues generalitzades, tot i que, com és habitual des que la COVID-19 va arribar a l’Amèrica Llatina, la reculada en els índexs llatinoamericans va ser superior a la registrada a Àsia.

La reunió del setembre del BCE va transcórrer sense grans anuncis, i el Consell de Govern (CG) va reiterar la intenció d’oferir unes condicions financeres acomodatícies per donar suport a la recuperació econòmica de la zona de l’euro. Aquesta continuïtat respon a un funcionament de l’activitat en els últims mesos coherent amb les projeccions del BCE. En aquest sentit, la presentació de les noves previsions macroeconòmiques no va reflectir grans canvis, tot i que el descens del PIB previst per al 2020 i el rebot previst per al 2021 són ara més moderats. Pel que fa a l’evolució dels preus, Lagarde va assenyalar que no hi ha risc de deflació a la zona de l’euro, malgrat que les pressions desinflacionistes dominin l’escenari. En particular, la presidenta del BCE va mostrar inquietud (però també disparitat d’opinions entre els membres del CG) per l’impacte que l’apreciació de l’euro dels últims mesos pot tenir sobre la inflació. Així i tot, Lagarde va assegurar que el BCE utilitzarà la totalitat del PEPP (1,35 bilions d’euros) abans del juny del 2021 i que està disposat a oferir estímuls monetaris addicionals en cas que sigui necessari.

Després d’haver recalibrat els seus objectius d’inflació i d’ocupació a l’agost (vegeu el Focus «La nova estratègia de la Fed», en aquest mateix Informe Mensual), la Fed va modificar l’orientació sobre la primera pujada dels tipus d’interès perquè fos coherent amb el nou marc. Ara, després de la reunió del setembre, la Fed assegura que els tipus es mantindran en el nivell actual, com a mínim, fins que s’assoleixi la plena ocupació i la inflació se situï en el 2% i estigui en camí de situar-se moderadament per damunt d’aquest nivell durant un temps. D’acord amb el nou quadre macroeconòmic, aquesta primera pujada de tipus no es produiria, com a mínim, fins al 2024. Les noves previsions de la Fed indiquen també que els seus membres esperen ara un millor funcionament de l’activitat, tot i que Jerome Powell va continuar emfatitzant els riscos negatius. El president de la Fed va reiterar que l’escenari econòmic és molt exigent, que l’evolució de la pandèmia marcarà el ritme de la recuperació i que la Fed actuarà amb totes les seves eines si és necessari.