La mobilitat ha estat una part fonamental de l’èxit del sector turístic espanyol en les últimes dècades. La gran expansió de les connexions aèries internacionals i el boom de connectivitat que va comportar la posada en marxa de l’espai Schengen van propiciar que Espanya passés de rebre 32 milions de turistes internacionals el 1995 a més de 83 milions el 2019 i que es col·loqués com a segon país en arribades de turistes internacionals, només per darrere de França. Des del començament del 2020, la propagació de la COVID-19 a escala global ha posat contra les cordes la mobilitat internacional i domèstica de la població mundial. Les mesures de confinament implantades per un elevat nombre de països per controlar la crisi sanitària han comportat que, al final de juny, 183 països tinguessin les fronteres tancades o amb restriccions d’entrada. Això ha representat una caiguda dramàtica dels fluxos de turistes internacionals, i Espanya no ha estat l’excepció.

L’estat d’alarma declarat el 14 de març va comportar el tancament de les fronteres espanyoles. Entre aquesta data i el 15 de juny, primer dia en què es va permetre l’entrada d’un grup de turistes alemanys a l’illa de Mallorca, cap turista estranger va poder viatjar a Espanya. Segons les dades de l’INE, entre el gener i el maig del 2020, es van registrar 10,5 milions d’arribades internacionals, el 63,9% menys que durant el mateix període del 2019. La magnitud de la caiguda és similar si observem la despesa turística que van efectuar els turistes internacionals fins al maig (el –61,7%) o les pernoctacions en allotjaments turístics (el –61,5%), la qual cosa confirma, inequívocament, que la caiguda durant els mesos d’abril i de maig de l’activitat del turisme estranger, que representa el 70% de la demanda turística, ha estat extraordinàriament profunda.

D’altra banda, l’estat d’alarma també va comportar el confinament de la població local, la qual cosa va provocar que, fins al maig, les caigudes en els fluxos turístics domèstics fossin similars a les dels fluxos internacionals. Així, les pernoctacions en allotjaments turístics efectuades per viatgers espanyols es van enfonsar el 62,8% interanual entre el gener i el maig. No obstant això, la recuperació de la mobilitat domèstica ha estat un dels eixos centrals de la desescalada que ha viscut Espanya, la qual cosa ha comportat que, al final de maig, ja es registrés una tímida recuperació de l’activitat hotelera.

Segons les dades de l’enquesta d’ocupació hotelera, al maig, 82.600 viatgers espanyols es van allotjar en un hotel, on van fer una estada mitjana de 2,5 nits. Es tracta d’un volum molt petit (el 98% inferior al del maig del 2019), però il·lustra que la desescalada ja va començar a influir de forma positiva sobre els fluxos de turistes domèstics.

En la conjuntura actual, tan canviant de setmana en setmana, centrar-se en la descripció de les dades oficials, disponibles, majoritàriament, fins al maig del 2020, ofereix una imatge una mica obsoleta de la situació actual del sector. Per aquest motiu, en els últims mesos, un dels principals esforços duts a terme pels analistes econòmics ha estat l’explotació d’indicadors de major freqüència que ens ajudin a fer un seguiment en temps real de la situació. En aquest sentit, un bon nombre d’empreses tecnològiques i d’institucions públiques han fet un esforç per posar a disposició del públic estadístiques diàries de mobilitat que ens ajuden a comprendre la magnitud de l’impacte i, sobretot, la velocitat de normalització de l’activitat.¹

Entre aquests indicadors, l’elaborat per Google a partir de les lectures de la seva aplicació Google Maps en dispositius mòbils és de gran utilitat. Tal com s’observa al gràfic següent, la mobilitat fora de les llars durant la fase més intensa de l’estat d’alarma va assolir caigudes del 80%.² D’altra banda, a partir del 2 de maig, primer dia de la desescalada per fases, s’observa un canvi clar de tendència. En només un mes, el nivell de mobilitat de la població va limitar la caiguda en relació amb els nivells pre-COVID del 68% al 29%. Aquesta recuperació de la mobilitat al final de maig, tal com s’ha comentat més amunt, va facilitar que es registressin les primeres pernoctacions hoteleres de l’estat d’alarma. Les dades del juny mostren que la recuperació de la mobilitat domèstica va continuar avançant (al final del mes, es va situar al voltant del –12%), i és probable que continuïn millorant en els propers mesos si aconseguim evitar l’expansió del virus sense haver de tornar a aplicar mesures de confinament estrictes i generalitzades. 

El seguiment de la mobilitat és d’enorme utilitat, ja que actua com a indicador avançat de la mobilització dels fluxos turístics. No obstant això, no ens revela amb exactitud la situació actual ni l’evolució del consum, sigui turístic o no. Per aquest motiu, CaixaBank també ha fet un gran esforç per elaborar indicadors a temps real mitjançant la metodologia big data, a partir de les dades de pagaments amb targeta als seus terminals de punts de venda (TPV), aprofitant la informació sobre el país d’emissió de la targeta que realitza el pagament i sobre el tipus de comerç en què s’efectua.³

El que revelen aquests indicadors és que el consum de béns no essencials es va reduir a la mínima expressió durant l’estat d’alarma i que, amb l’aixecament de les restriccions a la mobilitat, es va recuperar amb força. Tal com es pot observar al gràfic següent, l’evolució del consum minorista (tèxtil, electrodomèstics, etc.) amb targetes espanyoles ha respost molt ràpidament a la millora de la mobilitat local i, des de mitjan juny, s’ha situat en nivells similars o superiors als del mateix període del 2019. En el cas del consum en oci i restauració, que depèn, en gran part, de la població local però que també forma part del consum habitual dels turistes, s’observa una tendència clara de recuperació. Durant l’última setmana de juny, el consum presencial de targetes en oci i restauració va caure amb prou feines l’1% inter­anual, en relació amb la caiguda propera al 95% observada durant l’estat d’alarma.

Pel que fa a la despesa turística, a la recuperació li queda encara molt recorregut. El consum turístic domèstic va millorar de manera molt tímida després de l’entrada en la fase 2 d’una part del territori nacional al final de maig, quan es van reobrir les zones comunes en hotels, i ja d’una manera més significativa després de la finalització de l’estat d’alarma a les acaballes de juny, quan es va permetre tornar a viatjar entre comunitats autònomes. No obstant això, tal com s’observa al gràfic posterior, la despesa turística domèstica encara va registrar una caiguda del 47% interanual entre el 6 i el 12 de juliol.

Pel que fa al consum turístic dels estrangers, va millorar intensament després de les primeres setmanes de fronteres obertes per als ciutadans de l’espai Schengen, amb una caiguda del 74% interanual entre el 6 i el 12 de juliol, al voltant de 22 punts percentuals (p. p.) menys que abans de l’obertura de fronteres. En conclusió, la despesa turística se situa encara en nivells extraordinàriament baixos, però la millora de les perspectives de mobilitat dels turistes després de la reobertura de les fronteres autonòmiques i internacionals amb els països Schengen (el 80% de la demanda d’Espanya) ens convida a pensar que la recuperació de la despesa turística pot guanyar tracció si la connectivitat entre orígens i destinacions es reactiva i si la pandèmia es manté sota control.

Pagaments presencials en TPV de CaixaBank

Variació interanual (%)

Segons els indicadors de reserves i de cerques a internet, que són un indicador avançat de la demanda, l’interès per fer turisme a Espanya millora de forma considerable. Així, les dades de Google Trends mostren que les cerques del terme «hotel» realitzades des d’Espanya, que il·lustrarien l’interès per fer una reserva hotelera per part dels turistes domèstics, han passat del –84% interanual de l’abril al –46% durant l’última setmana de juny. D’altra banda, les cerques de turistes estrangers sobre viatges a Espanya repunten en països clau per al sector turístic espanyol. Tal com s’observa als gràfics següents, si comparem el nivell setmanal de cerques realitzat des de cada país amb el nivell esperat d’acord amb el patró històric de cerques, veiem que, al Regne Unit i a Alemanya, l’interès de la població per viatjar a Espanya s’ha normalitzat molt durant l’última setmana de juny, mentre que, als Països Baixos, se situa lleugerament per sota del nivell esperat. Per la seva banda, s’observa que, a França i a Itàlia, l’interès es va situar, respectivament, el 27% i el 47% per sota dels nivells esperats en aquesta època de l’any, probablement pel fet que són dos mercats emissors que ofereixen alternatives turístiques domèstiques molt competitives. En el cas d’Itàlia, a més a més, el Govern ha llançat una mesura d’incentius directes (fins a 150 euros per llar) als italians que decideixin fer turisme domèstic, de manera que les perspectives d’arribades de turistes italians a Espanya són menys favorables. Finalment, en el cas dels EUA, un país amb el qual la UE manté la frontera tancada, es pot observar que l’interès per fer turisme a Espanya es continua allunyant del nivell esperat.

Cerques setmanals a Google sobre viatges a Espanya

Índex (100 = màxim històric)

Malgrat la millora de les perspectives que es desprèn de l’anàlisi de les últimes dades, cal no oblidar que l’escenari actual va associat a una gran incertesa i que dependrà del fet que s’aconsegueixi mantenir el balanç entre mobilitat i seguretat fins que es trobi una vacuna o un tractament efectiu contra la COVID-19. Així, les previsions que presentem tot seguit depenen, en gran part, de l’evolució de la pandèmia a Espanya i als països emissors de turistes. El nostre escenari central de previsions suposa que l’expansió de la COVID-19 a Espanya es mantindrà controlada, tot i que incorpora la possibilitat de rebrots que podrien obligar a adoptar mesures de confinament localitzades. Addicionalment, treballem amb el supòsit que el descobriment d’una vacuna o d’un tractament efectiu tindria lloc a mitjan 2021.⁴

Amb aquests supòsits, preveiem que la despesa turística domèstica es recuperarà de forma considerable durant la segona meitat de l’any. En concret, preveiem que assolirà cotes molt similars, tot i que lleugerament inferiors, a les registrades en el mateix període del 2019, a causa del balanç dels factors limitants i de suport. En primer lloc, la situació sanitària continuarà restringint la recuperació de la demanda, per i) una percepció de menys seguretat, ii) la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, i iii) les mesures de distanciament social, que es mantindran al llarg de tot l’any. A més a més, estimem que les conseqüències de la crisi actual sobre la capacitat adquisitiva de les llars faran que, enguany, molts espanyols gastin menys en turisme per motius purament econòmics. D’altra banda, els factors que donaran suport a la recuperació seran i) la bona connectivitat que ofereix la xarxa de carreteres per al transport privat dins la península, ii) la recuperació dels vols domèstics, més fàcils de coordinar a través de l’acció d’Aena, i iii) la substitució de les sortides turístiques a l’exterior per viatges domèstics. Aquest últim punt es presenta com un dels més determinants per a la recuperació del turisme domèstic. Entre el juliol i el desembre del 2019, els turistes residents a Espanya van gastar 9.500 milions d’euros a l’estranger, en relació amb els 18.800 que van destinar al turisme domèstic. Segons les nostres previsions, l’efecte substitució pot aportar uns 2.500 milions d’euros al turisme domèstic.

Per tant, si es produeix aquesta recuperació que esperem, la despesa turística domèstica per al conjunt del 2020 podria recular al voltant del 30%, uns 8.400 milions d’euros menys que el 2019, principalment arran de la paralització de l’activitat entre els mesos de març i de juny.

D’altra banda, tal com s’observa al gràfic següent, les nostres previsions de despesa turística per part dels estrangers mostren una evolució una mica menys positiva fins al final d’enguany, per i) la pèrdua de turisme extracomunitari, ii) una recuperació gradual de la connectivitat a la UE (molt dependent de les connexions aèries i de la situació de la pandèmia a l’origen), i iii) la menor propensió a viatjar fora del país de residència a causa de la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia. Amb tot plegat, segons les nostres estimacions, la despesa turística estrangera caurà al voltant del 25% interanual entre el juliol i el desembre del 2020, la qual cosa comportaria un descens superior al 50% per al conjunt de l’any 2020 (47.000 milions d’euros menys que el 2019). 

Despesa turística domèstica (esquerra) i estrangera (dreta)

Milions d’euros

Així i tot, el turisme domèstic no serà capaç de mitigar l’efecte de la caiguda de la demanda estrangera, que va representar el 70% de la despesa turística el 2019 i que, el 2020, representarà al voltant del 60%. Així, la despesa turística total que efectuaran els turistes residents i estrangers a Espanya es podria situar al voltant dels 68.000 milions d’euros el 2020, una caiguda propera al 45% en relació amb l’any anterior.

La complexitat de l’entorn en què opera actualment el sector turístic també obliga a tenir en compte l’evolució de la pandèmia als països d’origen dels nostres turistes estrangers, la qual cosa afegeix, si fos possible, més incertesa a la situació. Tal com es pot observar a la taula següent, on s’analitzen 10 dels principals països emissors de turistes cap a Espanya, la situació sanitària i de connectivitat sembla relativament favorable. La nostra dependència dels països europeus, on l’expansió de la pandèmia sembla més controlada, comporta que una gran part de la demanda turística internacional d’Espa­nya pugui mantenir unes bones perspectives sanitàries.

Només els mercats del continent americà, que representen menys del 10% de la demanda turística estrangera a Espanya, tenen unes perspectives clarament negatives. En qualsevol cas, malgrat que la situació dels mercats emissors és bona, es tracta d’una situació incerta.

Situació dels principals mercats emissors del sector turístic espanyol al final de juny

Fer previsions per a enguany és molt complex per l’elevada incertesa que envolta l’evolució de la pandèmia. En canvi, si centrem l’atenció a mitjà termini i assumim que, en aquest horitzó de previsió, ja s’ha descobert una vacuna o un tractament eficaç per a la COVID-19, la recuperació de la confiança dels turistes internacionals, el major atractiu de les destinacions consolidades i segures durant les primeres etapes de la recuperació i el rebot de l’economia mundial projecten unes perspectives del sector turístic considerablement millors que per a l’any 2020.

Tal com s’observa al gràfic següent, les nostres previsions apunten a una recuperació relativament ràpida de la demanda a mitjà termini. El 2021, la despesa dels turistes internacionals assoliria un nivell superior al del 2016, tot i que encara se situaria lluny del nivell precrisi. No obstant això, el sector ve d’uns anys extraordinaris (el 2019, va batre tots els rècords de volum i de despesa turística), i recuperar els nivells d’ingressos del 2016 ja seria molt positiu.

Despesa dels turistes internacionals a Espanya

Milers de milions d’euros

En conclusió:

• El 2020, la demanda turística caurà de forma dramàtica, sobretot a causa de la pèrdua de mobilitat dels turistes entre el març i el juny.
• Durant la segona meitat de l’any, la despesa turística s’anirà recuperant de forma gradual, amb el suport del turisme domèstic i de l’arribada de turistes internacionals de països emissors tradicionals, com Alemanya i el Regne Unit.
• La dependència dels fluxos de turistes de la situació sanitària a Espanya i als països emissors serà un focus d’incertesa. Malgrat tot, a mitjà termini, les perspectives per al sector continuen sent positives, gràcies a una situació precrisi molt sòlida.