La freda, unes dades del PIB del 2T que, tot i que reflecteixen l’impacte intens de les mesures extraordinàries de confinament a gairebé tot el globus al començament de trimestre, han estat una mica millors del que s’esperava. La calenta, una arrencada del 3T amb alguns dubtes. Així, en aquest 3T, les dades sanitàries apunten al fet que, als EUA i a l’Amèrica Llatina, la pandèmia continua molt activa i, a Europa, que semblava que entrava en una fase de més control, els rebrots de les últimes setmanes preocupen, i no s’han de descartar noves mesures de limitació de la mobilitat. Els indicadors econòmics, per la seva banda, suggereixen que la senda de recuperació ha tendit a perdre ritme a mesura que avançava el trimestre. Tot plegat alimenta un nivell d’incertesa global molt elevat. Malgrat aquest context, l’escenari de CaixaBank Research és compatible, en essència, amb els desenvolupaments més recents: el PIB mundial caurà de l’ordre del 4% el 2020 i després, amb el suport de les mesures d’estímul i si l’impacte de les noves rondes de la pandèmia és menor al de la primavera passada, s’hauria de recuperar el 2021.

Les xifres disponibles de contagis i de defuncions de la COVID-19 als EUA apunten en dues direccions: la pandèmia continua molt present a la primera economia mundial, però, de manera gradual, sembla que la corba s’aplana. La incidència és, en qualsevol cas, encara intensa, i els dubtes sobre rebrots, alts. Malgrat aquesta realitat, l’estratègia sanitària nord-americana continua sent, en molts estats, més laxa que, per exemple, la que s’està seguint a Europa. En canvi, les mesures fiscals i monetàries de suport a l’economia han estat de les més contundents entre les economies avançades. En concret, estimem que les mesures de despesa directa aprovades fins ara podrien superar els 1,7 bilions de dòlars (el ~9% del PIB), mentre que els avals i les altres mesures de liquiditat podrien superar el bilió de dòlars (el ~6% del PIB). Així mateix, noves propostes d’ajudes (per valor d’1 bilió de dòlars) estan en marxa al Congrés del país. Per la seva banda, durant la primera meitat de l’any, la Fed va rebaixar els tipus d’interès en 150 p. b., fins a l’interval 0,00%-0,25%, continua duent a terme compres massives d’actius (està realitzant compres de treasuries i d’MBS a un ritme de 80.000 milions de dòlars al mes), i està fent costat a les empreses i a les llars mitjançant programes com el Main Street Lending.

Aquesta combinació de confinament més lax i de fort suport de la política econòmica ajuda a explicar per què, malgrat que, en el 2T 2020, el PIB dels EUA va caure el 9,1% intertrimestral (el –31,7% intertrimestral anualitzat, la qual cosa situa el PIB el 9% per sota dels nivells del mateix trimestre de l’any anterior), és a dir, la major caiguda intertrimestral des de la Gran Depressió, aquesta xifra és de les menys negatives entre les economies avançades. Per components de demanda, la contracció va ser generalitzada, tot i que va destacar en negatiu l’enorme reculada del consum privat, que també es va veure fortament afectat per les importants restriccions a la mobilitat implantades al país. D’altra banda, també va ser destacable la contracció de les exportacions, malgrat que, com ja va succeir en el trimestre anterior, la gran caiguda de les importacions va comportar una petita contribució positiva del sector exterior. De manera similar, la despesa pública també va contribuir en positiu al PIB. No obstant això, els dos elements no van compensar ni de bon tros les enormes caigudes de la resta de components. De cara a la segona meitat de l’any, esperem un rebot de l’activitat econòmica, tot i que aquesta millora sembla fràgil i molt dependent de l’evolució de la pandèmia. Ara com ara, i malgrat que algunes dades es van desaccelerar a l’estiu, els indicadors més recents apunten a aquesta tendència de millora.

La UE exemplifica perfectament l’evolució a nivell global esmentada més amunt. En concret, en el 2T, les caigudes del PIB van assolir xifres inèdites des de la Segona Guerra Mundial (en termes intertrimestrals, el –12,1% al conjunt de la zona de l’euro; el –9,7% a Alemanya; el –13,8% a França; el –12,4% a Itàlia, i el –18,5% a Espanya). Així i tot, i malgrat que es tracti de dades molt negatives, els descensos del PIB van ser una mica inferiors als previstos. Aquesta lectura marginalment positiva, però, s’ha vist enfosquida pels indicadors PMI d’activitat de l’agost, que mostren sense gaires dubtes que la recuperació continua, però que ho fa perdent impuls a mesura que avança el 3T.

En aquest context, i amb el benefici d’una perspectiva temporal més àmplia, es pot valorar com d’una importància crítica les decisions adoptades pel Consell Europeu al final de juliol amb el pla de recuperació (anomenat Next Generation EU) i amb el nou marc financer plurianual (pressupost de la UE). A més del fort senyal que representa de compromís europeu amb la recuperació (ja no batallen només el BCE i els Estats membres pel seu compte), valorem positivament el manteniment de la mateixa xifra total que contemplava l’ambiciosa proposta inicial (750.000 milions d’euros), l’exigència d’una certa condicionalitat i el manteniment de l’estratègia de finançar el pla mitjançant l’emissió de bons per part de la Comissió Europea, amb el suport de l’augment dels recursos propis de la UE (pressupost comunitari).

L’impacte a curt termini de la COVID-19 és sincronitzat globalment, i els emergents no se n’escapen, tot i que el peatge en termes d’activitat sí que mostra diferències. En general, pateixen més o menys en funció de l’acumulació de desequilibris macro abans del xoc (inflació, dèficit públic, endeutament privat, etc.) i del seu grau d’exposició als focus més actius de la pandèmia (Europa i Amèrica, en aquests moments). Tot plegat es tradueix en estratègies més o menys laxes de reducció dels contactes i de la mobilitat, el factor directament més determinant en la intensitat en el ritme de caiguda de l’activitat i també en la rapidesa amb què es recupera l’economia.

Així, pel que fa a l’enfonsament del PIB en el 2T, el període en què les economies registren els tancaments productius, el rang és força ampli, ja que va de la (relativament) menys dramàtica caiguda del PIB de Rússia (el –8,5% interanual) o de Turquia (el –9,9% interanual) a reculades inaudites com la de Mèxic (el –18,7% interanual) o la de l’Índia (el –23,9% interanual). Altres emergents, com el Brasil (el –11,4% interanual), s’han situat en posicions intermèdies. Tenint en compte la magnitud de l’impacte en el 2T, les dades disponibles suggereixen una recuperació al començament del 3T una mica més dinàmica en països com Turquia, el Brasil, Polònia, Indonèsia, l’Índia i Rússia. Així i tot, cal veure si els rebrots del virus en diferents llocs s’agreugen i si aquesta recuperació és ferma o, com ha succeït en altres economies, perd força a mesura que avança el trimestre. O si, com en el cas turc, altres fronts diferents de la pròpia recuperació econòmica, com el de la credibilitat de la política monetària, deixen de llançar dubtes i de pressionar la divisa.

En aquest sentit, el cas xinès pot ser interessant per extreure alguns ensenyaments, ja que va ser el país que va patir primer les conseqüències econòmiques de la COVID-19 i també ha estat el primer a l’hora de relaxar les mesures de confinament i de tornar, relativament, a la normalitat. I què ens diu la seva evolució? D’entrada, que el primer rebot quan es relaxen les limitacions a l’activitat i a la mobilitat pot ser força intens. Així, en el 2T, el creixement va sorprendre notablement l’alça en assolir un avanç de l’11,5% intertrimestral en el 2T 2020 (el +3,2% interanual), la qual cosa va comportar un repunt ràpid i important després de l’enfonsament de l’activitat en el 1T (el –10,0% intertrimestral i el –6,8% inter­anual), a causa de l’impacte del coronavirus. Cal extrapolar aquest comportament a la resta d’economies emergents? No­­més en part. Així, la recuperació de la demanda interna, amb una forta recuperació de la «demanda embassada» en sectors com el manufacturer i l’immobiliari en el cas xinès, és probable que es doni en altres països. En canvi, sembla més idiosincràtic el fort suport del sector exterior, propiciat, en part, per les exportacions de productes xinesos relacionats amb la COVID-19. Pel que fa al 3T, els indicadors d’activitat de la Xina apunten en la direcció d’una certa pèrdua d’embranzida en la recuperació.