S’ha parlat molt, durant la crisi actual, de l’elevat pes del sector turístic en l’economia espanyola, i amb raó, perquè es tracta d’un dels sectors econòmics que patirà més les conseqüències de la crisi causada per la COVID-19. Segons les dades del compte satèl·lit de turisme que publica l’INE, el sector turístic genera el 12,3% del PIB d’Espanya i el 12,7% de l’ocupació. Aquesta gran rellevància del sector en l’economia espanyola no és una casualitat, sinó que és fruit de la seva gran competitivitat i de la seva resiliència. No obstant això, el 2020, el sector turístic ha passat a ocupar l’epicentre de la crisi en què ha entrat l’economia espanyola, que, segons les previsions de CaixaBank Research, registrarà una caiguda del PIB entre el 13% i el 15%.

Evolució del PIB turístic a Espanya

Índex (100 = 2019)

A causa de la forta caiguda de la despesa turística prevista per al 2020, que xifrem al voltant del 50% per al turisme estranger i del 30% per al turisme domèstic, el sector deixarà de generar una gran quantitat d’activitat econòmica. En concret, segons les nostres previsions, el PIB turístic recularà al voltant del 44% el 2020, caiguda que tindrà un impacte sever sobre l’economia espanyola. Aquest enfonsament de l’activitat turística podria comportar una pèrdua de 3 p. p. de creixement del PIB de manera directa. A més a més, a causa del fort efecte arrossegament del sector sobre la resta de l’economia, es podrien arribar a perdre entre 1,6 p. p. i 2,3 p. p. addicionals de manera indirecta.¹ Així, el sector turístic contribuiria negativament al creixement de l’economia espanyola entre 4,6 p. p. i 5,3 p. p. del PIB.

A mitjà termini, preveiem que l’activitat turística recuperarà el nivell precrisi a partir del 2024. No obstant això, ja el 2021 es recuperaria el nivell d’activitat del 2017, un any que pot servir de referència, ja que els seus resultats van ser positius.

En clau regional, l’impacte econòmic que tindrà la caiguda de l’activitat turística el 2020 serà molt heterogeni i dependrà, principalment, del pes del turisme estranger i de la importància del sector turístic en l’economia de cada regió.

Al gràfic següent es mostren les previsions de la variació de la despesa turística per comunitats autònomes per al 2020. D’acord amb aquestes estimacions, les Illes Balears són la regió que patirà més la caiguda de la despesa turística (el 59%), per la seva gran dependència del turisme estranger (el 95% de la despesa) i també perquè els mesos de primavera i d’estiu (els que més estant patint el xoc de la COVID-19) concentren una gran part de la seva demanda turística (el 86% de la demanda anual el 2019). A l’altre extrem, Castella-la Manxa i Aragó són les comunitats que registraran una caiguda menys intensa de la despesa turística, per la seva reduïda dependència del turisme estranger (el 14% i el 24%, respectivament). Òbviament, aquests resultats estan molt condicionats per l’evolució de la pandèmia a les diferents regions.

El pes del sector en l’economia regional, un factor molt heterogeni entre comunitats autònomes, és molt rellevant per entendre l’impacte econòmic de la caiguda del turisme. Atès que no disposem d’estimacions de la contribució del sector turístic al PIB per comunitats, utilitzem la ràtio de despesa turística sobre el PIB per obtenir una mesura aproximada de la rellevància del sector turístic. Utilitzant aquesta mètrica, obtenim que les comunitats de Navarra i de La Rioja són les que registren un pes menys rellevant del sector turístic (al voltant del 4% del PIB), mentre que les comunitats insulars de les Balears i de les Canàries registren una ràtio de consum turístic sobre el PIB de més del 40%.

Mapa de l’impacte de la caiguda de la despesa turística el 2020

Caiguda de la despesa turística en % de PIB

En combinar el pes de la despesa turística i el nostre escenari central de previsions per al 2020, obtenim una mesura de l’impacte econòmic a les comunitats autònomes, que recollim al mapa anterior. Així, veiem que la pèrdua d’activitat  turística serà molt rellevant a les Illes Balears i a les Illes Canàries, amb caigudes de la despesa turística que representen el 28% i el 18% dels PIB regionals, respectivament. Les comunitats mediterrànies de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i d’Andalusia registraran un impacte més contingut, tot i que superior al de la mitjana d’Espanya, amb una caiguda de la despesa turística superior al 5% del PIB en els tres casos. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid, la Regió de Múrcia, Cantàbria i Galícia registrarien un impacte mitjà entre el 2% i el 4% del PIB, mentre que la resta de les comunitats autònomes es veurien menys afectades.

En conclusió:

• El sector turístic patirà molt durament les conseqüències de la crisi sanitària causada per la COVID-19, la qual cosa provocarà que el PIB turístic caigui al voltant del 44% l’any 2020.
• A causa del seu paper destacat en l’economia espanyola, l’impacte de la crisi sobre el sector turístic llastarà l’evolució de l’economia nacional, a la qual restarà 5 p. p. de creixement el 2020.
• A escala regional, l’impacte serà heterogeni i es concentrarà, en especial, a les Illes Balears, a les Illes Canàries i a la costa mediterrània.
• De cara al 2021, les perspectives, tot i que incertes, apunten a un fort rebot de l’activitat, que podria arribar a situar el PIB turístic en nivells similars als del 2017.